El curs ECMOBARNA arriba a la V edició amb una visió pràctica de la formació en ECMO

Del 16 al 19 de novembre s'ha celebrat un any més de manera virtual la V edició  del Curs ECMOBARNA, curs referent a nivell nacional i internacional. Com avança el nom, és un curs teòrico-pràctico de la tècnica d’oxigenació  per membrana extracorpòria, ECMO per les seves sigles en anglès. “Tot i ser en format íntegrament on line, és un curs molt pràctic, perquè els i les alumnes disposen d’espais per interactuar amb els experts i participar en casos clínics interactius”, explica el director del curs, el Dr. Jordi Riera, responsable del Programa ECMO d’Adults de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. “A la part pràctica, hem tingut casos clínics interactius, hem ensenyat els detalls més importants de la tècnica de canulació i hem mostrat el purgat dels dispositius ECMO disponibles al mercat, actualment i en un futur, entre altres coses”, detalla el Dr. Jordi Riera. 

La V edició del curs tèorico-pràctic d’oxigenació per membrana extracorpòria compta amb un equip docent de professionals de Vall d’Hebron i està codirigit pel Dr. Ricard Ferrer, cap de Medicina Intensiva; Elisabet Gallart, infermera clínica de Medicina Intensiva i Coordinadora del Programa ECMO de l’àrea general, i el Dr. Eduard Argudo, adjunt de Medicina Intensiva. Per organitzar la transmissió de la informació i els aprenentatges, els organitzadors aposten per l’oratòria, dialèctica i praxis. 

El curs arriba després d’any i mig de pandèmia en què la tècnica ECMO s’ha revelat com una oportunitat per salvar els pacients més greus amb COVID-19. Quan la inflamació que causa el virus del SARS-CoV-2 és tan greu que la ventilació mecànica no pot ajudar a recuperar les funcions dels pulmons o el cor, els pacients tenen en l’ECMO una darrera oportunitat. “No és una tècnica indicada per a tothom”, recorda el Dr. Jordi Riera. S’utilitza en casos crítics d’insuficiència respiratòria de pacients que no responen als tractaments convencionals o quan el cor no té força suficient per bombar la sang i no respon a les maniobres de reanimació habituals. No cura, no és un tractament específic, però permet alliberar els pulmons i/o el cor mentre es tracta la patologia i milloren les condicions clíniques del pacient. La utilització de l’ECMO en el pacient crític ha augmentat notablement en els darrers anys, gràcies als avenços tecnològics i el perfeccionament de la tècnica. 

Per a aquesta V edició, el Dr. Jordi Riera explica que “hem preparat un curs adaptat al context tant en el contingut com en el format”. “En un any on la resiliència, l’anàlisi i l’aprenentatge seran fonamentals per deixar enrere la crisi sanitària de la COVID-19, oferirem una visió àmplia de la tècnica, des d’aspectes organitzatius, passant per qüestions pràctiques fins a analitzar les darreres novetats, que són moltes”, destaca el Dr. Jordi Riera. 

El curs ha comptat amb quatre referents internacionals de primer nivell. El Dr. Alain Combes, investigador principal de l’estudi EOLIA, ha abordat l’ús de la tècnica ECMO en pacients amb complicacions respiratòries. El Dr. Jan Belohlavek, president de l’EuroElso, ha parlat de l’ús de l’ECMO en parada cardiorespiratòria. El Dr. Rodrigo Díaz ha intervingut com expert en aspectes organitzatius i formatius via metodologia ELSO (Extracoporeal Life Support Organization). I, finalment, ha intervingut Velia Antonini, referent en cures del pacient crític en ECMO, amb un paper actiu en formació i comunicació ELSO. 

El perfil que es pot beneficiar de la teràpia ECMO s’ha anat ampliant a patologies reversibles en els darrers anys: un infart, una miocarditis, una sèpsia, complicacions després d’un trasplantament, una embòlia pulmonar, una grip, una crisi asmàtica, un traumatisme o una hipotèrmia greu, per exemple. Però tot i que la utilització de l’ECMO en el pacient crític ha augmentat en els darrers anys, a conseqüència de millores tecnològiques i optimització de l’assistència, “l’ECMO requereix una intervenció multidisciplinar d'alt nivell”, recorda el Dr. Jordi Riera. Per assegurar una bona assistència és necessari un programa molt organitzat, infraestructura òptima i un equip multidisciplinari i format. Com a centre de referència, tant en els Serveis de Medicina Intensiva Pediàtrica, com en el Servei de Medicina Intensiva d’Adults, compten amb uns resultats clínics d’èxit superiors a la mitjana dels registres internacionals i reben altres professionals d’arreu del món que fan estances formatives especifiques. 

El Dr. Jordi Riera relaciona els bons resultats de Vall d’Hebron amb l'entrenament de l'equip ECMO amb simuladors, als protocols que per garantir la seguretat en l'assistència i a una metodologia que prioritza la recuperació funcional dels pacients. Al Curs ECMOBARNA ha abordat, per exemple, els riscos i beneficis del “awake ECMO” despertar els pacients quan superen la fase aguda perquè puguin realitzar exercicis i si és procedent ajudar-los a posar-se en peus i caminar per exercitar la musculatura mentre s’espera que els pulmons i/a cor tornin a funcionar.