Dia Mundial del Prematur: Vall d’Hebron afavoreix un model de cures neonatals que manté les famílies unides

El 6 de novembre de 2021, al cap de 23 setmanes i quatre dies de gestació, un temps gairebé incompatible amb la vida, va néixer la Brisa a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Pesava només 600 grams i estava al límit de la viabilitat perquè els nadons tan prematurs tirin endavant, 24 setmanes. Cent dotze dies després, el cap de Neonatologia de Vall d’Hebron, el Dr. Fèlix Castillo, donava l’alta a la nena que va ser rebatejada amb el nom de Brisa Milagro. “Se’n va anar a casa sense cap mena de seqüela i sense haver fet cap mena de complicació durant l’ingrés, un miracle”, recorda el doctor. La Brisa Milagro té quatre anys i uns rínxols rossos que li arriben a les espatlles. Dijous ella i la seva mare van retrobar-se amb el Dr. Fèlix Castillo i l’equip de Neonatologia a l’acte que el servei va organitzar amb motiu del Dia Mundial del Prematur, que es celebra el 17 de novembre. Cada any l’equip organitza un acte amb molta cura per a les famílies que reuneix des de nadons ingressats a infants com la Brisa Milagro. Enguany, el Dia Mundial del Prematur està dedicat a les cures de qualitat i l’equip de Vall d’Hebron va voler incidir, més enllà de la tecnificació i l’alt nivell d’especialització dels seus professionals, en la dedicació i l’esforç que posen per incloure els pares en les cures dels nadons i per mantenir les famílies unides. Per fer valdre aquest model de cures va organitzar dues taules rodones i un taller de risoteràpia on les famílies i els professionals van fer palesa la seva complicitat. Per acabar, la sala familiar Ronald McDonald va oferir un piscolabis.

13 milions de prematurs
Un de cada deu nadons arriba al món abans d’hora. Més de 13 milions neixen cada any abans de la setmana 37 de gestació arreu del món, i molts necessiten cures intensives per sobreviure i superar les dificultats físiques i emocionals que comporta la prematuritat. Les complicacions d’un naixement prematur són diverses i complexes. Inclouen dificultats respiratòries, risc d’infeccions, problemes digestius, desregulació de la temperatura i un sistema immunològic debilitat, que els fa vulnerables a moltes malalties. “Però la ciència també ha demostrat que l’entorn emocional i el contacte físic amb els pares poden marcar una diferència significativa”, explica la supervisora de l’UCI de Neonats, Raquel Rodríguez. “El pell amb pell, per exemple, té efectes positius en l’estabilització de la respiració i la freqüència cardíaca, i pot ajudar a reduir les infeccions hospitalàries”, recorda el Dr. Fèlix Castillo. Estudis han demostrat que el contacte pell amb pell pot reduir la mortalitat neonatal en un 36% en nadons prematurs i disminuir la incidència d’infeccions greus.  

Els pares, part essencial del tractament
Vall d’Hebron permet que els progenitors estiguin amb els seus fills les 24 hores del dia. “La presència constant dels pares no només calma el nadó, sinó que també permet que els pares aprenguin a cuidar el seu fill i se sentin més segurs davant els reptes que implica la prematuritat”, explica Laura Costa, infermera del Servicio de Neonatologia de Vall d’Hebron. En el cas de la Brisa Milagro, el pare, osteòpata, va aportar el seu coneixement per treballar amb les mans els sistema immune, i la mare, nutricionista, va prendre nota d'una sèrie de nutrients com el DHA, un greix natural que està present en el peix blau i algunes algues, que afavoreix el desenvolupament neuronal, de la retina i altres elemens. Ella es va fer una dieta a mida per passar aquests nutrients a través de la llet materna.

Cor amb cor
La connexió entre la mare i el nadó és fonamental per a la recuperació de tots dos, i quan la mare necessita cures especials, la situació es pot complicar. “Cada segon junts compta. La ciència demostra que el vincle i la proximitat dels pares són factors clau en el desenvolupament dels nadons prematurs, de la mateixa manera que ajuda la mare en el puerperi”, assenyala la Dra. Ángeles Linde, neonatòloga de Vall d’Hebron. “Per això davant de qualsevol daltabaix que porti a la mare o al nadó a requerir una assistència més intensa i tecnificada, a Vall d’Hebron ens organitzem per intentar no separar aquest binomi”, afegeix. Aquest any, hem afegit a l'hospitaltizació conjunta la nova Àrea Cor de Vall d’Hebron, en la qual les mares amb problemes cardíacs poden estar ingressades a la mateixa unitat que els seus nadons, evitant així la separació i garantint el suport mèdic necessari. “Aquest model únic facilita el contacte precoç i continuat en casos en què abans mare i nadó haurien estat en àrees diferents, afavorint el benestar de tots dos”, apunta la infermera Esther López.  

Hospitalització a domicili
Per als nadons que no necessiten una monitoratge constant, però requereixen cures mèdiques específiques, Vall d’Hebron disposa de el servei d’hospitalització a domicili. Aquest programa permet que l’equip mèdic es desplaci diàriament al domicili del nadó –fins a 80 km– per realitzar controls de salut, administrar tractaments i supervisar la seva evolució. L’ambient familiar ajuda el nadó a estabilitzar-se, i als pares els dona seguretat tenir el suport professional necessari a casa. 

El camí d’un nadó prematur i la seva família és una cursa de resistència, en què cada dia compta i cada gest de cura té un impacte profund. En el Dia Mundial del Prematur, l’equip de Vall d’Hebron recorda la importància d’una atenció neonatal de qualitat i accessible, una necessitat global que ajuda a transformar vides. “Cada nadó que aconseguim estabilitzar i acompanyar i que creix és un triomf”, conclou Raquel Rodríguez.