TDAH

El Trastorn per Dèficit d'Atenció i/o Hiperactivitat, el TDAH, és un trastorn del neurodesenvolupament, d'origen neurobiològic, que s'inicia en la infància, però pot continuar en l'adolescència i l'edat adulta. Els pacients amb aquest trastorn poden tenir dificultats per mantenir l'atenció, poden ser hiperactius i inquiets, i poden actuar de forma impulsiva.

La prevalença del TDAH se situa en termes generals al voltant d’entre el 3 i 7%. El 60% dels nens amb TDAH continuaran tenint símptomes clínics durant l'adolescència i en l'etapa adulta. És més freqüent en el sexe masculí que en el femení entre la població general, amb una proporció de 2 homes per 1 dona i en nens és d’1,6 homes per 1 dona en adults. El sexe femení té més tendència a presentar principalment inatenció.

El diagnòstic és clínic. És necessari realitzar una adequada anamnesi clínica, que és l’entrevista inicial amb el pacient, per part d'un professional sanitari especialitzat. Es disposa de diferents entrevistes diagnòstiques i escales per a valorar la gravetat dels símptomes o trastorns comòrbids associats. A més de proves neuropsicològiques que avaluen les dificultats atencionals i la disfunció executiva que presenta el pacient.

És necessari l'abordatge multimodal: Psicoeducació, tractament psicològic i tractament farmacològic. En el cas de la població infantil, l'abordatge inclou entrenament dels pares i intervenció escolar. Actualment, es disposa de diferents fàrmacs psicoestimulants i no psicoestimulants que han demostrat ser eficaços i segurs per al control dels símptomes.

Els nens i adolescents amb TDAH poden presentar serioses dificultats en el seu rendiment acadèmic. Els pares i els tutors seran clau per ajudar a minimitzar els símptomes i els efectes en els estudis:

• És important millorar l’autoestima i motivar l’aprenentatge.
• Procurar mantenir una actitud ferma, positiva i ser pacient.
• Procurar donar al seu fill un reforç positiu immediat, valorant sempre els avenços realitzats i utilitzant missatges positius.
• És important mantenir el contacte físic amb ell, fent abraçades, carícies, petons...
• Mostrar interès per les coses que fa, preguntant i oferint ajuda quan sigui necessari.
• Millorar els hàbits d’estudi i establir un pla diari individualitzat i personalitzat.
• El lloc d’estudi ha de ser tranquil, allunyat de sorolls i d’estímuls que el distreguin.
• Millorar l’organització i la planificació.
• Cal fixar horaris i mantenir rutines diàries.
• L’hem d’ajudar en la gestió del temps.
• Revisar l’agenda escolar conjuntament.
• Simplificar les normes de casa.
• Utilitzar recompenses positives evitant les amenaces.
• Davant d’una conducta negativa evitar prestar excessiva atenció.

Si vols saber-ne més, escolta el setè capítol, amb les veus especialitzades de les professionals de l’hospital Vall d’Hebron, la Dra. Vanesa Richarte, psiquiatre i coordinadora del Programa de TDAH, i la M. Ángeles Torrecilla, Infermera d'Urgències de Psiquiatria.

To not miss a podcast follow us at:

Spotify

Amazon music

Apple podcasts