La Dra. Silvia Gartner, homenatjada com una de les dones professionals més rellevants en fibrosi quística internacionalment

La Dra. Silvia Gartner, coordinadora de Nens de la Unitat de Fibrosi Quística de Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Creixement i Desenvolupament del Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha estat homenatjada en el marc del 45è Congrés de Fibrosi Quística, celebrat a Rotterdam (Països Baixos). En la conferència d’obertura del congrés va realitzar-se un homenatge a les dones professionals més influents en la Fibrosi Quística en l’àmbit internacional tenint en compte la seva trajectòria i implicació amb els pacients, l’excel·lència de la Unitat de Fibrosi Quística del centre on treballen, la participació en guies i protocols d’estàndards de cures d’aquesta malaltia pulmonar i la contribució a la recerca en fibrosi quística. En total, va destacar-se la contribució de més de setanta dones dedicades a la fibrosi quística, una malaltia genètica que afecta els pulmons, l’aparell digestiu i altres òrgans del cos atacant les cèl·lules que produeixen el moc, la suor i els enzims digestius. Les secrecions de l’organisme que normalment són poc espesses i fluides es tornen més espesses i formen taps, que afecten sobretot a pulmó i pàncrees. 

“Ser homenatjada com una de les dones més rellevants en el camp de la fibrosi quística ha estat un reconeixement molt gratificant i un orgull a molts nivells, tant personal com mèdic i institucional, en la mesura que també posa en relleu internacionalment la tasca en fibrosi quística que desenvolupa Vall d’Hebron”, valora la Dra. Silvia Gartner, única dona de l’Estat i de Llatinoamèrica en rebre aquest reconeixement. La Dra. Silvia Gartner es dedica des de fa trenta anys a l’atenció als pacients amb fibrosi quística, una malaltia greu i crònica que té com a símptomes més freqüents en nens petits les deposicions greixoses, el baix pes i les bronquitis i infeccions respiratòries de repetició. En els adults poden aparèixer sinusitis, diabetis, pancreatitis o problemes de fertilitat.

La Unitat de Fibrosi Quística de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, renovada el 2018 gràcies a la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu, és una de les més importants de l’Estat. Un equip multidisciplinari atén de forma regular uns 320 pacients pediàtrics i adults de forma integral. Vall d’Hebron és l’únic centre de l’Estat que participa a la Xarxa Europea d’Assajos Clínics en Fibrosi Quística (Clinical Trial Network - European Cystic Fibrosi Society, CTN – ECFS), que té com a missió intensificar la recerca clínica i desenvolupar nous medicaments gràcies a l’intercanvi de coneixement entre centres europeus. A més, és l'únic centre espanyol especialitzat en fibrosi quística que forma part de la Xarxa Europea de Referència (ERN) per a Malalties Minoritàries Respiratòries.  A Catalunya Vall d’Hebron és un dels centres de referència per al diagnòstic i el seguiment dels nounats diagnosticats amb aquesta patologia a través del programa de detecció precoç, que existeix des de fa 21 anys.

Vall d’Hebron, líder en recerca de fibrosi quística

Des de l’any 2016, el grup de Medicina Genètica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), encapçalat pel Dr. Eduardo Tizzano, juntament amb la Unitat de Fibrosi Quística de Vall d’Hebron, amb la Dra. Silvia Gartner, han establert un laboratori de recerca en fibrosi quística, dels pocs que existeixen a Europa, que fa recerca sobretot en  la línia d’organoides i cèl•lules nasals epitelials per oferir una medicina personalitzada, amb finançament de la Fundació Arcadi. 

La Unitat de Fibrosi Quística de Vall d’Hebron ha participat en nombrosos assaigs clínics de Fase III des de fa més de 25 anys, publicats a revistes com The New England Journal of Medicineo o Lancet Respiratory Medicine. Recentment s’ha publicat un estudi sobre la combinació de Elexacaftor-Tezacaftor-Ivacaftor per al tractament de la fibrosi quística que va demostrar la seva eficàcia en pacients amb almenys una mutació Phe508del, que és la més freqüent, sense importar quina és la segona mutació, ampliant així l’espectre de pacients susceptibles de ser tractats amb aquest fàrmac.

El Ministeri de Sanitat va acordar el seu finançament pel seu ús a Espanya. L’estudi és un dels que ha contribuït a la seva aprovació en aquests pacients, la qual cosa suposa que entre un 70 i un 75% de persones amb fibrosi quística s’han pogut beneficiar d’aquest tractament. El Dr. Antonio Álvarez, Coordinador de la Unitat d’Adults de Fibrosi Quística de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Pneumologia de Vall d’Hebron Recerca, també va participar a la publicació.