Vall d’Hebron avança en el tractament del càncer de pàncrees

El càncer de pàncrees és un dels tumors amb menys avenços científics en els últims cinc anys. Només un 20% dels pacients són candidats a una opció quirúrgica curativa, ja que la majoria de pacients es diagnostiquen en fases avançades. Per a aquest grup la supervivència als 5 anys segueix sent menor del 10%. A més, en els últims anys la incidència de càncer de pàncrees ha augmentat considerablement.

La falta de millora en la supervivència i l’augment de la incidència en aquest tumor han fet que les prediccions situïn el càncer de pàncrees com a responsable de la segona causa de mort per càncer als Estats Units l’any 2030. A Europa, aquest any 2018 i per primera vegada, la seva mortalitat ja supera la del càncer de mama.

Al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) s’ha posat el focus a intentar superar tots aquests obstacles, i per aconseguir-ho, la gran esperança en aquest tipus de tumors és la personalització del seu enfocament terapèutic.

Per aconseguir-ho, al VHIO s’ha apostat pel treball transversal, de manera que diferents grups del centre han col·laborat per aportar des de cada disciplina la seva visió i experiència amb l’objectiu últim de millorar els tractaments per al càncer de pàncrees. Així, els investigadors del VHIO han sabut explotar en els últims anys les possibilitats que les teràpies personalitzades ofereixen en la lluita contra el càncer.

Recentment, la Dra. Teresa Macarulla, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, que dirigeix ​​el Dr. Josep Tabernero, ha participat en una investigació que ha validat per primera vegada un tractament dirigit contra una mutació específica en aquest tipus de tumors, en concret, els que presenten una mutació germinal al gen BRCA1 o BRCA2. Aquest estudi, conegut amb el nom de POLO, ha permès a pacients amb aquest tipus de mutacions poder fer un tractament de manteniment amb un fàrmac inhibidor de PARP i parar la quimioteràpia sense avenç de la malaltia, amb el que això comporta per a la seva qualitat de vida. “Entre un 6 i un 8% dels pacients amb càncer de pàncrees són portadors d’aquesta mutació, i en ells el tractament amb olaparib després d’un període d’inducció amb quimioteràpia es mostra com una opció terapèutica prometedora. És un primer pas, i ara hem de continuar investigant per veure si altres mutacions relacionades amb la reparació de l’ADN també es podrien beneficiar d’aquest tractament en càncer de pàncrees”, explica la Dra. Macarulla. La Dra. Ana Vivancos, cap del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO, està treballant en aquest sentit i busca altres alteracions susceptibles de beneficiar-se dels inhibidors de PARP. “És el que es coneix com a gens BRCAness, és a dir, gens de la mateixa família que sense ser específicament BRCA es puguin comportar de manera semblant i respondre al tractament”, explica la Dra. Vivancos.

La Dra. Teresa Macarulla, a més, està col·laborant en un enfocament completament diferent. El projecte NoCanTher persegueix el desenvolupament de tractaments efectius contra el càncer basats en nanotecnologia. “L’escàs avenç en el tractament amb teràpies estàndard fa que l’aproximació d’aquest projecte sigui nova i, potencialment, un tractament eficaç per al càncer de pàncrees localment avançat”, comenta la Dra. Macarulla. En concret, el projecte busca ampliar aquests tractaments mitjançant la formulació de nanopartícules magnètiques que puguin penetrar en un tumor que per les seves característiques anatòmiques ja presenta certes dificultats perquè la medicació el penetri.

Micropèptids, un camp inexplorat amb bona perspectiva

Els micropèptids són unes proteïnes molt petites que, precisament per la seva mida, havien passat totalment desapercebudes fins ara. El microproteoma, és a dir, el conjunt de micropèptids que produeixen les nostres cèl·lules, és encara un camp poc explorat, però té un gran potencial per canviar molts dels paradigmes actuals en el tractament del càncer. Fins avui només coneixem la funció d’uns quants micropèptids, i n’hi ha tres que s’han relacionat amb càncer. Tenint en compte que a les nostres cèl·lules se n’estima l’existència de milers, és molt possible que molts, encara per descobrir, tinguin funcions importants en la formació de tumors i en les metàstasis.

La Dra. María Abad, investigadora principal del Grup de Plasticitat Cel·lular i Càncer del VHIO, està desenvolupant un projecte d’investigació per analitzar el microproteoma del càncer de pàncrees i d’aquesta manera identificar nous micropèptids que puguin servir com a diana per a futurs tractaments. “Al meu laboratori ja hem identificat diversos micropèptids que tenen importants funcions en càncer: uns estan implicats a frenar el creixement dels tumors, altres a impedir que les cèl·lules tumorals envaeixin altres teixits i produeixin metàstasis. És un camp molt prometedor, i amb el nostre treball esperem poder conèixer millor aquest nou món dels micropèptids i obrir nous camins que portin a la seva aplicació en la pràctica clínica”, apunta la Dra. María Abad, que espera que això serveixi per millorar i oferir noves opcions terapèutiques per a l’únic tipus de càncer la mortalitat del qual ha augmentat en els últims anys.

Com a exemple de la transversalitat i el caràcter translacional de la recerca que es fa al VHIO, la Dra. Macarulla s’encarregarà del desenvolupament clínic dels resultats potencials d’aquest projecte i traslladarà als pacients les observacions que generi el grup de la Dra. Abad.

Per dur a terme aquest programa clarament ambiciós i innovador, la Dra. María Abad ha rebut finançament de la Fundació FERO i, recentment, ha estat seleccionada en la convocatòria de Salut de “la Caixa” i la XVI Convocatòria d’Ajudes a la investigació en Salut de Fundación Mutua Madrileña.