Una innovadora combinació terapèutica demostra beneficis en càncer de pulmó

La combinació de l'anticòs amivantamab i lazertinib, un fàrmac dirigit a EFGR presenta millors beneficis clínics davant del tractament estàndard en pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita avançat o metastàtic amb mutacions al gen EGFR que, a més, presenten algun d'aquests marcadors de molt mal pronòstic: metàstasis cerebrals i/o hepàtiques, co-mutacions al gen p53 o presència d'ADN tumoral circulant.

La Dra. Enriqueta Felip, cap de secció del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, cap del Grup de Tumors Toràcics i codirectora del Programa de Recerca Clínica del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) presenta avui a la primera jornada del Congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica (ASCO) els resultats de l'anàlisi secundària de l'assaig clínic fase 3 MARIPOSA que reforça els beneficis clínics per a pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita amb mutacions a EGFR davant el tractament estàndard actual, també en pacients amb molt mal pronòstic.

El 15% dels pacients amb càncer de pulmó presenten mutacions a EGFR

La mutació del gen EGFR es troba al voltant del 15% de pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita, sent una de les mutacions oncogèniques més freqüents en aquest tipus de càncer. “En aquests casos si el tumor està avançat o metastàtic són necessàries noves estratègies terapèutiques, especialment en línies primerenques de tractament” explica la Dra. Felip.

Un inhibidor oral d'EGFR de tercera generació és el tractament estàndard per a aquests pacients. Tot i això, la malaltia progressarà eventualment perquè el tumor desenvolupa noves alteracions moleculars que li fan resistent al tractament. L'amivantamab és un anticòs monoclonal que bloqueja EGFR i un altre receptor anomenat receptor MET, per aturar el creixement de cèl·lules tumorals de pulmó.

En els resultats de l'assaig MARIPOSA presentats a l'últim congrés de la societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), aquest anticòs combinat amb un inhibidor oral d'EGFR de tercera generació, lazertinib va reduir el risc de progressió de la malaltia i de mort un 30 % davant osimertinib. La supervivència lliure de progressió dels pacients tractats amb l'anticòs biespecífic amivantamab més l'inhibidor oral d'EGFR lazertinib va ser de 23,7 mesos davant dels 16,6 mesos en els pacients tractats amb el tractament estàndard.

“En aquest estudi que presentem a ASCO hem avaluat el benefici que suposaria aquesta combinació en pacients amb biomarcadors d'alt risc amb pitjor pronòstic de la malaltia com són la presència de metàstasis cerebrals o hepàtiques, co-mutacions al gen p53 a la biòpsia líquida o la presència de la mutació d'EGFR a l'ADN tumoral circulant” explica la Dra. Felip.

Reducció del risc en pacients amb metàstasis cerebrals i/o hepàtiques

Els investigadors van analitzar els resultats de supervivència lliure de progressió, és a dir, el temps que passa des de l'inici del tractament fins que el tumor torna a progressar en aquests grups de pacients d'alt risc.

Van observar que, en global, els pacients amb alguna d'aquestes característiques d'alt risc presentaven una mediana de supervivència lliure de progressió entre 9,1 i 14,8 mesos en els pacients tractats amb el tractament estàndard mentre que la mediana era d'entre 16,5 a 20,3 mesos en els pacients tractats amb la nova combinació terapèutica. 

Si ho analitzem per factor de risc, la combinació d'amivantamab més lazertinib va millorar significativament la supervivència lliure de progressió a tots els subgrups. En pacients amb metàstasi cerebrals es va reduir el risc de progressió de la malaltia i mort en un 31%; en pacients amb metàstasis hepàtiques a l'inici del tractament en un 42%. Entre els pacients que presentaven co-mutacions de TP53 es va reduir el risc en un 35% i en els pacients en què s'havia detectat la mutació EGFR a l'ADN tumoral circulant a la sang el risc va disminuir un 32%.

“En conclusió, aquesta nova combinació terapèutica presenta beneficis superiors en pacients amb característiques d'alt risc i podria representar un nou estàndard de tractament de primera línia en pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita metastàtic o avançat amb mutacions a EGFR. Si bé seran necessàries anàlisis de seguiment posteriors per determinar la importància estadística i clínica de la supervivència general, aquesta nova combinació podria convertir-se en una nova oportunitat per als pacients amb càncer de pulmó” afirma la Dra. Enriqueta Felip.

La Dra. Felip ha presentat aquests resultats a la primera sessió del congrés sobre càncer de pulmó de cèl·lula no petita en què també s'han conegut els resultats de diversos estudis en què ha participat: S'han presentat els resultats preliminars de l 'assaig clínic fase 3 EVOKE-01 que compara Sacituzumab govitecan davant de docetaxel en pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita metastàtic prèviament tractats amb quimioteràpia i immunoteràpia i els resultats de cinc anys de supervivència lliure de progressió del tumor en pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita avançat ALK+ de l'estudi CROWN.