L’equip de trasplantaments de pulmó de Vall d’Hebron crea una tècnica innovadora que permet trasplantar els pulmons d’un tipus de donant que abans es descartava

El principal problema dels programes de trasplantament de pulmó és la manca de donants i la llarga llista d’espera de pacients que necessiten aquest òrgan. Per aquest motiu, els últims anys la comunitat científica ha intentat augmentar la ràtio de donants aptes creant estratègies innovadores per aprofitar el màxim de donants pulmonars. Així, l’equip de Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron ha creat una tècnica innovadora que ha permès extreure amb èxit els pulmons d’un tipus de donant que fins ara es descartava per la impossibilitat d’obtenir l’òrgan intacte i el perill de danyar la resta d’òrgans aptes per extraure.

Gràcies a aquesta tècnica, un pacient que patia fibrosi pulmonar idiopàtica i que estava en llista d’espera ha pogut rebre recentment uns pulmons que li han permès guanyar qualitat de vida. La tècnica innovadora es va poder dur a terme per la gran coordinació que hi ha entre els diferents especialistes de l’equip de trasplantaments de Vall d’Hebron.

De quin tipus de donant es tractava?

Existeixen bàsicament dos tipus de donants: els que han patit una mort cerebral i els que han mort per cor aturat, és a dir, perquè el cor deixa de funcionar. En aquest cas es tractava d’un donant de cor aturat, fet que demana treballar amb la màxima rapidesa perquè l’equip de trasplantaments té només uns minuts abans que els òrgans es deteriorin (han d’obrir, arribar als òrgans i posar-hi un líquid que n’atura el deteriorament).

La situació encara és més complicada si la persona donant en algun moment de la seva vida ha estat sotmesa a una cirurgia de tòrax, concretament a una operació al cor. El motiu és que després d’una operació d’aquestes característiques els teixits creen moltes adherències i és fàcil que es produeixin vessaments de sang quan s’intenta extreure el pulmó -un vessament de sang en el moment de l’extracció pot comportar que tots els òrgans del donant es malmetin-. És per aquesta gran dificultat que, fins ara, els pulmons d’un donant mort per cor aturat amb una cirurgia de tòrax prèvia sempre s’havien descartat per part de tots els equips de trasplantaments del món (per almenys poder obtenir el fetge i ronyons amb garanties).

La tècnica innovadora de l’equip de trasplantaments de Vall d’Hebron

Motivats per l’espera de tants pacients que necessiten un trasplantament de pulmó, i davant d’un cas de donant per cor aturat amb cirurgia de tòrax prèvia, l’equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron va dissenyar i executar amb èxit una tècnica innovadora. En primer lloc, quan el pacient va morir, se’l va connectar -com és habitual- a l’ECMO (oxigenació amb membrana extracorpòria) a través de l’artèria ilíaca, a l’alçada dels malucs. Es tracta d’un sistema que substitueix la funció del pulmó i cor. La màquina extreu la sang a través d’una cànula gruixuda localitzada en una vena de calibre gran, la mou mitjançant una bomba centrífuga perquè travessi l’oxigenador, on s’hi incorpora oxigen i es retira diòxid de carboni. Posteriorment, la sang es reintrodueix a l’organisme en una altra vena o artèria.

Aquesta connexió a l’ECMO havia de permetre que la sang oxigenada seguís circulant pel cos encara que el cor estigués aturat, de manera que els òrgans es mantinguessin en vida i els cirurgians comptessin amb més temps per fer l’extracció i trasplantament amb més garanties. La circulació sanguínia provocada per l’ECMO, tanmateix, feia augmentar molt el risc de vessament si els cirurgians volien extreure els pulmons en un tòrax operat anteriorment.

Aquí, l’equip de trasplantaments va decidir posar en pràctica per primera vegada a la història la següent novetat: un cop la circulació de sang estava en marxa, els cirurgians toràcics van practicar una toracotomia (una incisió al tòrax), concretament entre les costelles dretes. Per aquell orifici van introduir unes pinces amb les quals van tancar la circulació sanguínia al tòrax per evitar que la sang bombejada per l’ECMO arribés més amunt del fetge. És a dir, van dividir el cos en dos compartiments estancs, separats a l’alçada del diafragma. D’aquesta manera, la sang provinent de l’ECMO va poder seguir circulant pel circuït inferior, oxigenant el fetge i els ronyons, mentre que el circuit sanguini superior del tronc (on es troben els pulmons) va quedar preservat sense circulació.

Un cop creada aquesta separació, els cirurgians toràcics van practicar una esternotomia (la incisió tradicional de les extraccions de pulmons) en el tòrax del donant, operat anteriorment i, per tant, amb els teixits més enganxats, però sense risc de causar un vessament general que danyés tots els òrgans tot i la rapidesa amb la qual s’havia de fer el procediment. Tal i com explica el Dr. Alberto Jauregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica, el resultat va ser un èxit: “Els pulmons es van extreure totalment sans, i per primera vegada a nivell mundial es van poder aprofitar pulmons, ronyons i fetge d’un sol donant que havia mort per cor aturat i que havia estat sotmès en vida a una cirurgia toràcica”. Gràcies a aquesta nova tècnica ideada per l’equip de Cirurgia Toràcica i trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron, d’ara en endavant, els pulmons de donants d’aquest perfil podran ser trasplantats als pacients que esperen aquest òrgan.

L’equip de Vall d’Hebron, el que més pulmons va trasplantar el 2019 a Europa

El 2019, l’equip de trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va realitzar 120 trasplantaments de pulmó, la xifra més alta de tots els hospitals europeus i la primera vegada que un centre de l’Estat està al capdavant del rànquing a nivell europeu.

Segons afirma el Dr. Alberto Jauregui, “l'èxit del Programa de Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron es deu al gran treball d'un equip multidisciplinari i sobretot al gran altruisme dels donants i les seves famílies”.

A més, segons les dades presentades el dilluns 18 de gener de 2021 per l’Organització Nacional de Trasplantaments, Vall d’Hebron és l’hospital que més trasplantaments pulmonars va fer el 2020 de tot l’Estat: 73 (68 adults i 5 pediàtrics).

El Servei de Cirurgia Toràcica de Vall d’Hebron va realitzar el primer trasplantament de l'Estat amb èxit el 1990. L'experiència acumulada de més de 30 anys avalen els resultats del programa líder de trasplantament pulmonar a nivell Europeu.

“La cadena humana que genera la donació d'òrgans és una cosa poques vegades vista en la medicina moderna. És possible gràcies a un equip de professionals on cadascuna de les funcions dels seus integrants és de vital importància per a poder oferir aquesta segona oportunitat als nostres pacients de les llistes d'espera de trasplantaments”, afegeix el Dr. Jauregui.