Som centre de referència en osteogènesi a distracció, una tècnica per reconstruir defectes ossis massius

Vall d’Hebron és centre de referència en “osteogènesi a distracció”, una tècnica que permet salvar extremitats danyades per defectes ossis massius. Els defectes ossis massius es produeixen quan una extremitat està greument danyada per un traumatisme o una infecció que es cronifica i obliga a retirar grans segments de l’os. Accidents de trànsit o caigudes a gran altura i altres causes poden provocar defectes ossis massius. En aquests casos, molts pacients se sotmeten a diverses cirurgies i tractaments per curar la infecció o reconstruir l’extremitat. En molts casos, això no és possible, i es fa necessari realitzar una amputació. 

Com explica el Dr. Pablo Corona, cirurgià ortopèdic de la Unitat de Patologia Sèptica i Cirurgia Reconstructiva de l’Aparell Locomotor (UPSCRAL) de Vall d’Hebron i responsable d’aquest tipus de procediments, “a Vall d’Hebron arriben pacients de tot l’Estat. Són pacients que s’han sotmès a diverses cirurgies, i segueixen amb defectes ossis massius. Aquesta tècnica ens permet reconstruir defectes ossis pràcticament de qualsevol grandària”. Per exemple, a Vall d’Hebron va arribar una pacient que havia patit una caiguda a gran altura. Després d’una primera cirurgia a un altre centre, la tíbia va sofrir una greu infecció, que va provocar una gran pèrdua de massa òssia. I va haver de sotmetre’s a més intervencions. “Literalment, quan va arribar a Vall d’Hebron, li faltava més de mitja tíbia. Una vegada retirat l’os mort i curada la infecció, vam procedir a realitzar l’osteogènesi a distracció”, assenyala el Dr. Carles Amat, de la Unitat de Patologia Sèptica i Cirurgia Reconstructiva de l’Aparell Locomotor. 

Com explica el Dr. Pablo Corona, “en aquests casos fixem l’os que queda mitjançant agulles o cargols exteriors que queden subjectes per uns cèrcols o barres externes. I realitzem una o diverses fractures controlades en una zona d’os sa. Una vegada realitzades, esperem unes dues setmanes abans de començar a moure l’os. L’os es mou 1 mil·límetre al dia i en la zona de la fractura es va creant nou os”. Per tant, la tècnica de l’osteogènesi a distracció consisteix a moure (transportar) el fragment ossi a través de la cama perquè es regeneri l’os que falta. Així, mil·límetre a mil·límetre, es van desplaçant les parts d’os. I cada mil·límetre d’espai acaba formant os. Arriba un moment en què tota l’extremitat torna a tenir l’os complet. “Som capaços de transportar l’os a una velocitat d’1 mil·límetre al dia”, assenyala el Dr. Luis Carrera, cirurgià ortopèdic de la Unitat de Patologia Sèptica i Cirurgia Reconstructiva de l’Aparell Locomotor.

Després de la primera intervenció i fractura, que es realitza a quiròfan, el pacient queda ingressat uns dies a l’hospital. “Però ja no és necessari que torni al quiròfan per realitzar els desplaçaments successius de cada mil·límetre —afegeix el Dr. Luis Carrera—. L’estructura exterior que subjecta l’os incorpora un mecanisme que permet que el pacient desplaci un mil·límetre l’os fins i tot a casa seva”. 

Unitat de Patologia Sèptica i Cirurgia Reconstructiva de l’Aparell Locomotor

La Unitat de Patologia Sèptica i Cirurgia Reconstructiva de l’Aparell Locomotor, dirigida pel Dr. Luis Carrera, està integrada pel Dr. Pablo Corona, el Dr. Matías Vicente i el Dr. Carles Amat. Aquesta unitat és també CSUR en dos grans grups de lesions, a banda dels defectes ossis massius. D’aquesta manera, també és referència en pacients amb pròtesis articulars amb infeccions cròniques i en pacients amb infecció de l’os (osteomielitis). Aquesta unitat pertany al Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, dirigit pel Dr. Joan Minguell. El servei està especialitzat en l’àmbit pediàtric, la cirurgia de l’espatlla, microcirurgia i neuroortopèdia, canell i mà, maluc, turmell i peu, genoll, reconstrucció osteoarticular, patologia sèptica i tumoral. També en pacients amb traumatismes i cirurgia de la columna vertebral.