Un estudi de Vall d’Hebron mostra que la telemedicina redueix costos socials

Segons aquest estudi, les consultes telemàtiques de telemedicina a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron han generat per a la societat un estalvi de 3,8 milions d'euros i de 1.875 tones de CO₂ entre els anys 2019 i 2020. Amb els resultats de l'estudi, s’ha presentat una comunicació en les Jornades XL+1 de l’Associació Espanyola d'Economia de Salut (AES) celebrades a Saragossa.

Els resultats s'han obtingut després de l'anàlisi dels quilòmetres que no han hagut de fer els pacients per desplaçar-se a l'hospital, valorant la distància entre el municipi més poblat de cada àrea bàsica de Catalunya i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. L'estalvi econòmic estimat ha estat d'1,1 milions d'euros el 2019 i de 2,6 milions d'euros el 2020, mentre que l'estalvi mediambiental ha estat de 580 tones de CO₂ el 2019 i 1.295 tones de CO₂ el 2020. L'anàlisi de les dades s'ha dut a terme amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Enmanuel Giménez i Luis Marte, tècnics de la Unitat de Resultats en Salut de Suport a la Decisió, afirmen que "en aquest estudi hem comprovat que amb l'augment de la telemedicina s'ha produït un estalvi important en costos socials. Cal tenir en compte que entre 2019 i 2020, els anys analitzats, va augmentar de unes 75.000 a vora 300.000 el nombre de visites telemàtiques que es fan a l'hospital".

D'altra banda, un altre estudi també elaborat per la Unitat de Suport a la Decisió i el resultat del qual ha estat presentat com a comunicació en les mateixes jornades, ha analitzat els costos indirectes i no sanitaris que s’assocïen als i les pacients depenent de si han rebut prehabilitació quirúrgica o no. La prehabilitació és una preparació durant el preoperatori, operatori i postoperatori, seguint un protocol ERAS (Enhanced Recovery After Surgery), que es fa a  pacients que poden tenir més complicacions després d'una cirurgia. Els i les pacients analitzats en aquest estudi van ser sotmesos a cirurgies colorectals, hepàtiques, pancreàtiques, de paret abdominal o cistectomies.

Una vegada que els i les pacients reben l'alta hospitalària, un equip de professionals els fa un seguiment per mitjà de trucades telefòniques per conèixer quin és l'impacte, durant la baixa després de l'operació, en costos laborals, socials i sanitaris que pot tenir el postoperatori. Es tenen en compte factors com el temps de baixa, si la persona ha hagut de renunciar a la feina o si ha hagut d'acudir als serveis d'un cuidador social. Després de recaptar la informació necessària, l'estudi conclou que per a aquells i aquelles pacients que han rebut la prehabilitació, els costos indirectes i no sanitaris van ser, durant el primer mes posterior a l'alta hospitalària, de 639 euros, mentre que per als i les pacients que no van rebre la prehabilitació aquests costos van ascendir a 1.225 euros.

Els tècnics asseguren que "analitzem des d'una perspectiva social quines són les necessitats d'un pacient una vegada surt de l'hospital i observem si té les necessitats cobertes, si necessita assistència social, etc. Això ho quantifiquem en diners i veiem que un pacient que ha tingut prehabilitació té uns costos més reduïts, encara que el seu perfil sigui més complexe".