Creix el nombre de pacients amb lesió medul·lar aguda traumàtica per caigudes majors de 75 anys

L’augment any rere any de la gent gran que pateix caigudes en la seva vida quotidiana ha fet incrementar la mitjana d’edat del lesionat medul·lar agut traumàtic de Vall d’Hebron, que actualment se situa en 53 anys.

29/08/2024

En Lluís es mou en cadira de rodes després d’un accident a casa el dia de l’aniversari de la seva dona. El Juan també pateix una lesió a la medul·la per una caiguda també al seu domicili i la Marisa s’ha salvat per un mil·límetre de perdre la mobilitat per sota la cintura després d’ensopegar a l’autobús, però té un fort dolor a l’esquena que l’obliga a visitar-se amb el fisioterapeuta cada setmana. Tots tres tenen més de 75 anys i són un exemple del tipus de caigudes que cada cop més atén l’equip de la Unitat de Lesionats Medul·lars de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Quan parlem de pacients amb lesió medul·lar aguda traumàtica el retrat robot de l’imaginari popular és el d’un home menor de 45 anys que ha patit un accident de trànsit o practicant esport. Però en els darrers anys, hem observat un augment de lesionats medul·lars aguts traumàtics en majors de 75 anys que arriben a urgències després de patir una caiguda en l’àmbit domèstic”, avisa la Dra. Lluïsa Montesinos, cap de la Unitat de Lesionats Medul·lars.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron atén principalment dos perfils de pacients amb lesió medul·lar aguda traumàtica: un per caigudes i un altre per accident de trànsit o durant la pràctica esportiva –capbussades, esport d’impacte o caigudes a la muntanya, sobretot–. Però mentre aquest darrer grup concentra homes joves entre 16 i 30 anys, el 80% dels pacients majors de 75 anys ha patit una caiguda a casa o al carrer, en el marc d’una activitat quotidiana. El creixement any rere any d’aquest darrer col·lectiu ha provocat que augmenti la mitjana d’edat del lesionat medul·lar agut traumàtic que atén Vall d’Hebron i actualment se situï en els 53 anys.

La Dra. Lluïsa Montesinos celebra que en els darrers deu anys ha disminuït el percentatge de lesionats medul·lars aguts traumàtics per accident de trànsit, però mostra la seva preocupació per l’augment de pacients majors de 75 anys que cauen en l’àmbit domèstic. Per aquest motiu fa una crida a la gent gran, famílies i cuidadors perquè vagin amb compte a l’hora de pujar i baixar escales, enfilar-se o caminar pel carrer, on l’estat del paviment pot fer-los ensopegar.

“Amb l’edat, perdem reflexes per protegir-nos en una caiguda i de la mateixa manera que el maluc es trenca, també es pot lesionar la columna”, explica la Dra. Lluïsa Montesinos. “Majoritàriament, veiem lesions cervicals incompletes, però en alguns casos són completes i esdevenen una gran discapacitat en edats avançades”, afegeix. Mentre amb la lesió medul·lar completa es perd tota la sensibilitat i capacitat per controlar el moviment per sota del punt de la lesió, en la incompleta sí que existeix sensibilitat i control del moviment per sota de l’àrea afectada, en grau variable en funció de la lesió.

La medul·la espinal envia i rep senyals que s'intercanvien entre el cervell i la resta del cos. Sovint, una lesió en aquesta àrea provoca, per sota del lloc de la lesió, canvis permanents en la força, la sensibilitat, altres funcions corporals com el cor o els pulmons, així com trastorns esfinterians.Un cop la lesió medul·lar s’estabilitza, després del tractament quirúrgic en cas necessari, poden aparèixer dolors de tipus neuropàtic, espasticitat i altres complicacions. A més dels processos associats a la mateixa lesió, els pacients d’edat avançada presenten sovint osteoporosis, una disminució de la quantitat i qualitat de l’os que condiciona una major fragilitat òssia. Tots aquests factors relacionats amb la fragilitat s’han d’avaluar cas per cas abans de fixar el tractament del pacient.

És probable que aquelles persones que han patit una lesió de la medul·la espinal experimentin efectes secundaris mentals, emocionals i socials. Els tractaments i la rehabilitació van encaminats a què les persones que pateixen lesions de la medul·la espinal guanyen una major autonomia i independència, en la mesura de les seves possibilitats. “La rehabilitació s’ha d’adaptar a les condicions físiques d’aquests pacients, que en ser més grans poden presentar malalties de base i més risc de patir complicacions”, explica la Dra. Judit Sánchez Raya, cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació. “En el cas de la gent gran, és més important que mai l’avaluació personalitzada de cada pacient per tal de valorar la seva fragilitat, que varia en cada persona més enllà de l’edat. El programa de rehabilitació s’ha de dissenyar en funció del tipus de lesió i l’estat de salut previ a la lesió, tenint en compte la reserva fisiològica de cada pacient i no en l’edat cronològica”, exposa Juan Blanco, fisioterapeuta de Vall d’Hebron.

Share it:
Related professionals

Subscribe to our newsletters and be a part of Vall d'Hebron Campus

By accepting these conditions, you are agreeing to the processing of your personal data for the provision of the services requested through this portal, and, if necessary, for any procedures required by the administrations or public bodies involved in this processing, and their subsequent inclusion in the aforementioned automated file. You may exercise your rights to access, rectification, cancellation or opposition by writing to web@vallhebron.cat, clearly stating the subject as "Exercising of Data Protection Rights".
Operated by: Vall d’Hebron University Hospital Foundation – Research Institute.
Purpose: Manage the user’s contact information.
Legitimisation: Express acceptance of the privacy policy.
Rights: To access, rectify, and delete personal information data, as well to the portability thereof and to limit and/or oppose their use.
Source: The interested party themselves.