Els experts assenyalen que estan augmentant determinats tipus de meningococ més agressius

L’augment dels tipus de meningococ més agressius i la necessitat o no de vacunar els nois contra el virus del papil·loma humà (VPH) són els dos principals temes del XXIII Curs d’Actualització de Vacunes 2019 de Vall d’Hebron.

El meningococ és un bacteri responsable de la meningitis o malaltia meningocòccica. Aquesta és una patologia greu que provoca la inflamació de les meninges (les membranes que recobreixen el cervell) i de la medul·la espinal. Afecta persones de qualsevol edat, però, sobretot, nens entre un i cinc anys. Si no es tracta a temps, pot ser mortal. Hi ha diferents tipus de meningococ. En els últims anys, els tipus de meningococ més freqüents a l’Estat eren el B i el C. Aquests presenten una letalitat d’aproximadament del 5%, és a dir, cinc de cada cent pacients moren. Però n’hi ha de més tipus. Com explica la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia i codirectora del curs, “també hi ha tipus com el W i Y, que fins fa poc eren molt poc freqüents al nostre entorn i que són més agressius, ja que poden arribar a tenir una letalitat de fins al 20%”. D’aquesta manera, la temporada 2018/2019 es van produir 66 infeccions a l’Estat pel tipus B (80 la 2017/2018) i 16 pel tipus C (22 la 2017/2018). En canvi, la temporada 2018/2019 es van produir 40 infeccions pel tipus W (30 la 2017/2018) i 31 pel tipus Y (24 la 2017/2018). “Actualment, els nens es vacunen de forma sistemàtica contra el tipus C. Per aquest motiu, la infecció pel serogrup C està ben controlada”, afegeix la Dra. Magda Campins.

Aquests dos nous tipus de meningococ (W i Y) van sorgir fa uns 15 anys a l’Àfrica. A causa de la globalització es van expandir a altres racons del món. “El meningococ és un tipus de bacteri que colonitza la faringe —explica la Dra. Magda Campins—. Com que els tipus B i C són cada vegada menys freqüents, aquests tipus més agressius no tenen competència i poden colonitzar més fàcilment la faringe”. En aquest sentit, els experts debaten la necessitat “d’incloure, en el calendari vacunal, una vacuna tetravalent que protegeixi contra els tipus A, C, W i Y i una vacuna monovalent per al tipus B, com ja s’està fent a altres països”, assenyala la Dra. Magda Campins.

Vacunació contra el VPH en nois

El virus del papil·loma humà (VPH) és la principal causa de càncer de cèrvix i d’altres càncers genitals. També és l’agent causal de les berrugues genitals i de la papil·lomatosis respiratòria recurrent. Al voltant del 90% de les infeccions per VPH en dones es resol espontàniament sense cap tipus d’intervenció mèdica. No obstant això, en un 10% dels casos, la infecció persisteix i l’1% d'aquestes dones acabarà desenvolupant un càncer relacionat amb el VPH.

La vacunació sistemàtica a Catalunya es realitza únicament en les noies. Però els experts debaten si també seria necessari incloure els nois per protegir de la infecció aquells que mantenen relacions sexuals amb nois. La vacunació s’ha centrat en les noies abans dels 12 anys perquè, com explica el Dr. Xavier Martínez, del Servei de Medicina Preventiva, “l’objectiu és vacunar aquesta meitat de la població abans que tinguin relacions sexuals per evitar el contagi als nois. Però queden fora de la immunitat col·lectiva els nois que tenen relacions sexuals amb altres nois. Per aquest motiu es valora la necessitat de vacunar també aquest grup”.

Vacunar les noies permet protegir-les contra la principal patologia que pot causar el VPH, que és el càncer de cèrvix. “Però sabem que, malgrat que són menys freqüents, el VPH també pot causar altres tipus de càncer, com el d’anus, penis o orofaringe”, afegeix el Dr. Xavier Martínez. Aquest expert assenyala que “estem observant que cada vegada hi ha més casos de càncer d’orofaringe. Disposem de models estadístics que estimen que el nombre de casos d’aquest càncer iguali o fins i tot superi al de cèrvix en determinades regions en els propers anys”.