L’UCI de Vall d’Hebron ha tractat més de mil pacients crítics amb COVID-19

El 3 de març de 2020, la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron va ingressar la primera pacient crítica amb COVID-19. "Era una noia de 29 anys que es va acabar recuperant de la infecció", recorda el Dr. Ricard Ferrer, cap de l’UCI de Vall d’Hebron. Quinze mesos després d'aquell primer ingrés, l'UCI que va tenir més llits de l'Estat durant la primera onada ha superat ja els mil pacients crítics per COVID-19. El pacient número mil ha estat un home de 36 anys.

L'Hospital es va anticipar a l'arribada de la pandèmia mitjançant l'elaboració de protocols d'actuació enfront de la COVID-19 i plans de contingència per augmentar de forma molt important els llits de crítics. Durant el pic de la pandèmia, l’UCI de Vall d’Hebron va sextuplicar la seva capacitat. En dues setmanes, va passar dels 56 llits de l'UCI estructural (el 14 de març ja hi havia 70 pacients crítics ingressats) a més de 300 llits de crítics. Aquest procés es va dur a terme reconvertint altres unitats i habilitant nous espais (com l'antiga UCI, en desús fins llavors, l'espai de Simulació o la nova àrea d'Hemodiàlisi) per acollir més llits.

El 6 d’abril de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) felicitava l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per la seva gestió i capacitat de reformular espais i d’adaptar-se dels seus professionals. “De les lliçons que vam aprendre a la primera onada, han quedat espais i estructures capaces d’adaptar-se a diferents necessitats assistencials i equips professionals molt flexibles”, destaca el Dr. Ricard Ferrer. En aquest sentit, professionals de diferents serveis de pediatria van donar suport en l’atenció als pacients crítics durant els moments més intensos de la primera onada.

Pilar Girón, supervisora d’Infermeria de l’UCI, coincideix en el fet que “la crisi sanitària ha deixat una gran capacitat d’adaptació de tot el personal d’Infermeria i d’aposta pel treball en equip. La pandèmia ha posat de manifest l’excel·lència dels i les professionals en el camp tècnic, humà i científic, resultat d’un gran treball i preparació constants”, explica.  

Dos dels nous espais que han quedat són la nova Unitat de Semicrítics, que en poques hores es pot convertir en unitat de crítics, i l’edifici Garbí, l’espai polivalent que s’ha dedicat a l’atenció de pacients amb COVID-19 de Vall d’Hebron. La Unitat de Semicrítics és a la cinquena planta de l’edifici annex de l’Hospital General i atén els pacients que han passat la fase més greu de la malaltia i han perdut musculatura respiratòria. L’edifici Garbí, gestionat per Vall d’Hebron, és al Parc Sanitari Pere Virgili, compta amb 56 llits d’aguts i 32 de crítics i semicrítics. Ara, gràcies a la millora de la situació epidemiològica, es reformularà com un hospital de dia d’oncologia i s’hi continuaran fent PCR i TAC.

Centre de referència ECMO i per a embarassades  

Quan la inflamació que causa el virus del SARS-CoV-2 és tan greu que la ventilació mecànica no pot ajudar a recuperar les funcions dels pulmons o el cor, es pot optar per l’ECMO (oxigenació per membrana extracorpòria). Aquesta tècnica oxigena la sang del pacient i respira pels pacients. “És una tècnica complexa que substitueix les funcions dels òrgans mentre la malaltia es resol”, resumeix el Dr. Jordi Riera, director del Programa ECMO de l’Adult de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

Vall d’Hebron ha tractat amb ECMO 75 pacients amb la COVID-19. “Som un dels deu hospitals d'Europa que més pacients COVID-19 hem tractat. I el centre del sud d'Europa amb més casos i un dels hospitals del món que més trasllats ECMO hem fet durant la pandèmia", comenta el Dr. Jordi Riera. La supervivència global d’aquests pacients és superior al 65%. “Aquest resultat se situa per sobre de la mitjana mundial i ha estat possible gràcies a un excel·lent equip multidisciplinari”, destaca el Dr. Jordi Riera.

A més, Vall d’Hebron és centre de referència per a embarassades amb la COVID-19. Amb la vacunació, segons dades del Departament de Salut, la mitjana d'edat dels nous contagis a Catalunya ha baixat considerablement. “I la gran majoria de les persones que ara requereixen hospitalització no està vacunada”, explica el Dr. Ricard Ferrer. Entre abril i juny, l’UCI ha ingressat 22 pacients entre 23 i 40 anys, algunes d’elles dones embarassades.  

Un factor clau per a la recuperació dels pacients crítics ha estat la feina dels fisioterapeutes del Servei de Medicina Física i Rehabilitació. Durant la pandèmia, es va posar en marxa un protocol (UCI VIVA) de mobilització precoç i fisioteràpia respiratòria gràcies al qual els pacients crítics comencen ja a l’UCI la rehabilitació. Començar com abans millor la rehabilitació afavoreix la recuperació i redueix la probabilitat que quedin seqüeles.

La recerca d’un tractament

Dins de l’UCI, molt a prop dels boxes dels pacients, es troba la Unitat de Recerca Clínica de la Unitat de Cures Intensives (UCI) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). “A la primera onada, en 24 hores podíem tenir resposta i aprovació de l’Agència Espanyola del Medicament per endegar un assaig clínic", explica Vanessa Casares, coordinadora d'Assajos Clínics d’aquesta unitat. “Mai abans s'havien invertit tants esforços i diners a investigar una sola malaltia, però tot i que encara no s'ha trobat un tractament que curi la COVID-19, hem millorat en el maneig del pacient crític", confirma Vanessa Casares.

El primer assaig que es va fer a l'UCI de Vall d'Hebron va començar quinze dies després del primer ingrés per COVID-19. Com que desenvolupar un nou antiviral porta temps, perquè requereix identificar els compostos químics que ataquen el virus i després provar-ne l’eficàcia, es va començar estudiant medicaments que s'utilitzen per a altres patologies. “Vam aprendre que els antivirals funcionen per a pacients que no han desenvolupat una forma greu de la malaltia, però no són efectius amb pacients greus. I a l’inrevés, els corticoides no són efectius en els primers estadis de la COVID-19, però funcionen per als pacients crítics”, resumeix el Dr. Ricard Ferrer. La carrera per trobar un tractament efectiu segueix. I l’UCI de Vall d’Hebron participa en diferents assajos. 

Actualment, l'equip de Medicina Intensiva de Vall d'Hebron ja no s'enfronta a un virus tan desconegut. Per exemple, ara s’administra al pacient greu dexametasona, un antiinflamatori. Ja no s’espera a veure si la infecció remet per intubar: segons els resultats de les primeres analítiques i les plaques, s'intuba el pacient només ingressar a l'UCI. També sabem que el risc dels pacients no és el mateix si el virus està actiu o si la persona ha generat anticossos i que pronar els pacients amb síndrome de dificultat respiratòria aguda (col·locar-los bocaterrosa) millora la seva oxigenació arterial.