Per primera vegada la immunoteràpia demostra la seva eficàcia en solitari en un subtipus de càncer colorectal metastàtic

Per primera vegada en el tractament del càncer colorectal, una immunoteràpia en primera línia sense quimioteràpia s’ha mostrat més eficaç que el tractament estàndard. Pembrolizumab, un anticòs anti-PD-1, ha mostrat resultats positius en l'estudi KEYNOTE-177, que n’avaluava l’eficàcia i la seguretat en pacients de càncer colorectal metastàtic amb inestabilitat de microsatèl·lits, enfront de la quimioteràpia estàndard. Els resultats de l'estudi, en què ha tingut un paper destacat el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, podrien suposar un canvi en el paradigma de tractament d'aquests pacients i té una transcendència tan gran que ha merescut una sessió plenària al congrés de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO), que aquest any se celebra de manera virtual.

En el desenvolupament d'aquest estudi hi ha participat la Dra. Elena Élez, oncòloga mèdica a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora del Grup de Tumors gastrointestinals i Endocrins del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). “La importància d'aquest estudi està en el fet que és la primera vegada que un fàrmac immunoterapèutic administrat en monoteràpia, és a dir, sense quimioteràpia afegida, es mostra eficaç com a primera línia en el tractament del càncer colorectal metastàtic”, explica la Dra. Élez.

Pacients amb mal pronòstic

La inestabilitat de microsatèl·lits és un canvi que ocorre en l'ADN de certes cèl·lules en què el nombre de repeticions de microsatèl·lits –unes seqüències curtes i repetides d’ADN– és diferent del nombre de repeticions que hi havia a l'ADN quan va ser heretat. La causa d'aquesta inestabilitat pot ser un defecte en la capacitat de reparar els errors comesos quan l'ADN es copia en la cèl·lula. “Al voltant d'un 15% dels tumors colorectals presenten aquesta alteració molecular. Quan la malaltia és metastàtica, és a dir, disseminada, aquest percentatge és inferior però també podria suposar un pronòstic pitjor”, explica la Dra. Élez.

Com a conseqüència d'aquesta inestabilitat dels microsatèl·lits es produeix un alt nivell de mutacions, que donen lloc al que es coneix com a tumors hipermutats. Això implica que les proteïnes que es generen fruit d'aquestes mutacions es comporten com neoepítops, és a dir regions d'antígens generats per la modificació de l'antigen original, els quals poden ser reconeguts pel sistema immunitari. “Per aquesta raó es tracta de tumors que responen molt bé a la immunoteràpia. Anteriorment ja es va comprovar com el pembrolizumab en monoteràpia ja tenia resultats positius en pacients amb càncer colorectal metastàtic amb inestabilitat de microsatèl·lits refractaris a altres tractaments. Ara veiem com a primera línia també pot ser una alternativa molt eficaç i amb un perfil de tolerància excel·lent”, afegeix la Dra. Elena Élez. 

Millora en tots els termes d'eficàcia

L'estudi, en què han participat un total de 307 pacients amb càncer colorectal metastàtic avançat amb inestabilitat de microsatèl·lits, va comparar l'eficàcia com a monoteràpia i en primera línia de pembrolizumab, un tractament d'immunoteràpia, enfront de la teràpia estàndard, una teràpia combinada de quimioteràpia i anticossos monoclonals.

El primer que es va poder constatar va ser una millora evident i significativa en el temps lliure de progressió de la malaltia. D'aquesta manera es va passar de 8,2 mesos en el tractament estàndard a 16,5 mesos en el braç de l'estudi que emprava pembrolizumab en monoteràpia, més del doble de temps. “També s'ha pogut veure que la taxa de resposta confirmada al tractament era superior, i passava del 33% en la teràpia estàndard al 43% en pembrolizumab. Així mateix, el perfil de tolerància adequat constitueix un valor afegit a aquesta estratègia terapèutica”, continua explicant la Dra. Elena Élez.

Així doncs, només el 22% dels pacients que van rebre el tractament de pembrolizumab van presentar algun tipus d'esdeveniment advers. En canvi, aquesta taxa va pujar fins al 66% en els pacients que van seguir el tractament estàndard que inclou quimioteràpia. “Per tot això, considero que ens trobem davant d'un canvi de paradigma en el tractament del càncer colorectal avançat. Un cop més, queda demostrat que el coneixement de la biologia molecular d'aquests tumors juga un paper fonamental en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques, ja que aconsegueix no solament una franca millora en la supervivència sinó que també millora el perfil de toxicitat i d’efectes secundaris que pateixen els nostres pacients”, finalitza la Dra. Elena Élez.