Incorporem dos equips de ressonància magnètica i PET-TC d'última generació que ofereixen més precisió en el diagnòstic i seguretat per als pacients

L’ésser humà passa tota una vida amb un sol cos, però poc sap sobre què passa més enllà de la dermis. Sota la pell hi ha un univers amb tantes cèl·lules que si empalméssim tot l’ADN del cos en fila índia, s’estendria més de 15.000 milions de kilòmetres, més enllà de Plutó. Fins no fa tant, els professionals de la salut obtenien informació del cos humà palpant i a través de les anàlisis de sang i teixit. Però d’un temps ençà, la tecnologia ha obert la porta a aquest univers tan proper com desconegut.

Una de les apostes estratègiques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és integrar noves tecnologies al servei dels professionals de la salut per ajudar en el diagnòstic i en el tractament dels pacients. Per a mostra, la recent adquisició d’un equip de ressonància magnètica i un PET-TC de darrera generació amb fons REACT i del pla INVEAT (Inversió en Equips d’Alta Tecnologia) de la Unió Europea. “Ambdós són més precisos que els seus antecessors i augmenten el comfort i la seguretat dels pacients, la qual cosa permet fer un pas cap a una medicina personalitzada”, destaca el Dr. Manel Escobar, director clínic de Diagnòstic per la Imatge.

Fins ara, tant els equips de ressonància magnètica (6) com el PET-TC (2) eren propietat de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), empresa pública adscrita al Catsalut, que té el seu centre de referència a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Aquests nous equipaments seguiran gestionats per l’IDI, qui executa els serveis de diagnòstic per la imatge i medicina nuclear, però el propietari ara és Vall d’Hebron.

Dos tecnologies per mirar el cos humà des de dues perspectives

L’adquisició referma l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com centre de referència en diagnòstic per la imatge i medicina nuclear. La Dra. Cristina Gámez, cap del Servei de Medicina Nuclear, explica que igual que podem observar un edifici des del peu de carrer o a través d’un plànol, també podem examinar el cos humà des de diferents perspectives. Per obtenir informació morfològica, és a dir, conèixer la mida i/o forma d’un òrgan o lesió, sense utilitzar radiacions ionitzants, utilitzem l’ecografia o la ressonància magnètica. "La ressonància magnètica és la reina per als estudis cerebrals i dels teixits tous per la seva gran definició anatòmica", destaca. Aquesta tècnica permet obtenir imatges per a diversos diagnòstics, com ara traumatismes, exploracions del cervell i la medul·la, o càncer.

La ressonància magnètica

El procediment per realitzar una ressonància magnètica implica l'ús d'un potent imant i ones de ràdio. Els pacients es col·loquen en una taula mòbil, que s'introdueix en l'aparell de ressonància magnètica, i la prova pot durar entre 40 minuts i una hora. Durant aquest temps, és crucial que els pacients es mantinguin immòbils per garantir la qualitat de les imatges. En alguns casos, es pot administrar un contrast per via intravenosa per obtenir una millor visualització de certes parts del cos. Quan es tracta d’infants o pacients que no poden col·laborar, es pot considerar la sedació. El nou equip de ressonància magnètica, però, compta amb una pantalla per projectar contingut de Yotube.

El PET-TC

El diagnòstic per imatge s'ha convertit en una eina imprescindible per a les decisions terapèutiques: el 80% d'aquestes decisions es basen en la imatge. Si amb la ressonància magnètica, els metges obtenen informació sobre canvis en els teixits i òrgans, el PET-TC mostra què fan les cèl·lules. “El primer ens ajudaria a diagnosticar un tumor i el segon si hi ha metàstasi”, il·lustra del Dr. Manel Escobar. Aquesta complementarietat és essencial per oferir el millor tractament possible als pacients.

“En el cas del PET-TC, obtenim informació morfològica i funcional en un sol examen”, assenyala la Dra. Cristina Gámez. “El PET, mitjançant un radiofàrmac, proporciona informació funcional sobre les lesions i els òrgans, mentre que el TAC ofereix la localització exacta de les lesions”, puntualitza.

Si la primera ressonància magnètica va arribar el 1992 a Vall d’Hebron, el primer PET-TC ho va fer gairebé una dècada més tard, l’any 2003 a l’Hospital Universitari de Bellvitge i el va portar la Dra. Cristina Gámez, avui cap de Medicina Nuclear de Vall d’Hebron. Actualment, Vall d’Hebron realitza 6.000 ressonàncies magnètiques i Pet-TC cada any.

Els nous equips són d’una nova generació que juga a favor dels pacients: permeten adquirir informació de manera més ràpida, amb menys radiofàrmacs, menys radiació, especialment en òrgans sensibles com el cristal·lí, més precisió i seguretat. Un exemple pràctic de l'ús d'aquesta tecnologia seria el cas d'un infant d'11 anys que arriba a urgències amb febre, cansament i ganglis inflats. Després d'una ecografia que confirma els ganglis inflamats, es realitzarà un PET-TC urgent amb contrast. El TAC permet fer una biòpsia en localitzacions accessibles i obtenir resultats immediats, cosa que és crucial per al diagnòstic i el tractament adequat. Els equips PET-TC ajudaran també a comprovar els efectes terapèutics de la quimioteràpia i individualitzar el tractament, augmentant el confort i la seguretat del pacient. "Aquest és un exemple de com la tecnologia evoluciona a favor del pacient", afirma la Dra. Cristina Gámez.

Un pas cap a la teragnosi

Aquests equips permeten també realitzar teragnosi, una tècnica que combina el diagnòstic i el tractament en una sola intervenció. Aquesta tècnica és especialment útil en el diagnòstic i tractament de càncers com el de tiroides, càncer neuroendocrí i càncer de pròstata. L’administració de radiofàrmacs a més d’ajudar a diagnosticar la malaltia pot utilitzar-se per irradiar cèl·lules tumorals. D’aquesta manera, a més de monitorar com respon una malaltia a un tractament específic en temps real, ajustant el tractament segons sigui necessari, podem obtenir els millors resultats per al pacient.