Els primers resultats de l’estudi POSITIVE obren la possibilitat d’un embaràs segur a pacients amb càncer de mama

New England Journal of Medicine (NEJM), una de les revistes científiques amb més factor d'impacte del món, publica els resultats de l'assaig clínic POSITIVE -coordinat a Espanya pel Grup SOLTI de recerca clínica en càncer i pel Grup GEICAM de Recerca a Càncer de Mama - que evidencien que pausar la teràpia endocrina per poder quedar embarassades -sota control mèdic i durant un període temporal que no superi els dos anys- no incrementa el risc de recaiguda a curt termini en pacients joves amb càncer de mama hormonosensible i desig ser mares. Les xifres indiquen que el risc de recaiguda d'aquestes pacients és del 8,9%, davant d'un 9,2% en pacients de condició equivalent que no van pausar la teràpia per buscar un embaràs.

La teràpia endocrina, indicada per al tractament adjuvant en els casos de càncer de mama amb receptors hormonals positius, pot provocar malformacions al fetus pel que es desaconsella a les pacients que es quedin embarassades mentre la prenen. D'altra banda, els tumors amb receptor hormonal positiu són els que poden presentar un risc més elevat de recaiguda per augmentar els estrògens durant la gestació. POSITIVE és el primer estudi prospectiu dissenyat per donar resposta a la inquietud de les dones que es diagnostiquen de càncer de mama en edat primerenca i sense haver completat el desig de ser mares; entre el 40% i el 60% de les pacients a qui es diagnostica un càncer de mama als 40 anys o abans estan preocupades per la seva futura fertilitat.

La Dra. Cristina Saura, coordinadora de l'estudi a Espanya, membre de la junta directiva de SOLTI i cap de la unitat de càncer de mama de l'Hospital Vall d'Hebron i VHIO, apunta que “l'evidència d'aquest estudi pioner reforça la idoneïtat de apostar per la preservació de la fertilitat abans d'iniciar el tractament oncològic i obre la possibilitat d'un embaràs segur per a aquelles pacients amb càncer de mama que ho desitgin, un cop han realitzat almenys 18 mesos de teràpia endocrina adjuvant”.

Fins ara, la recomanació era començar a buscar l'embaràs passats un mínim de 5 anys després d'haver superat el càncer de mama i sempre que no hi hagués cap recaiguda; “una finestra temporal que sol allargar-se i que pot dificultar la planificació familiar”, afegeix la Dra. Saura, que conclou que “els resultats de POSITIVE poden canviar les guies clíniques actuals, reduint el temps des del diagnòstic fins al moment recomanable per iniciar la cerca de l'embaràs per a aquelles dones que no han satisfet el desig de ser mares abans de la malaltia. Tot i això, cal no oblidar que el seguiment a llarg termini d'aquestes pacients serà fonamental per corroborar aquestes dades”.

Per part seva, el Dr. Manuel Ruiz Borrego, co-coordinador de l'estudi POSITIVE a Espanya, membre de la Junta Directiva de GEICAM i cap de la unitat de Càncer de Mama de l'hospital Verge del Rocío de Sevilla afegeix: “L'estudi POSITIVE llança resultats esperançadors per a aquelles joves diagnosticades de càncer de mama que volen ser mares, i aporta coneixement a la comunitat científica sobre la relació entre aquest tumor i l'embaràs, que pot canviar el paradigma en el maneig d'aquesta malaltia quan les pacients volen ser mares” .

“Sabem que el càncer de mama és cada cop més freqüent en dones joves i per tant coincideix amb el desig de ser mare de moltes. Per aquesta raó, fertilitat i embaràs resulten preocupacions importants tant per a les pacients oncològiques com per als investigadors, que busquen trobar eines que permetin abordar aquests casos de manera òptima”, assenyala el Dr. Ruiz Borrego.

Els primers casos d’èxit

Els resultats que publica la revista NEJM, i que es van avançar en el marc del darrer congrés internacional San Antonio Breast Cancer Symposium 2022 (SABCS), demostren a més que les taxes de concepció i part estan al mateix temps o eren superiors a les de la població en general; de 497 dones a qui es va fer seguiment per veure si s'havien quedat embarassades, 317 van donar a llum almenys un fill i van néixer un total de 365 nens; cosa que significa que hi ha hagut embarassos múltiples i dones que han tingut més d'un fill -a través d'embarassos consecutius-.

Laura Lavall, pacient participant a l'estudi POSITIVE, afirma: “Em van detectar el càncer quan estava embarassada de la meva filla gran. Em van practicar la cirurgia estant embarassada de 27 setmanes i, un cop donat a llum, vam començar la radioteràpia i el tractament hormonal (aquest per 5 anys). Tenia 35 anys quan em vaig convertir en mare per primer cop. I sempre vaig tenir molt clar que, dins de les possibilitats, volia intentar tornar a ser mare. Vaig transmetre des d'un primer moment aquesta inquietud a la Dra. Saura. Crec que ella va veure que estava tan segura que em va parlar de l'estudi POSITIVE. Em va explicar que, en circumstàncies habituals, jo havia de finalitzar el tractament hormonal i llavors intentar tornar a ser mare (això implicava situar-me per sobre dels 40 anys), però que aquest estudi implicava pausar el tractament als dos anys del seu inici per intentar quedar-me embarassada, reprenent-ho després de la gestació i lactància -amb un pit-. I així va ser. El procés i el seguiment han sortit bé tot i ser períodes de risc per l'augment d'hormones, l'embaràs i la lactància. Ara fa 4 mesos que he tornat al tractament hormonal, per prevenir recaigudes, i ja fa 1 any que vaig ser mare per segon cop i 5 anys que ho vaig ser per primera” afirma.

“Estic molt contenta d'haver pogut contribuir a la investigació sobre l'embaràs després del càncer de mama, ja que cada cop som més les dones que patim la malaltia sent joves. S'està demostrant que el càncer de mama en dones joves no ha de ser sempre sinònim de no poder ser mares posteriorment”, conclou Laura Lavall.

Els investigadors continuen el seguiment de les participants a l'estudi per avaluar el risc de recaiguda al llarg del temps, cosa que serà fonamental per confirmar aquests primers resultats a curt termini, que sorgeixen després d'un seguiment a 41 mesos. No obstant això, aquestes primeres dades ja senten un precedent que pot ajudar en la presa de decisions de les pacients que vulguin ser mares sempre amb la recomanació prèvia i amb un seguiment adequat dels seus oncòlegs.

Donar resposta efectiva a aquesta nova realitat porta implícita una necessitat formativa, tant per a pacients com per a ginecòlegs, oncòlegs i altres professionals implicats en el maneig del càncer, en temes que fins ara no eren prioritaris com la fertilitat.

Altres línies investigacionals que conjuguen embaràs i càncer de mama

POSITIVE s'insereix en un marc investigacional que comença a donar resposta a necessitats en aquesta mateixa línia que fins ara no havien tingut resposta; per exemple, la necessitat de confirmar si hi ha una relació de causalitat entre l'embaràs i l'aparició d'un càncer de mama. Des de l'àmbit cooperatiu i acadèmic, es tracta d'una qüestió rellevant que cal investigar, tal com posa de manifest l'estudi Embaràs i Càncer de mama (EMBARCAM), liderat per GEICAM, que permetrà tenir una foto de la realitat del càncer de mama diagnosticat durant l'embaràs o l'any posterior, anomenat càncer de mama gestacional, amb l'objectiu de preveure aquesta situació i dissenyar estratègies encaminades a aconseguir embarassos segurs. “D'altra banda, cada vegada són més les dones que, després d'haver tingut un càncer de mama, volen ser mares i, en alguns casos, calen mesures encaminades a afavorir la gestació, però per això necessitem conèixer si són segures per a totes les dones pacients”, conclou el Dr. Ruiz Borrego.

Un altre exemple és la línia investigacional que aposta per l'anàlisi de la llet materna per a la detecció precoç del càncer de mama. "Amb l'estudi de casos concrets hem conclòs que la llet materna serviria per detectar mutacions canceroses de manera més precoç que a través de la sang, per ser la concentració d'ADN molt més elevada a la llet materna", afirma la Dra. Saura, que afegeix: “per confirmar aquestes dades, preveiem posar en marxa MMaterna, un estudi internacional l'objectiu del qual serà analitzar el cas de les dones que s'embarassen sent majors de 40 anys o sent portadores sanes d'una mutació genètica que augmenti el risc de patir càncer de mama per veure si som capaços de diagnosticar el càncer de mama de manera més precoç al postpart a través de la llet materna que mitjançant les mostres de sang o estudis radiològics convencionals”.

Sobre POSITIVE i la participació espanyola a l'estudi

L'estudi POSITIVE ha inclòs pacients de 20 països; el 23% d'Amèrica del Nord, el 16% d'Àsia/Pacífic i l'Orient Mitjà i el 61% d'Europa, 72 dels quals procedeixen de 18 hospitals espanyols i han estat reclutats a través dels grups de recerca SOLTI i GEICAM.

Per examinar l'impacte de la pausa de la teràpia endocrina amb l'objectiu de buscar un embaràs, 518 dones de 42 anys o menys amb càncer de mama de receptors hormonals (RH) positius que es volien quedar embarassades es van incloure a l'estudi POSITIVE. Abans de parar el tractament, les pacients havien completat entre 18 i 30 mesos de teràpia endocrina adjuvant. A més, es va recomanar encaridament a les participants a l'assaig que reprenguessin el tractament endocrí després d'un intent d'embaràs o un parèntesi de tractament hormonal de dos anys per intentar-ho.

Les dades actuals sorgeixen després d'un seguiment de 3 anys i mig fins avui, però els investigadors continuaran el seguiment de les participants a l'estudi durant 10 anys una cosa que consideren bàsica per corroborar-los, ja que el càncer de mama amb RH positiu pot reaparèixer anys després del diagnòstic inicial.

L'estudi és promogut i liderat a nivell mundial per l'International Breast Cancer Study Group (IBCSG), una divisió de la Fundació ETOP-IBCSG Partners i per Alliance for Clinical Trials a Oncology in North America, en col·laboració amb el Breast International Group (BIG ), que opera a través dels grups SOLTI i GEICAM a Espanya.