Professionals de Vall d’Hebron presenten importants novetats a ASCO

Professionals del Campus Vall d’Hebron han presentat novetats importants la trobada anual d’ASCO (American Society of Clinical Oncology) que ha tingut lloc del 3 al 7 de juny de 2022. Així, diversos professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han presentat diversos estudis en la trobada més important a nivell internacional que té lloc cada any per aquestes dates i que us destaquem a continuació.

Un nou tractament és eficaç en el càncer de mama avançat amb baix HER2

Un estudi internacional demostra l’eficàcia d’un nou fàrmac per al càncer de mama metastàsic amb una baixa expressió d’HER2. El tractament aconsegueix doblar la supervivència sense progressió de la malaltia en les pacients amb aquest tipus de tumor, respecte als tractaments estàndard. A l’estudi hi ha participat la Dra. Cristina Saura, oncòloga responsable de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de recerca de càncer de mama del VHIO.

El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a tot el món, afecta 2,3 milions de persones i en causa la mort de 571.000 cada any. La classificació molecular del càncer de mama permet decidir quin és el millor tractament en funció de les característiques del tumor. Entre els diferents subtipus, els càncers de mama HER2 negatiu representen el 70% de tots els tumors.

Fins ara, les pacients amb tumors HER2-negatius no es beneficiaven de tractaments contra el HER2 com el trastuzumab, un anticòs que ha canviat l’evolució del càncer de mama HER2-positiu. Ara, gràcies a aquest nou fàrmac immunoconjugat, que combina 7-8 molècules d´una quimioteràpia molt potent amb l’anticòs trastuzumab, es perllonga la supervivència de les pacients.

Un conjugat anticòs-fàrmac podria suposar una nova alternativa de tractament en pacients amb càncer de mama amb receptor hormonal positiu i HER2 negatiu

L’assaig de fase 3 TROPiCS-02, en què han participat investigadors del VHIO, ha volgut avaluar l’eficàcia dels conjugats anticòs-fàrmac -una substància composta per un anticòs monoclonal lligat químicament a un medicament- en pacients amb tumors HR+/HER2- que havien rebut prèviament teràpia endocrina, inhibidors CDK4/6 i de dues a quatre línies de quimioteràpia. L’estudi va demostrar que sacituzumab govitecan aconseguia una millora estadísticament significativa de la supervivència lliure de progressió davant de la quimioteràpia triada pel metge.

Dos estudis sobre l’ús de la biòpsia líquida en el càncer de mama

La Dra. Mafalda Oliveira, investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO i oncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, juntament amb la Dra. Ana Vivancos, del Laboratori de Genòmica del Càncer, han estat les investigadores sènior de dos treballs que s’han presentat a l’ASCO sobre la biòpsia líquida.

Poder disposar de dades que expliquin com evoluciona un tumor i quina heterogeneïtat té és fonamental per guiar la presa de decisions en la pràctica clínica i ha estat des de sempre un dels grans reptes en el tractament del càncer. Tradicionalment aquestes dades s’obtenien a través de la biòpsia de teixit. Tot i això, aquesta tècnica té les seves limitacions, ja que no és possible dur-la a terme de manera sistemàtica per tots els inconvenients que això planteja per als pacients.

Per aquest motiu, des de ja fa uns quants anys s’està explorant la possibilitat d’un nou tipus de biòpsia, l’anomenada biòpsia líquida, que detecta i analitza l’ADN tumoral circulant en la sang. És un tipus de biòpsia molt més senzilla que només necessita una extracció de sang, però la seva capacitat de detecció de la totalitat de les diferents mutacions dels tumors no és totalment clara. Això ha motivat que s’hagin estat duent a terme diversos treballs de recerca que serveixin per validar-ne l’ús i cada vegada es veu més que no vindrà a substituir la biòpsia tradicional, però sí que servirà com un mètode complementari que ajudarà molt en la presa de decisions clíniques.

Nous biomarcadors de pronòstic i resposta al tractament del neuroblastoma

El Dr. Lucas Moreno, cap del Servei d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron i cap del grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR, ha presentat el pòster “Predicting outcomes with circulating adrenergic neuroblastoma mRNAs in children with relapsed and refractory neuroblastoma: A BEACON-Neuroblastoma biomarker study”. En aquest treball es van identificar els nivells de mRNA de PHOX2B i tirosina hidroxilasa (TH) en sang com a biomarcadors per predir l’agressivitat i la resposta a tractament dels neuroblastomes en recaiguda o refractaris.

L’estudi ha demostrat que nivells més elevats dels mRNA de PHOX2B i TX es relacionen amb pitjors resultats després del tractament, amb una menor supervivència. Estratificar els pacients permet adaptar el tractament en funció dels pacients, incrementant la intensitat de la teràpia en els casos que ho necessitin.

Immunoteràpia per al tractament del neuroblastoma

El Dr. Lucas Moreno també ha participat en el treball ”BEACON-Immuno: Results of the dinutuximab beta (dB) randomization of the BEACON-Neuroblastoma phase 2 trial”. En aquest cas, es demostra l’efectivitat del tractament amb dinutuximab beta (anti-GD2), un anticòs monoclonal, per al neuroblastoma.

En aquest assaig clínic de fase II van participar 65 pacients dividits en dos grups: un tractat amb quimioteràpia i un tractat amb quimioteràpia i immunoteràpia amb anti-GD2 al mateix temps. Es va comprovar que el grup tractat amb quimioteràpia i immunoteràpia té una taxa de resposta superior quant a la reducció del tumor i la supervivència. La taxa de resposta va ser d’un 18% en els pacients amb quimioteràpia sola i un 35% en els pacients amb quimioteràpia i immunoteràpia.

Avenços en el tractament del càncer de pulmó

A ASCO s’han presentat diferents avenços referents al càncer de pulmó i concretament al càncer de pulmó de cèl·lules petites (CPCP), un dels subtipus amb més necessitat d’avenços a escala terapèutica. Un d’aquests avenços ha estat protagonitzat pel Dr. Alejandro Navarro, adjunt del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del VHIO.

En concret, el Dr. Navarro ha presentat els resultats provinents d’una anàlisi post hoc de l’assaig ATLANTIS, fet entre pacients amb CPCP avançat que han progressat a una línia de tractament basada en quimioteràpia. La lurbinectedina és un inhibidor selectiu de transcripció oncogènica que ha demostrat activitat en pacients amb CPCP. Segons els resultats d’un estudi fase II que va incloure 105 pacients amb CPCP, la lurbinectedina com a segona línia de tractament va oferir una taxa de resposta del 35% i una mitjana de supervivència de 9,3 mesos, amb la qual cosa va aconseguir l’aprovació per part de l’FDA per a aquesta situació i és una de les opcions de tractament recomanat a les guies NCCN per al tractament de segona línia de pacients amb CPCP.

L’eficàcia de la combinació de dues immunoteràpies en el CPCNP

La Dra. Enriqueta Felip, cap de secció del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del VHIO, ha presentat una comunicació oral amb els resultats de la combinació de pembrolizumab amb eftilagimod alfa com a tractament de primera línia en pacients amb carcinoma de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP) metastàtic que no van ser seleccionats per la seva expressió de PD-L1. Les conclusions de l’estudi demostren que aquesta combinació sense quimioteràpia és segura i a més mostra una activitat anticancerosa encoratjadora que justifica una recerca més gran.

Dos estudis sobre l’ús d’immunoteràpia en el tractament de pacients amb càncer d’endometri i de coll uterí avançat

Noves dades de l’estudi GARNET sobre dostarlimab, un inhibidor de PD-1, en pacients amb càncer d’endometri recurrent o avançat demostren una activitat antitumoral duradora en pacients amb inestabilitat de microsatèl·lits, un canvi que es presenta en determinades cèl·lules canceroses en què el nombre de bases repetides de l’ADN en una seqüència curta i repetida és diferent del nombre que es va heretar. Aquesta alteració es troba sovint en el càncer d’endometri.

També s'han presentats resultats prometedors d’un assaig de fase 1b, l’INTR@PID CERVICAL 046, sobre un fàrmac nou, bintrafusp alfa, més quimioteràpia amb bevacizumab o sense en pacients amb càncer de coll uterí persistent, recurrent o metastàtic o bintrafusp alfa més quimioradioteràpia per a pacients amb càncer de coll uterí localment avançat. Aquest fàrmac, dissenyat per unir-se a dues proteïnes –PD-L1 i TGF-β– que eviten que el sistema immunitari combati amb eficàcia les cèl·lules tumorals, ha assolit una taxa de resposta objectiva del 62 % en les dues cohorts de pacients de l’estudi.