Vall d’Hebron ensenya a detectar el càncer de bufeta, un gran desconegut tot i ser un dels cinc tumors amb més incidència a Europa

El càncer de bufeta és un dels cinc tumors més diagnosticats a Europa. A Espanya, es diagnostiquen més de 12.000 casos nous a l’any. És el quart tumor amb més incidència entre els homes, per darrere del de pròstata, pulmó i còlon, i el cinquè més diagnosticat en dones, després del de mama, pulmó, colon i úter. Però tot i tenir una de les incidències més altes a Europa, el càncer de bufeta és un gran desconegut.

Una detecció a temps és clau. Els pacients que es diagnostiquen en un estadi inicial tenen una probabilitat del 80% de supervivència a cinc anys, mentre que l’esperança de vida cau a la meitat en cas de diagnosticar-se en estadis més avançats. Afortunadament, en molts casos no és un tumor silent. El símptoma més freqüent és la presència de sang a l’orina. Coincidint amb la Setmana de la Urologia, que se celebra del 26 al 30 de setembre, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron se suma a la campanya de l’Associació Europea d’Urologia (EAU), que enguany vol donar visibilitat a la importància del diagnòstic precoç i no passar per alt un canvi de color a l’orina. “La presència de sang a l’orina o hematúria sol ser el primer símptoma de càncer de bufeta i ha de ser motiu de consulta a l’especialista”, avisa el Dr. Albert Carrión, adjunt de la secció de Càncer de Bufeta de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Al marge d’un canvi de color de l’orina, hem d’estar atents a altres símptomes com poden ser alteracions en la micció com evacuar més sovint o sentir dolor”, afegeix.

La fotografia del pacient de càncer de bufeta sol ser la d’un home fumador major de 60 anys. Però també hi ha casos en dones o homes joves no fumadors, com és el cas del pilot Nani Roma, doble guanyador del Ral·li Dakar, en moto, l’any 2004, i en cotxe, deu anys més tard. El seu cas és poc habitual, ja que es tracta d’un home jove sense antecedents i no fumador. El seguiment li ha fet el Dr. Albert Carrión, adjunt de la secció de Càncer de Bufeta, juntament amb el Dr. Fernando Lozano i el cap del Servei, el Dr. Carles Raventós. L’equip forma part del Servei d’Urologia liderada pel Dr. Enrique Trilla. El pilot Nani Roma, que després d’allunyar-se de les competicions una temporada, torna a petjar l’accelerador, dona suport a la campanya per reconèixer amb temps els símptomes d’aquest tumor amb la intenció d’anticipar diagnòstics i reduir les taxes de mortalitat. "Si hagués identificat la presència de sang a l'orina com a factor de risc, hauria visitat abans el doctor", diu. L'equip mèdic que el tracta explica que la seva recuperació ha estat  rècord, gràcies a la seva condició física. "Va passar per quiròfan el juny i ja torna a conduir", apunta el Dr. Carles Raventós. 

Factors de risc
La bufeta és l’òrgan encarregat d’emmagatzemar l’orina i els principals factors de risc per desenvolupar un càncer de bufeta són l’envelliment i el tabac. És causat per canvis a les cèl·lules de la bufeta i pot estar relacionat amb l’exposició a certes substàncies químiques.

L’envelliment no es pot evitar, però el tabac sí. L’excreció continuada de substàncies tòxiques del tabac a través de l’orina poden acabar originant un càncer. Hi ha altres causes menys freqüents com les relacionades amb l'exposició laboral a altres productes com poden ser les pintures, tints o metalls. “Aquests casos han baixat gràcies a les mesures de protecció laboral com per exemple l’ús de mascareta”, constata el Dr. Albert Carrión. Una darrera causa poc habitual són infeccions urinàries causades per paràsits.

La investigació salva vides

El càncer de bufeta es classifica segons la seva agressivitat. El més usual és un tumor no múscul invasiu. El pateix un 75% dels pacients, no envaeix el múscul de la bufeta i té un bon pronòstic. Es pot tractar amb instil·lacions de quimioteràpia o immunoteràpia dintre de la bufeta. Val a dir que la vacuna del càncer de bufeta va ser la primera immunoteràpia a funcionar. “Instil·lem el vaccí de la tuberculosi modificat (BCG) directament a la bufeta i el cos reacciona provocant una resposta immunitària que elimina les cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Albert Carrion.

El 25% dels tumors són múscul invasius i es tracten amb quimioteràpia i posteriorment amb l’extirpació de la bufeta. Aquest procediment, anomenat cistectomia, es pot realitzar amb una tècnica mínimament invasiva mitjançant el robot Da Vinci. “En funció del tipus de pacient, podem extreure la bufeta i reconstruir una nova bufeta amb un tros d’intestí”, detalla el Dr. Albert Carrión. La secció de Càncer de Bufeta de l’hospital Vall d’Hebron va ser pionera en aquesta tècnica, realitzant la primera reconstrucció intracorpòria de bufeta mitjançant el robot Da Vinci de Catalunya l’any 2017.

Infermeria juga un paper destacat en aquesta carrera. “Som les primeres a rebre els pacients després del primer diagnòstic dels casos no muscul invasius”, comenta Natalia Pujala, infermera de la secció de Càncer de Bufeta. “Els acompanyem durant tot el tractament. El més habitual és la immunoteràpia amb el vaccí de la tuberculosi (BCG). Té una bona tolerància. Habitualment, fem un primer tractament de sis setmanes i després de manteniment en períodes de tres setmanes alternats amb tres mesos per descansar”, descriu.