Comença l'assaig clínic d’Omomyc amb l'administració d’aquest fàrmac al primer pacient a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron

Després de rebre el març d'aquest mateix any l'aprovació de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per iniciar l'assaig clínic de fase I-IIa per avaluar la seguretat i els primers resultats en pacients d’Omomyc (OMO-103), ja s'ha tractat el primer pacient amb aquesta teràpia a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Aquest assaig s'està realitzant a la Unitat d'Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch amb pacients amb tumors sòlids avançats que hagin esgotat totes les línies prèvies de tractament.

«Myc sempre s'ha considerat un oncogèn contra el qual era impossible tenir tractaments dirigits, per això aquest assaig és particularment interessant. Si es confirma que és efectiu podria ser molt important per al tractament de molts tumors», comenta la Dra. Elena Garralda, directora de l'UITM i investigadora principal del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs de VHIO.

Es tracta d'un pas més d'un llarg camí iniciat fa ja més de 20 anys per la Dra. Laura Soucek, investigadora principal del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí de VHIO, professora ICREA i cofundadora i directora executiva de Peptomyc, una spin off de VHIO i ICREA. «Per a qualsevol investigador o investigadora és un somni veure que tota la feina que s'ha estat fent al laboratori per trobar una nova teràpia contra el càncer arriba finalment a la pràctica clínica i pot tenir un impacte en el tractament dels pacients. Ara nosaltres tenim l'oportunitat de fer-ho i tinc grans esperances posades en aquest estudi».

A aquest assaig clínic s'hi ha arribat al cap d'anys d'investigació, després que Omomyc demostrés l’eficàcia i la bona tolerància en models animals al laboratori.

A més de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron també s'estan inscrivint pacients amb tumors sòlids avançats en dos centres espanyols més: l'Hospital Universitari HM Sanchinarro i l'Hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrid. A la fase II de l'estudi, que s'ampliarà a altres hospitals d'Europa, s'hi inclouran pacients amb tres tipus de tumors: càncer de mama triple negatiu, càncer de pulmó de cèl·lules no petites amb mutació de KRAS i càncer colorectal amb mutació RAS. Tot l'estudi inclourà fins a 74 pacients.

Myc, un gen clau per al càncer

La importància del gen Myc en el desenvolupament del càncer és coneguda des de fa molt temps. Myc és una família composta per tres proteïnes –c-Myc, N-Myc i L-Myc– que està implicada en múltiples processos biològics essencials per al desenvolupament del càncer: intervé en la proliferació i la divisió cel·lular, en el metabolisme i, fins i tot, en la regulació de la resposta immunitària. Tot això converteix Myc en un pilar fonamental per al desenvolupament de la malaltia.

Així doncs, la inhibició de Myc té el potencial d'atacar les cèl·lules cancerígenes a través de diferents mecanismes. Estudis recents han demostrat en models animals que la miniproteïna Omomyc, el primer inhibidor de Myc d'aquest tipus que arriba a l'assaig clínic en humans, té prou capacitat per penetrar fins al nucli i inhibir Myc per bloquejar la progressió del tumor. També és capaç d'induir la mort cel·lular dels tumors, però no de les cèl·lules normals, de manera que es tracta d'una eina prometedora per al tractament de múltiples tipus de càncer.

«La nostra estratègia és completament diferent dels intents anteriors per inhibir Myc. La miniproteïna d’Omomyc és prou gran per plegar-se adequadament i adaptar-se a l'estructura desordenada de Myc, un fet que confereix una alta especificitat a la inhibició», comenta Marie-Eve Beaulieu, directora científica de Peptomyc SL.

D'aquesta manera, Omomyc emergeix potencialment com el primer inhibidor de Myc que impedeix el creixement tumoral de manera segura sense generar efectes adversos severs o irreversibles.

El desenvolupament preclínic d’Omomyc ha estat possible gràcies a ajudes com la del Worldwide Cancer Research (WCR/AICR), una beca de consolidació i dues «proves de concepte» de l'European Research Council (ERC), dues beques FIS de l'Institut de Salut Carles III, la Fundació BBVA i la Fundació FERO, entre d'altres.