Vall d’Hebron se suma al Dia Mundial del Ronyó amb una jornada per conscienciar sobre les malalties renals

Amb motiu del Dia Mundial del Ronyó, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha celebrat un acte dedicat a les malalties renals, una patologia que la Dra. María José Soler, cap de la Unitat de Nefrologia Clínica i Diàlisi, ha titllat d’”invisible”, tot i afectar a un gran número de gent. Un 10 % de la població mundial pateix una malaltia relacionada amb els ronyons, més de 850 milions de persones a tot al món i 7 milions de persones a l’Estat. El Dr. Antonio Roman, director assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha inaugurat la jornada incidint en la importància de conscienciar sobre les malalties renals i fer pedagogia per prevenir-les. El Dr. Roman ha destacat el lema escollit per la jornada d’enguany, “Viure bé amb les malalties renals”. “Aquesta frase ens recorda la importància de cuidar-se per prevenir complicacions i empoderar als pacients”, ha destacat. 

En aquesta línia, la Dra. María José Soler ha alertat de l’augment de la incidència de les malalties renals en els darrers anys i d’un augment de la mortalitat. També ha avisat que si no es frena aquesta evolució, les patologies renals podrien ser en un futur primera causa de mortalitat. Les malalties renals, sovint, són silencioses. “Ens hem de centrar en el diagnòstic i la prevenció per frenar la malaltia renal”, ha destacat.

Nova Unitat d’Hemodiàlisi

Durant la pandèmia  s’ha inaugurat la nova Unitat d’Hemodiàlisi, que compta amb 14 llits i s’ha dissenyat pensant en la comoditat i benestar del pacient. La Unitat facilita el tractament de diàlisi als pacients ingressats a l’Hospital i també compta amb un programa de crònics per a pacients ambulatoris amb patologia complexa que no són tributaris de tractament als centres de diàlisi. A part de la diàlisi, a la Unitat es fan altres tècniques extracorpòrees: plasmafèresi per filtració, plasmafèresi per separació, immunoadsorció, leucocitoafèresi, LDL-afèresi, suport hepàtic extracorpori amb la tècnica MARS (Molecular Adsorbent Recirculating System), hemoperfusió amb polimixina per al tractament de la sèpsia i en pacients amb insuficiència respiratòria aguda secundària a dermatomiositi, hemodiafiltració amb reinfusió endògena i depuració de cadenes lleugeres en pacients amb mieloma. A més, des de la Unitat d’Hemodiàlisi es col·labora i es dona suport a l’UCI en les tècniques continues.

Sobre com va afectar la pandèmia la Unitat de Nefrologia i Diàlisi, ha parlat més detalladament Montse Sevillano, infermera supervisora dels Serveis de Nefrologia, Diàlisi Peritoneal i Hemodiàlisi. “A la primera onada, la nostra planta d’hospitalització va ser una de les primeres a transformar-se en espai COVID-19 i l’equip assistencial es va haver d’adaptar”, ha explicat. Una de les prioritats va ser assegurar les cures infermeres als pacients nefrològics. D’aquesta experiència, destaca la implicació dels professionals, l’oportunitat de millora per treballar en equip i els aprenentatges per assistir pacients amb COVID-19.

L’impacte en els pacients trasplantats

La COVID-19 ha tingut un alt impacte en els pacients amb malaltia renal.  “Ha estat un any dur per als pacients”, ha reconegut el Dr. Francesc Moreso, cap de la Unitat de Trasplantament de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El gruix de la població trasplantada té més de 65 anys i comorbilitats com hipertensió o diabetis. Per això era important que es vacunessin. Van començar a rebre la primera dosi la primera setmana de març.

Nens i adolescents

En la població pediàtrica, la pandèmia ha tingut poca afectació. La Dra. Gema Ariceta, cap de Servei de Nefrologia Pediàtrica, ha volgut començar la seva intervenció reconeixent que el lema “viure bé amb la malaltia renal es una màxima per nens i adolescents”. En edat pediàtrica, hi ha moltes patologies i moltes són malalties minoritàries que produeixen un gran impacte en el desenvolupament físic i emocional de nens i adolescents. La diferència amb adults és que les malalties són poc freqüents i hi ha pocs centres acreditats per tractar als pacients pediàtrics. Vall d’Hebron n’és un. Actualment, només un 1,5 % dels pacients amb teràpia renal substitutiva són pacients pediàtrics. Però entre 1984 i 2018 han crescut aquest pacients per la millora dels diagnòstics.  

La veu del pacient

En nom dels pacients, ha parlat la Marina Farguell, una noia de 19 anys que fa 9 mesos va ser diagnosticada de la Síndrome de Goospasture. “Va ser a l’estiu, pensava que tenia la COVID-19, però vaig acabar ingressada a l’Hospital Vall d’Hebron per una fallida renal. Ara faig diàlisi i espero un trasplantament. El suport dins i fora ha sigut imprescindible”, ha explicat. “La vida és pujar cims i la pròxima fita és afrontar un trasplantament”, ha dit. En aquest procés comptarà amb tot l’equip de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Ens emocionen les paraules de la Marina perquè donen sentit a allò que fem. Els pacients sou la nostra raó de ser”, ha acabat Josep Maria Cabezali, adjunt a la Direcció d’Infermeria.