Apunten una nova estratègia terapèutica que podria reduir la lesió per reperfusió després d'un infart

Estudiar els mecanismes moleculars afectats en les primeres etapes després d'un infart és clau per descobrir noves estratègies terapèutiques destinades a reduir lesions. Aquest ha estat l'objectiu d'un treball desenvolupat per investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) al Centre de Biologia Molecular "Sever Ochoa" - Universitat Autònoma de Madrid, IIS La Princesa i Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que acaba de publicar-se en la prestigiosa revista EBioMedicine.

En aquest treball es proposen noves dianes terapèutiques relacionades amb els mecanismes cardioprotectors endògens per prevenir el dany miocàrdic causat en la restauració del flux sanguini després de la isquèmia.

L'estudi col·laboratiu, en què han participat els grups de recerca del CIBERCV liderats per Federico Mayor i Petronila Penela (Centre de Biologia Molecular "Sever Ochoa", Universitat Autònoma de Madrid i IIS La Princesa) i David Garcia-Dorado i Javier Inserte (grup recerca en Malalties Cardiovasculars del VHIR), ha permès revelar canvis prèviament inadvertits en els nivells de dues proteïnes reguladores cardíaques (GRK2 i AKT) durant les etapes primerenques de la isquèmia-reperfusió miocàrdica, que contribueixen a la reducció de la capacitat cardioprotectora.

Lesió per reperfusió

L'infart agut de miocardi, a causa de la reducció del flux sanguini al cor (isquèmia), és una causa important de mort i discapacitat. La ràpida restauració de la circulació és clau per reduir la mortalitat d'aquest esdeveniment, de manera que els protocols de tractament urgent es basen en la reperfusió amb angioplàstia (restauració del flux sanguini per dilatació de l'artèria obstruïda) o amb l'administració de fàrmacs fibrinolítics. No obstant això, malgrat els avenços que permeten una reperfusió ràpida i efectiva, aquests procediments clínics poden en si mateixos desencadenar dany miocàrdic (lesió per reperfusió), que condueix a una major prevalença d'arrítmies i insuficiència cardíaca en els pacients que han sobreviscut a un infart.

Millorar la capacitat cardioprotectora

"No hi ha en l'actualitat teràpies eficaces per pal·liar la lesió per reperfusió, tot i que s'han postulat estratègies terapèutiques per impulsar l'activació de les cascades de senyalització, com la via de la quinasa AKT, que semblen tenir un paper cardioprotector, i així alleujar parcialment la lesió per isquèmia-reperfusió", explica Petronila Penela, primera autora de l'estudi.

La nova investigació s'ha centrat en aquesta via, i els investigadors han trobat, en models animals, que els nivells de les proteïnes GRK2 i AKT, molt rellevants en la fisiopatologia cardiovascular, experimenten una disminució transitòria en les primeres etapes després de l'esdeveniment d'isquèmia - reperfusió. "Aquests canvis deterioren la capacitat protectora global de la via AKT per contrarestar la lesió cardíaca, el que condueix a un major dany per reperfusió", indica la Dra. Penela.

"Els nostres resultats ajuden a comprendre millor la regulació dinàmica de les proteïnes durant l'infart i podrien contribuir a explicar el debilitament de les vies cardioprotectores durant la isquèmia-reperfusió primerenca", apunten els investigadors.

Nova estratègia terapèutica

Aquestes troballes obren el camí per a noves estratègies terapèutiques destinades a reduir la lesió per reperfusió, basades en potenciar els mecanismes de cardioprotecció endògens: "La prevenció de la degradació transitòria d'aquestes proteïnes durant la reperfusió primerenca podria enfortir les estratègies terapèutiques de protecció cardíaca en l’infart agut de miocardi", assenyalen els autors de l'estudi.

Aquesta investigació ha estat finançada per CIBERCV, Institut de Salut Carlos III i l'Agència Estatal d'Investigació (AEI) (co-funded with European Regional Development Fund-FEDER), el Programa d'Activitats en Biomedicina de la Comunitat de Madrid i la Fundació Ramón Areces.