Un estudi de Vall d’Hebron demostra com la medicina personalitzada basada en la classificació ESCAT millora el pronòstic de pacients amb colangiocarcinoma

La medicina personalitzada està demostrant que té un impacte en el pronòstic en alguns dels pacients amb càncer. Cada cop entenem més que aquesta malaltia és molt complexa i heterogènia, i que cal seleccionar degudament els tractaments per aconseguir-ne el major benefici. Un estudi recent del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, ha demostrat que en el tractament del colangiocarcinoma aquesta selecció de tractaments té una gran importància. Els resultats de l'estudi s’han publicat a Clinical Cancer Research, la revista de la American Association for Cancer Research (AACR).

Per dur a terme l'estudi, s’han analitzat de manera retrospectiva 327 pacients afectats d'un colangiocarcinoma que havien estat tractats a Vall d'Hebron entre el 2011 i el 2020. L'anàlisi va demostrar que un 56,3% dels tumors presentaven alteracions moleculars sobre les quals era possible dirigir un tractament. "Les opcions de tractament per al colangiocarcinoma avançat són limitades i les armes terapèutiques de què disposem són pobres. El fet de saber que més de la meitat d'aquests tumors presenten alteracions que es poden tractar de manera personalitzada aporta una dada molt esperançadora que ens ajudarà a implementar una medicina de precisió que millori els resultats d'aquests pacients", explica la Dra. Teresa Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO i oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que ha dirigit l'estudi.

En aquesta anàlisi retrospectiva s’ha utilitzat la classificació ESCAT, una eina que ha desenvolupat la Societat Europa d'Oncologia Mèdica (ESMO) i que serveix per classificar les alteracions dels tumors segons el seu impacte més alt o més baix en la medicina de precisió. Específicament, l’ESCAT defineix sis categories per a l’ús de teràpies dirigides a alteracions moleculars, segons el nivell d’evidència tenint en compte l’estudi i el context de la malaltia. Les alteracions genòmiques s’assignen al nivell que reflecteix millor la utilitat clínica per seleccionar pacients que rebran una teràpia dirigida d’acord amb la solidesa de l’evidència dels estudis clínics. Això ofereix als metges un mitjà per prioritzar la selecció del tractament.

"És la primera vegada que s'utilitza aquesta eina per al tractament del colangiocarcinoma i ha permès identificar clarament els pacients que aconsegueixen més benefici de la medicina de precisió, que són aquells que estan classificats com a ESCAT I i II enfront dels ESCAT III i IV", afegeix la Dra. Macarulla, que especifica com en el primer cas la supervivència lliure de progressió va ser de més de 5 mesos davant dels 1,9 mesos del segon grup. Això també es va veure reflectit en la supervivència global, que va ser de 22,6 mesos per als pacients amb alteracions ESCAT I i II davant dels 14,3 mesos de les alteracions ESCAT III i IV. "La integració d´ESCAT en la gestió del tractament ofereix als metges una eina valuosa per ampliar les oportunitats terapèutiques d´aquests pacients, sobretot en un entorn refractari a la quimioteràpia".

Per a la caracterització dels tumors analitzats a l'estudi es va utilitzar la seqüenciació genètica de nova generació o NGS, una eina que recomana el Grup de Treball de Medicina de Precisió de l'ESMO, però que avui dia encara no està considerat un estàndard en el maneig d'aquests pacients. "En vista dels resultats obtinguts, també hem vist que l'ús de l’NGS s'hauria de convertir en una eina clau que ens ajudi a identificar millor els pacients que obtindrien un benefici més gran de les teràpies dirigides", continua explicant la Dra. Teresa Macarulla.

El colangiocarcinoma és un tumor que afecta els conductes biliars i que té una incidència molt baixa. Es calcula que només entre 2 i 3 habitants per cada 100.000 en desenvoluparan un. No obstant això, aquesta baixa incidència s’ha incrementat en els darrers anys, possiblement a causa de les millores en el diagnòstic

"El colangiocarcinoma és una malaltia altament heterogènia i terapèuticament desafiadora amb un pronòstic pobre. Quan els pacients amb malaltia avançada no responen a la quimioteràpia de primera línia, les opcions de tractament de segona línia són limitades", observa l'autora principal, la Dra. Helena Verdaguer, investigadora clínica del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins de VHIO i oncòloga mèdica a HUVH, que continua explicant que "per tant, cal prioritzar l'administració de tractaments personalitzats i dirigits a la mesura de les especificitats moleculars dels tumors d'aquests pacients".

"En el futur, les alteracions genòmiques com a objectius per a la medicina personalitzada ajudaran els metges a combinar tractaments òptims per a pacients individuals. Fent-ho, ens esforçarem col·lectivament per estendre la promesa de l'oncologia de precisió en aquesta població de pacients", conclou la Dra. Teresa Macarulla.