Celebrem la Setmana de la Continència a Vall d’Hebron

Homes i dones poden patir pèrdua involuntària d'orina i/o femtes en algun moment de la vida, com a símptoma en el curs d'una malaltia o una alteració per si mateixa. Per tal de trencar tabús i falses creences i visibilitzar un problema de salut que avui dia molts dels afectats sovint porten en secret, Vall d'Hebron ha celebrat la Setmana de la Continència, on metges i metgesses, professionals d'infermeria i de fisioteràpia implicats en el seu tractament de l'Hospital Infantil i l'Hospital de la Dona, l'Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats i Parc Sanitari Pere Virgili han reflexionat sobre salut i continència al llarg de tres jornades. "Volem trencar amb el mite que la incontinència sigui només un problema salut femení associat al part", explica Ruth Fernández, infermera supervisora de l'àrea ambulatòria de l'Hospital Infantil i de la Dona que ha contribuït a organitzar la primera Setmana de la Continència. "També poden desencadenar-la problemes amb la pròstata, cirurgies oncològiques, lesions neurològiques, infeccions urinàries i altres patologies, així com determinats tipus de medicaments. Factors com l'obesitat, la tos crònica i la menopausa empitjoren també la incontinència urinària", afegeix Ruth Garcia.

La primera xerrada de la Setmana de la Continència, a càrrec de les infermeres Miriam Asensio, Ana Herraiz i Pilar López i la fisioterapeuta Cristina Cucalón, va portar per títol precisament 'Caçadors de Mites'. En el seu decurs, es va posar en relleu com és d'important que les persones amb problemes de continència busquin assessorament professional d'experts. "És un problema de salut que encara genera vergonya. A la consulta de sòl pelvià ens arriben pacients que pateixen incontinència des de fa deu anys i a vegades presenten fins i tot simptomatologia depressiva perquè no han comunicat a ningú el seu problema de salut o ho han fet i els hi ha minimitzat dient que és quelcom normal", exposa Míriam Asensio, infermera de l'Hospital de la Dona especialista en sòl pelvià. És imprescindible consultar el problema de continència a personal sanitari especialitzat per rebre un tractament adequat i no fer ús de dispositius pelviperineals sense prescripció mèdica, que tenen indicacions i contraindicacions i són de maneig complicat.

En molts casos, la pèrdua d'orina i/o femtes pot millorar sense necessitat de recórrer a una operació quirúrgica, després d'un tractament multidisciplinari, educació sanitària i empoderant als i les pacients perquè es facin responsable de la seva autocura. "Valorem al pacient cas per cas i el tipus de continència que presenta, si és d'urgència, que experimenta la necessitat urgent de fer les seves necessitats i no es pot aguantar, o d'esforç i estrès, quan fa un esforç físic com riure o esternudar, també si es tracta d'una incontinència transitòria o persistent", afegeix la Dra. Teresa Crespo, metgessa rehabilitadora de la Unitat de Sòl Pelvià. "S'encarrega que els pacients escriguin un diari miccional i es detecta hàbits i estils de vida que poden corregir-se per millorar el seu pronòstic. En funció d'aquesta valoració personalitzada decidim si cal rehabilitació i el tipus d'exercicis més adients per ajudar-lo o si es requereix un tractament farmacològic o quirúrgic". La Setmana de la Continència va cloure amb un taller de conscienciació corporal a càrrec de la fisioterapeuta Cristina Cucalón, ja que prendre consciència del propi cos, el sòl pelvià i els hàbits higiènics dietètics moltes vegades milloren els problemes de continència.

La segona jornada, el dimarts 20 de juny, va centrar-se en salut i continència en etapa perigestacional i va anar a càrrec de la Dra. Núria Rodríguez, del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de Vall d'Hebron; la llevadora Alba Crespo i la fisioterapeuta Laura Camprubí. La debilitació dels músculs de sòl pelvià després del part és efectivament una de les causes més conegudes com a desencadenant de la continència, però a l'Hospital de la Dona arriben dones de totes les edats, de noies joves a senyores d'edat avançada. Controlar la ingesta de líquids, evitar el sobrepès i la vida sedentària poden ajudar a millorar la incontinència.