Psiquiatres de Vall d’Hebron ofereixen atenció en salut mental a les víctimes de tràfic d’éssers humans ateses per l’Ajuntament de Barcelona

Un dels objectius de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per Nacions Unides l’any 2015 persegueix posar fi al tràfic d’éssers humans, el trasllat il·legal de persones amb propòsits d’explotació sexual, treballs forçats o qualsevol altra forma moderna d’esclavitud. Nacions Unides calcula que hi ha 1,8 milions de persones víctimes de tràfic. És el negoci il·lícit més lucratiu per darrere del tràfic de drogues. L’any 2021, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte va detectar 90.354 víctimes. Per cada víctima identificada, s’estima que hi ha 20 sense identificar. A escala local, el 2021, l’Ajuntament de Barcelona va atendre 229 persones a través de la Unitat de Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), creada l’any 2016 per acompanyar de manera integral les víctimes potencials de tràfic d’éssers humans. Des de l’inici, la UTEH, que orgànicament s’ubica dins de la Direcció de Feminismes i LGTBI, treballa coordinadament amb tots els actors que acompanyen les víctimes, des de cossos policials a entitats socials, per poder oferir una atenció integral i especialitzada en els àmbits social, psicològic i jurídic, així com espais de protecció i acolliment.

Les situacions de violència, coacció i explotació que han viscut les víctimes tenen com a conseqüència trastorns i danys sobre la salut física i mental. Per aquest motiu, la UTEH treballa amb el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, qui ofereix assistència en salut mental a les víctimes amb una marcada perspectiva transcultural i de gènere. “El tractament psiquiàtric és un servei essencial per afavorir els processos de recuperació”, destaca la Dra. Mar Ramos, psiquiatra del programa de Psiquiatria Transcultural de Vall d’Hebron que atén les persones derivades per l’UTEH. Aproximadament el 40% de les persones ateses per aquesta unitat requereix atenció psiquiàtrica. “Ens trobem amb persones que viuen situacions amb molt estrès i sobretot tenen trastorns d’ansietat greu, trastorns per estrès posttraumàtic o trastorns afectius, que impacten molt en aspectes de salut bàsics i causen també dificultats per dormir o menjar”, resumeix la Dra. Mar Ramos. “La principal dificultat és establir un vincle de confiança en el qual la persona pugui demanar ajuda sempre que ho requereixi, sense jutjar ni discriminar i on treballem per reconstruir la seva autoestima, el seu autorespecte i l’autocapacitació des de la proximitat”, diu. En el darrer any, l’equip del programa de Psiquiatria Transcultural ha fet 30 primeres visites a víctimes ateses per la UTEH.

Establir aquest vincle de confiança és clau també perquè accedeixin a una primera visita amb els psiquiatres i s’adhereixin als tractaments farmacològics. “La majoria de les víctimes prové de països on encara hi ha molt estigma vers la salut mental”, comenta la Dra. Mar Ramos. La psicòloga de la UTEH fa aquesta primera aproximació, determina si les víctimes requereixen atenció psiquiàtrica i, en cas de necessitar-la, l’acompanya a la primera visita a Vall d’Hebron. L’abordatge és interdisciplinari.

Atenció personalitzada i interdisciplinària

La coordinadora de la UTEH, Verònica Giménez, descriu el compromís de la unitat per oferir una atenció personalitzada i interdisciplinària, des del respecte, per tal de dotar les persones de les eines que els permetin reconstruir la seva vida. Gairebé el 70% de les persones ateses són dones entre 20 i 40 anys explotades sexualment. Entre un 10 i un 14% són dones transexuals també explotades sexualment. Més de la meitat de les víctimes és de nacionalitat nigeriana. Però, en el darrer any, s’ha vist un augment de dones llatinoamericanes, sobretot, de Colòmbia i Veneçuela, i també s’ha detectat un increment d’atenció a homes de la tercera edat obligats a exercir la mendicitat  

El circuit per identificar i acompanyar les víctimes

La pandèmia sanitària ha comportat un canvi en les dinàmiques i les formes de funcionament de les xarxes de tràfic. Aquestes han aprofitat per diversificar espais i modalitats d’explotació de manera més invisibilitzada, el que suposa una major dificultat per accedir a les possibles víctimes. Tot i això, la UTEH va estar operativa durant tota la pandèmia i va atendre, l’any 2020, un total de 277 persones (242 dones, 17 dones transexuals i 18 homes). Pel que fa a l’any 2021, la xifra ha disminuït a 229 persones (198 dones, 20 dones transexuals i 11 homes).

La finalitat d’explotació predominant és la sexual, amb gairebé un 77% del total. En aquests dos anys, el perfil de les dones ateses ha canviat de manera significativa, disminuint el nombre de dones nigerianes i incrementant-se el de dones provinents d’Amèrica Llatina. A més, durant el 2020 i 2021 continuen arribant víctimes d’altres finalitats d’explotació, especialment homes que fan treball forçós, el que ha suposat un petit augment en aquest tipus d’explotació, passant del 6% a gairebé el 10%. Finalment, la mendicitat i la criminalitat forçada representen un 2,5% cadascuna d’elles.

La UTEH coordina els actors que intervenen en l’acompanyament a les víctimes, que arriben a la unitat des de diferents vies (policial, social, sanitària...). Ofereix atenció social, assessorament jurídic, acompanyament i representació jurídica gratuïta, cobertura de les necessitats bàsiques, acollida residencial especialitzada, atenció a la salut integral, reinserció sociolaboral, i coordinació i derivació a la resta de serveis i recursos públics i privats. Verònica Giménez explica que “el primer que es fa és una valoració sociojurídica per avaluar la situació i activar els recursos per protegir la víctima. A continuació, es treballa el vincle amb el servei i la desvinculació amb la xarxa d’explotació”. Finalitzada l’exploració i necessitats de cada cas, se’n fa un diagnòstic per establir un pla de treball. El primer contacte dins la UTEH és amb les professionals de l’àmbit social i després amb la psicòloga qui determina si la persona requereix suport psiquiàtric amb els professionals de Vall d’Hebron.

El Programa de Psiquiatria Transcultural

Vall d’Hebron compta amb un Programa de Psiquiatria Transcultural, que forma part de l’Àrea de Coneixement de Salut Mental, dirigit a pacients que, per pertànyer a un grup cultural minoritari, plantegen alguna dificultat que impedeix la seva bona gestió d’assistència en el circuit de salut mental. Per exemple nens, nenes i adolescents sense referents familiars, sol·licitants d’asil i refugiats, o dones víctimes de violència. Es basa en el treball multidisciplinari i ofereix suport a entitats del tercer sector i dispositius de l’administració pública que atenen col·lectius d’alta vulnerabilitat social, com l’Ajuntament de Barcelona.