Vall d'Hebron presenta a ASCO noves dades que avalen l'ús de cabozantinib en càncer diferenciat de tiroide sense opcions de tractament

Fins fa poc, els pacients de càncer diferenciat de tiroide refractari al radioiode que havien progressat després d'una teràpia prèvia antiangiogènica estaven orfes de tractament. Les dades obtingudes de l’estudi COSMIC-311 van obrir una nova porta en demostrar l’eficàcia en aquest context de l’ús del cabozantinib, un inhibidor multicinasa. Ara, al congrés anual de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO) que s'està celebrant a Chicago, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, han presentat noves dades que avalen l’ús del cabozanitinib en aquest grup de pacients.

Prèviament a la celebració d'aquest congrés, les dades obtingudes a l'estudi COSMIC-311 també han servit per aconseguir que l'Agència Europa del Medicament (EMA) hagi aprovat recentment l'ús del cabozantibib com a tractament de segona línia per a pacients amb càncer diferenciat de tiroide refractari al iode radioactiu. Aquesta fita marca la primera opció de tractament aprovada específicament com a teràpia de segona línia en aquesta indicació.

L'aprovació de l'EMA es produïa després que l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, segons les sigles en anglès) anunciés el setembre de 2021 l'aprovació del cabozantinib per al tractament de pacients adults i pediàtrics a partir de 12 anys amb carcinoma diferenciat de tiroide localment avançat o metastàtic que hagin progressat després d'una teràpia prèvia dirigida al factor de creixement endotelial vascular i que siguin refractaris o no elegibles al iode radioactiu.

Anàlisi en profunditat de les dades de COSMIC-311

En concret, durant el congrés d'ASCO d'aquest any s'han presentat dues publicacions amb protagonisme d'investigadors del VHIO que aprofundeixen en els resultats obtinguts per l'assaig COSMIC-311 en diferents subgrups de pacients. Així, per una banda el Dr. Jaume Capdevila, responsable de la Unitat de Tumors Neuroendocrins de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, ha presentat un treball on s'analitzen els resultats obtinguts tenint en compte diferents subtipus histològics de tumors.1 D'altra banda, el Dr. Jorge Hernando, investigador del mateix grup i també oncòleg de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, va analitzar els resultats obtinguts atenent el tipus de teràpia antiangiogènica prèvia rebuda.2 En tots dos casos les dades obtingudes demostren l'eficàcia del cabozantinib i aquestes dades s'han obtingut després d'un seguiment de més de 10 mesos de 258 pacients.

Igual d’eficaç en qualsevol subtipus histològic

El carcinoma diferenciat de tiroide comprèn múltiples subtipus histològics; els més comuns són el papil•lar –que representa entre el 80 i el 85% de tots els tumors, l'extensió dels quals és fonamentalment local limfàtica als ganglis del coll– i el fol•licular –un 5% de tots els tumors, l'extensió dels quals és fonamentalment sanguínia, principalment a l'esquelet i als pulmons. "Una qüestió que ens vam plantejar va ser saber si el cabozantinib responia de manera diferent als diferents subtipus histològics de càncer diferenciat de tiroide, així que ens vam proposar comprovar els resultats obtinguts segons aquesta classificació", explica el Dr. Jaume Capdevila, que també va ser un dels colíders internacionals de l’assaig COSMIC-311.

Per resoldre aquesta qüestió es va subdividir el grup de pacients atenent a si tenien càncer de tiroide papil·lar o fol·licular, i dins del grup dels pacients amb carcinoma fol·licular es va fer un nou subgrup per a aquells que tenien cèl·lules de Hurthle i variants pobrament diferenciades, un tipus inusual de càncer de tiroide agressiu. "Després d'una mitjana de seguiment de més de deu mesos es va veure que el cabozantinib va mantenir una eficàcia superior al placebo, independentment del subtipus histològic, incloses les variants agressives de cèl•lules de Hurthle i pobrament diferenciades", explica el Dr. Jaume Capdevila.

D'aquesta manera es va poder comprovar que en els pacients de carcinoma papil·lar la mitjana de supervivència lliure de progressió va ser de 9,2 mesos en què van rebre cabozantinib davant d'1,9 mesos al grup de placebo, mentre que en els pacients amb carcinoma fol·licular es van aconseguir mitjanes d'11,2 mesos davant de 2,6 mesos, i en els de cèl·lules de Hurthle i variants pobrament diferències es va passar d'1,9 mesos a 11,1. "Són uns increments molt considerables que avalen sens dubte l'ús del cabozantinib a qualsevol pacient independentment del subtipus histològic", afegeix el Dr. Capdevila.

També es va poder observar que el cabozantinib obtenia unes taxes de resposta objectiva millors que el placebo independentment del subtipus histològic. Així, en els pacients amb subtipus papil·lar aquestes taxes van ser del 15% i en els del fol·licular del 8%, davant del 0% obvi en els pacients que van rebre placebo. "L'única diferència que es va observar van ser unes taxes moderadament més altes d'efectes adversos de grau 3-4 al subgrup fol·licular davant del papil·lar, que podrien atribuir-se a la mitjana de durada més prolongada de l'exposició al fàrmac en els pacients del primer subgrup", va afegir el Dr. Capdevila.

Sense diferència segons el tipus de teràpia prèvia

La indicació de cabozantinib que s'ha estat investigant requeria que els pacients haguessin progressat prèviament a un tipus de teràpia antiangiogència. Actualment hi ha dos tractaments: levantinib i sorafenib, que són teràpies dirigides al factor de creixement endotelial vascular o VEGFR. "Vam voler investigar si el tipus de teràpia prèvia utilitzada suposava algun tipus de canvi després en la resposta al cabozantinib, per veure si hi havia algun subgrup de pacients en què aquest nou tractament no fos tan eficaç", explica el Dr. Jorge Hernando.

En aquesta ocasió els pacients es van dividir, per tant, atenent el tipus de teràpia prèvia i també es va veure que el cabozantinib va mantenir la seva supervivència lliure de progressió superior davant del placebo independentment dels tractaments anteriors. En concret, es va observar que la mitjana de supervivència lliure de progressió amb cabozantinib en els pacients que havien rebut sorafenib va ser de 16,6 mesos davant dels 3,2 mesos del placebo. En els que van rebre prèviament lenvatinib la mitjana va ser de 5,8 mesos davant dels 1,9 mesos del placebo i en aquells que van rebre els dos tractaments va ser de 7,6 mesos davant d'1,9 mesos. "Encara que en els pacients que van rebre prèviament sorafenib els resultats són millors, es tracta d'una anàlisi de subgrups en què les poblacions poden ser diferents. En qualsevol cas, hi ha benefici significatiu amb cabozantinib, independentment del tractament rebut prèviament. L'ús del cabozantinib està justificat ja que no hi ha cap altra alternativa terapèutica per a aquests pacients", afegeix el Dr. Jorge Hernando.

Sobre el càncer de tiroide diferenciat

El càncer de tiroide diferenciat és el tumor endocrí més freqüent, amb bon pronòstic i supervivències superiors al 85%. L'extirpació del tumor amb cirurgia és el tractament principal per a la majoria d'aquests càncers. No obstant això, en alguns pacients que presenten disseminació als ganglis limfàtics o als llocs distants fa falta l'ús de iode radioactiu. Alguns d'aquests pacients, però, acaben no responent a aquest tractament i el tumor torna a créixer.

"Avui dia tenim dos fàrmacs inhibidors multicinasa aprovats en càncer diferenciat de tiroide disseminat refractari al radioiode, que són sorafenib i lenvatinib. El problema és que quan aquests fàrmacs fracassen, no tenim més opcions de tractament que hagin demostrat eficàcia", explica el Dr. Capdevila. El cabozantinib és un inhibidor que ja havia demostrat activitat clínica en pacients amb càncer de tiroide en estudis previs de fase 1 i 2, i que ara es confirma amb aquest darrer estudi internacional de fase 3.