El biomarcador RAD51 podria complementar la seqüenciació genòmica en la personalització del tractament en pacients amb càncer de pròstata metastàtic

Un equip d’investigació del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, ha publicat un estudi a la revista Cell Reports Medicine els resultats del qual demostren la viabilitat d'utilitzar el biomarcador RAD51 de forma complementària a la seqüenciació genòmica Next Generation (NGS) per estratificar de forma precisa els pacients amb càncer de pròstata metastàtic i comptar amb la informació necessària per decidir quin tractament serà el més adequat per a cada pacient.

Danys a les vies de reparació de l'ADN

Entre el 20 i el 25% de pacients amb càncer de pròstata avançat presenta diferents alteracions genòmiques a les vies de reparació del dany de l'ADN, inclosos els gens de reparació per recombinació homòloga (HRR).

"Conèixer les característiques moleculars de cada tumor s'ha convertit en part integral de l'atenció del càncer de pròstata metastàtic" explica el Dr. Joaquin Mateo, oncòleg mèdic de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, co-líder del Grup de Recerca en Càncer de Pròstata del VHIO i investigador sènior d’aquest estudi. "De fet, l’associació entre els biomarcadors del gen de reparació per recombinació homòloga (HRR) i les respostes al tractament amb fàrmacs inhibidors PARP ha representat la primera aplicació reeixida del concepte de medicina de precisió en pacients amb càncer de pròstata".

Tot i això, la seqüenciació genòmica d'última generació presenta encara limitacions que impedeixen la implementació generalitzada de la medicina de precisió en l'atenció rutinària del càncer de pròstata metastàtic.

Necessitat de trobar nous marcadors

"Per tant, existeix la necessitat de refinar les estratègies de biomarcadors per millorar els resultats dels pacients" afirma la Dra. Violeta Serra, cap del Grup de Terapèutica Experimental del VHIO i també investigadora sènior de l'article. "Identificar biomarcadors que complementin els mètodes actuals de seqüenciació d'última generació (NGS) podria facilitar el procés d'estratificació de pacients i selecció de tractament més precisos".

En aquest sentit, RAD51 és una proteïna associada a les alteracions en la reparació per recombinació homòloga (HRR) i el laboratori liderat per la Dra. Violeta Serra ha desenvolupat un test basat en la detecció de la proteïna RAD51 com a biomarcador funcional en càncer associat a la deficiència en aquesta via de reparació del mal a l'ADN.

Els assaigs funcionals capaços de detectar canvis dinàmics en la capacitat dels gens de reparació per recombinació homòloga tenen el potencial de millorar les estratègies d'estratificació dels pacients i ajudar a prioritzar les proves de NGS quan els recursos són limitats.

Anàlisi integral de l'estat de reparació del dany

L'equip de recerca va realitzar una anàlisi integral de l'estat de la reparació per recombinació homòloga a través de l'avaluació paral·lela de NGS i RAD51 a 219 biòpsies primàries o metastàtiques de 187 pacients amb càncer de pròstata avançat.

L'anàlisi genòmica va revelar alteracions freqüents a TP53, PTEN, AR, MYC, BRCA2, ATM i BRCA1, fet que subratlla el complex panorama genòmic del càncer de pròstata metastàtic.

Pel que fa a la immunofluorescència per a RAD51, el 21% de les mostres van obtenir una puntuació baixa, suggestiva d'una deficiència d'HRR. El test de RAD51 va mostrar una alta sensibilitat i especificitat per identificar tumors amb alteracions de BRCA1/2. Els pacients amb puntuacions baixes de RAD51 van experimentar una major supervivència lliure de progressió amb PARP o quimioteràpia amb platí.

Tècniques complementàries

“Aquestes dades donen suport a la utilitat del biomarcador RAD51 per identificar pacients amb càncer de pròstata amb defectes en la reparació de l'ADN per recombinació homòloga i per tant sensibles als tractaments amb inhibidors de PARP” conclou la Dra. Serra.

“A la pràctica clínica, aquest biomarcador podria complementar l'NGS i podria ser especialment rellevant en casos amb disponibilitat limitada de teixit en què no seria possible realitzar la seqüenciació” afirma el Dr. Joaquin Mateo.

Aquesta investigació ha estat possible gràcies a un Impact Award del Departament de Defensa dels EUA concedit al Dr. Joaquin Mateo i a una beca d'AstraZeneca. També ha comptat amb el suport de la Fundació CRIS contra el Càncer, l'Associació Espanyola Contra el Càncer i la Unió Europea mitjançant una beca ERA PerMed concedida a la Dra. Violeta Serra.