Un estudi internacional mostra que el fàrmac semaglutida, per a l'obesitat i la diabetis, protegeix el ronyó en persones obeses amb malaltia renal

Un estudi multicèntric internacional ha mostrat que el fàrmac Semaglutida, dissenyat per tractar la diabetis i l'obesitat, protegeix el ronyó en pacients obesos amb malaltia renal crònica.

En l'estudi SMART (SeMaglutide and Albuminuria Reduction Trial in obese individuals without diabetes), que s'ha realitzat en pacients no diabètics amb malaltia renal i obesitat, han participat diversos centres de quatre països (Espanya, que ha estat el màxim reclutador, Països Baixos, Alemanya i Canadà), sota la coordinació del Departament de Farmàcia i Farmacologia Clínica de la Universitat de Groningen (Països Baixos).

L’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA de l'Hospital Clínic Universitari de València i la Universitat de València, així com el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, l'Hospital de Bellvitge i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i l'Hospital Ribera-Polusa de Lugo, entre altres centres espanyols, han participat en aquest estudi, els novedosos resultats del qual s’han presentat al Congrés Kidney Week 2024, de la Societat Americana de Nefrologia, celebrat a San Diego (Estats Units) del 24 al 26 d’octubre i s'han publicat simultàniament a la prestigiosa revista Nature Medicine.

Per part d’aquestes entitats, han participat els doctors José Luis Górriz i Mª Jesús Puchades, ambdós investigadors d'INCLIVA i del Servei de Nefrologia de l'Hospital Clínic Universitari de València, les doctores Mª José Soler i Marina López-Martínez, del Servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR, el Dr. Josep Maria Cruzado, del Servei de Nefrologia de l'Hospital de Bellvitge i cap del grup d'Investigació en Nefrologia i Trasplantament renal d'IDIBELL; i el Dr. Secundino Cigarrán, nefròleg responsable de la Unitat de Recerca de l'Hospital Ribera Polusa.

A l'estudi han participat, a més, altres centres dels Països Baixos, Alemanya i Canadà.

Obesitat i malaltia renal crònica

L'excés de pes i l'obesitat constitueixen actualment un problema de salut mundial. Es defineixen com a anormals o excessius quan l'acumulació de greix suposa un risc. El diagnòstic de l'excés de pes i l'obesitat es fa mesurant el pes i l'alçada de les persones i calculant l'índex de massa corporal (IMC): pes (kg)/alçada² (m²). Es considera que hi ha excés de pes quan l'IMC és igual o superior a 25 i que hi ha obesitat quan l'IMC és igual o superior a 30.

La prevalença de l'obesitat a tot el món s'ha triplicat des de 1975 i actualment afecta 650 milions d'adults (13%) i 340 milions de nens (18%). Al nostre país, gairebé el 40% de la població té excés de pes i el 22% obesitat. A més, 3 de cada 10 pacients amb malaltia renal crònica pateixen obesitat.

Actualment, més de 850 milions de persones al món pateixen algun tipus de malaltia renal. A Espanya, el 15% de la població adulta té malaltia renal. La mortalitat en pacients amb malaltia renal crònica ha augmentat un 30% en els últims anys a Espanya, provocant 10.700 morts l'any 2016.

Existeix una interacció entre l'obesitat i la malaltia renal crònica i els mecanismes fisiopatològics que subyacen a aquesta interacció són complexos. S'han utilitzat teràpies amb fàrmacs antidiabètics i altres per reduir el pes corporal en pacients amb i sense diabetis, sense induir hipoglucèmia. No obstant això, el seu efecte específic en pacients amb malaltia renal crònica i obesos es desconeixia fins al moment.

En l'actual estudi, clínic aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo, han participat 125 pacients amb malaltia renal crònica i sense diabetis, a qui se'ls va subministrar de manera aleatòria Semaglutida 2,4 mg per setmana o placebo.

L'estudi va ser finançat a través d'una beca de recerca de Novo Nordisk a la Universitat Mèdica Centre Groninger.  Referència de l'article.