Un estudi prospectiu de Vall d’Hebron confirma que els menors d’edat són poc transmissors del SARS-CoV-2

Només un 8% (86 casos) dels pacients pediàtrics amb diagnòstic de COVID-19 confirmat a Catalunya entre l’1 de juliol i el 31 d’octubre van ser els transmissors de la infecció per SARS-CoV-2 a la resta de membres del seu nucli familiar, d’acord amb la part prospectiva de l’estudi ‘COVID pediàtric a Catalunya: sumant esforços per donar respostes a la COVID-19 (COPEDI-CAT)’, realitzat a partir de 1.081 pacients pediàtrics amb una PCR positiva i 3.515 contactes familiars diagnosticats entre l’1 de juliol i el 31 d’octubre. Aquesta segona part de l’estudi es va realitzar durant els mesos d’estiu i durant les primeres set setmanes després de l’inici de les escoles, després de la desescalada i en fase de nova normalitat, a diferència de la part retrospectiva de l’estudi, en què els casos diagnosticats corresponien al període de confinament. Cal també esmentar que en l’estudi prospectiu s’ha disposat de capacitat diagnòstica amb PCR de forma generalitzada per a l’estudi de contactes.

A la part retrospectiva de l’estudi, presentada el passat mes d’agost, s’indicava que un 3,4% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic de COVID-19 confirmat a Catalunya entre l’1 de març i el 31 de maig (en ple confinament) van ser els transmissors del SARS-CoV-2 dins del seu nucli familiar.

En aquesta segona part de l’estudi, en 783 dels casos (72,4% dels casos), va identificar-se un altre membre de la família amb PCR o diagnòstic microbiològic anterior a les del menor, o que clarament tenia símptomes de COVID-19 diagnosticat abans que el menor i en contacte directe amb ell. Només en 86 casos (8%) es va determinar després de l’estudi de contactes que el pacient pediàtric havia contagiat el SARS-CoV-2 a altres membres de la seva família. Cal dir, però, que en 55 casos addicionals, el cas índex era un altre menor de la família (5%).

“L’estudi prospectiu reafirma que els nens són menys transmissors del SARS-CoV-2 que els adults a l’entorn domiciliari, com ja apuntava la primera part, de caràcter retrospectiu, realitzada amb nens diagnosticats de l’1 de març al 31 de maig, en ple confinament”, explica el Dr. Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron. “Ara constatem que la lliure circulació dels infants i el retorn a les escoles no han suposat una major transmissió del SARS-CoV-2 per part d’ells. La immensa majoria dels pacients pediàtrics analitzats han estat casos secundaris tot i que el domicili és un espai amb una càrrega de malaltia considerable i sis de cada 10 convivents dels nuclis familiars participants en l’estudi han estat diagnosticats de COVID-19 amb confirmació microbiològica”, afegeix el Dr. Pere Soler, que també es cap del grup de recerca d’Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Vall d’Hebron ja va presentar els resultats de la part retrospectiva de l’estudi el mes d’agost. Ara, la part prospectiva confirma les conclusions obtingudes. A més, aquestes dades són encara més robustes, per l’augment significatiu de nuclis familiars inclosos. D’altra banda, els menors d’edat ja no estaven confinats i, en les darreres setmanes de l’estudi acudien a l’escola, durant aquest periode d’estudi, i, per tant, tenien molts més contactes socials. A més, en la part retrospectiva es podia produir un biax del rastreig dels contactes (i, per tant, de l’origen del contagi) a causa del “fenòmen de l’oblit”, és a dir, que els participants no recordessin amb exactitud la seva cadena de contactes. En la part prospectiva, quan es detectava que el menor era positiu, immediatament s’iniciava l’estudi de contactes i, a més, aquest es realitzava per part dels pediatres de capçalera dels nens i nenes.

L'estudi, que serà enviat en breu a publicació, es presenta en aquest moment a causa de la situació d'incertesa generada per l'epidèmia de la COVID-19 i el retorn dels menors d’edat a les escoles.

Gairebé la meitat dels menors són asimptomàtics

L’estudi prospectiu també assenyala que un 47% dels pacients pediàtrics amb COVID-19 (un total de 506) són asimptomàtics. En els casos amb símptomes, el més habitual és la febre (70,6%; 406 infants), seguit de tos (36,9%, 212 infants), mal de cap (24,5%, 141 infants), fatiga (24,3%, 140 infants) i diarrea (16,3% 94 infants). “Gairebé la meitat dels nens i nenes amb infecció per SARS-CoV-2 són asimptomàtics i s’ha observat que el número de nens que requereixen un ingrés hospitalari per la COVID-19 segueix sent molt baix”, resumeix el Dr. Antoni Soriano, de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria i investigador del grup de recerca d’Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit del VHIR.

Només un 2,5% dels pacients pediàtrics (27, d’un total dels 1.072 de l’estudi dels quals es tenia informació sobre hospitalització) han requerit hospitalització de l’1 de juliol al 31 d’octubre, mentre que en l’estudi retrospectiu (de l’1 de març al 31 de maig) van ser un 19%. Un total de 118 nens (11%) presentaven comorbiditats o altres malalties prèvies, sense que aquestes hagin suposat un augment del risc d’ingrés. El 99,2% (1.006 pacients) es va recuperar totalment i només cinc (0,4%) van presentar seqüeles. No s’ha registrat cap èxitus.

“L’afectació de la COVID-19 als menors d’edat de Catalunya segueix sent escassa després del període de confinament, amb els nens amb plena mobilitat”, valora la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron. “En més d’un 70% dels casos, el cas índex o originari del focus d’infecció del SARS-CoV-2 ha estat un adult”, destaca la Dra. Magda Campins, que també és cap del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública del VHIR. El nucli familiar és un dels principals espais on es transmet la malaltia amb un total de 62,2% de PCR positives (2.161) del total de 3.515 realitzades en aquest àmbit.

“Aquest estudi ens ha permès ampliar la informació sobre el SARS-CoV-2 en l’àmbit de la població pediàtrica”, afirma laDra. Juliana Esperalba, del Servei de Microbiologia de Vall d’Hebron i investigadora del grup de Microbiologia del VHIR, qui, amb el Dr. Andrés Antón, lidera la realització d’estudis serològics i proves PCR de l’estudi.  “La realització de PCR ha augmentat de forma exponencial en els darrers mesos, també en els menors. Ha passat de 38.400 al mes d’agost, 79.140 al setembre i més de 140.000 a l’octubre. Durant les 8 primeres setmanes d’escola s’han realitzat 287.046 PCR a menors de 18 anys a Catalunya. Un esforç necessari per part de laboratoris clínics com el de Vall d’Hebron de cara a garantir la tornada a l’activitat acadèmica i laboral amb la màxima seguretat”, afegeix laDra. Juliana Esperalba.  

Participació de més d’un centenar de pediatres d’hospitals i centres d’Atenció Primària

La part prospectiva de l’estudi COPEDI-CAT ha inclòs 1.081 pacients de 0 a 18 anys amb diagnòstic de COVID-19 confirmat per laboratori, i atesos pels seus pediatres d’atenció primària, “que han estat els encarregats de recollir totes les dades dels casos i els seus contactes intradomiciliaris”,  explica la Dra. Anna Gatell, de l’equip de pediatria territorial Alt Penedès-Garraf i representant del grup de pediatres d’Atenció Primària. L’estudi epidemiològic de la part prospectiva s’ha completat per part dels pediatres d’Atenció Primària i de diferents hospitals amb una enquesta a les famílies amb casos pediàtrics de COVID-19. La Societat Catalana de Pediatria va fer una crida a tots els pediatres d’Atenció Primària per col·laborar en el projecte, que ja compta amb la representació de més d’un centenar d’arreu del territori català. Es fan reunions setmanals per videoconferència per afavorir aquesta coordinació i s’ha engegat juntament amb l’IDIAP el projecte de constituir un Grup Emergent de Recerca COPEDI-CAT en l’àmbit de l’Atenció Primària, per treballar altres aspectes en recerca i COVID-19 en infants i adolescents. “Aquesta participació conjunta és una mostra de la recerca multidisciplinària i colaborativa entre atenció hospitalària i atenció primària”, conclou la Dra. Anna Gatell.