Vall d’Hebron i el Museu Nacional s’uneixen per impulsar nous tractaments a través de l’art MNAC

La consellera de Salut, Alba Vergés, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, han presentat avui el conveni de col·laboració que han subscrit Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per portar a terme diferents accions destinades a explorar les potencialitats de l’art com a eina perquè pacients i familiars gaudeixin dels seus beneficis terapèutics i emocionals. Totes dues institucions treballen conjuntament des de fa més d’un any per tal de difondre el patrimoni cultural, fer més humana i agradable l’estada a Vall d’Hebron i procurar que els usuaris de l’hospital aconsegueixin beneficis terapèutics a través dels valors i benestar que pot aportar l’art.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que es tracta d’un projecte que “entusiasma” els dos departaments i s’ha mostrat convençuda que la cultura pot aportar molta potencialitat i beneficis pels pacients. “Amb l’art pots aconseguir una salut i un benestar millor”, ha remarcat Vergés, que també ha afegit que aquest programa entre Vall d’Hebron i el MNAC incorpora la perspectiva de gènere, que és una de les prioritats de la conselleria de Salut en aquest mandat.

A més, ha recalcat que el projecte forma part d’un programa més ampli de col·laboració entre Salut i Cultura i ha apuntat, per exemple, que “a dia d’avui ja hem incorporat tots els museus de Catalunya al mapa d’actius de salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya”. El mapa d’actius de salut és el recull de tota una sèrie de recursos comunitaris i activitats que donen salut i benestar a les persones.

La consellera Borràs ha remarcat que “estem molt satisfets d’aquest projecte perquè confirma que la cultura té una dimensió social importantíssima; ajuda a cohesionar, a integrar i que fins i tot cura o ajuda a curar. Nosaltres estem molt convençuts d’aquest valor social de la cultura. El Museu Nacional ha treballat de manera molt intensa projectes com aquest, que intenten trencar les fronteres físiques dels museus i ajuden a què la cultura faci de farmàcia de l’ànima, en determinats moments. Aquesta experiència constata que tenim força camí cap al treball conjunt, de transversalitat de la cultura”. 

Aquesta pionera iniciativa s’emmarca en un programa transversal recentment aprovat per l’Institut Català de la Salut (ICS) que busca avançar en l’aprofitament del valor terapèutic de les diferents disciplines artístiques i culturals. En aquesta línia, posa en valor els museus i les institucions culturals com a actius de salut, és a dir, com a agents amb potencialitat de ser beneficiosos per a la salut de la ciutadania. La creació conjunta d’accions que combinin perspectives i metodologies de les arts amb la pràctica sanitària pot comportar noves opcions terapèutiques a l’abast dels professionals de salut.

Pel que fa el Museu Nacional, el projecte s’emmarca dins la seva estratègia i del treball que desenvolupa per orientar-se als visitants, transformant l’equipament en un espai inclusiu per arribar a sectors més amplis de la societat. El museu treballa per trencar barreres -socials, econòmiques, de coneixement, etc.- i reforçar la seva dimensió social convertint-se en un espai per a totes les minories que conformen la realitat social. Un exemple en la mateixa línia del projecte amb Vall d’Hebron és el treball col·laboratiu que ha desenvolupat amb una escola d’alta complexitat.

El director del Museu Nacional, Pepe Serra, ha explicat que “el museu és un servei públic que s’orienta al visitant. Ens preocupa donar accés als col·lectius i a les minories que no en tenen i treballem per incrementar la nostra dimensió social. La gran revolució pendent és exercir de connectors entre les persones i ser un punt de trobada per a tota la societat”.

Per la seva part, el gerent de Vall d’Hebron, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, assenyala que, com a hospital més gran de Catalunya, “la nostra vocació és de servei públic, som un ens social i hem d’obrir les portes als nostres barris. Estem molt contents de poder donar salut i que els ciutadans gaudeixin dels beneficis de l’art i la música”.

Aquest conveni de col·laboració començarà amb un projecte destinat a estudiar noves teràpies d’art en salut en l’àmbit de la psicologia. La iniciativa arrencarà amb dones que presenten un trastorn per estrès posttraumàtic, d’origen cultural divers (immigrants o refugiades) i que pateixen situacions de vulnerabilitat social. El tractament psicològic combinarà noves estratègies didàctiques del Museu Nacional i els principis d’intervenció terapèutica pel suport emocional a situacions de fragilitat de la dona establertes per l’equip del Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, Cap del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron.

Les pacients rebran un tractament psicològic dividides en dos grups: un d’ells, el realitzarà totalment a l’hospital, i l’altre es traslladarà al MNAC per tal de comprovar si el fet de ser tractades en un ambient no sanitari, com és un museu, i aplicant a les sessions de tractament els avantatges de l’art, els hi aporta més satisfacció i millora la seva qualitat de vida, així com disminueix els símptomes derivats de l’estrès posttraumàtic.

L’objectiu d’aquest projecte és “obtenir més evidències científiques dels beneficis de l’art en la salut i que puguin oferir-se de forma pública a les persones que atenem en un futur”, explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga. Vall d’Hebron realitzarà un estudi comparatiu de la teràpia psicològica grupal que s’ha desenvolupat en l’àmbit hospitalari i en el museístic per tal de detectar les diferències que la variable de l’espai i l’art ha provocat. La meta és arribar a conclusions pràctiques que s’incorporin a nous tractaments un cop validades empíricament.

Es persegueix que les sessions al voltant del MNAC, amb estratègies multidisciplinàries, afavoreixin l’evolució clínica dels pacients i facin més fluida la relació amb les persones que els hi envolten. En funció dels resultats, l’experiència pot ampliar-se a altres col·lectius, com pacients amb Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) o autisme. Segons el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, és una iniciativa pionera, en la mesura que mai s’havia portat a terme amb aquest col·lectiu de dones amb estrès posttraumàtic. L’aplicació de l’art en la salut ja ha donat resultats prometedors amb pacients amb depressió o Alzheimer.

“Entenem el museu com un espai terapèutic, comunitari i integrador”, destaca el Dr. Josep Antoni Ramos- Quiroga, que afegeix que es treballa perquè la iniciativa tingui continuïtat més enllà d’aquesta teràpia concreta. En aquest sentit, el conveni entre Vall d’Hebron i MNAC posa els fonaments de cara a futures activitats per tal que el museu sigui percebut com un espai de tranquil·litat i recolliment. Les dues institucions treballaran conjuntament en la divulgació del patrimoni i altres assumptes d’interès comú relacionades amb el camp científic, social, artístic, cultural i de la salut. 

Donar recursos per afrontar el futur amb seguretat i confiança

Les teràpies grupals sobre les experiències traumàtiques i la seva repercussió emocional faciliten tant que es doni sentit a allò que va desencadenar la simptomatologia com que es desenvolupin habilitats de gestió i motivació per viure plenament i planificar el futur amb seguretat i confiança.

El projecte conjunt de Vall d’Hebron i el Museu Nacional es basa en concret en el model STAIR Therapy, segons el qual, per recuperar-se d’un trauma és tan important la regulació emocional com treballar el funcionament interpersonal i incorporar recursos que millorin la percepció d’un mateix i la socialització, sobretot en l’aspecte de rebre i donar suport. L’art aplicat a aquest context dins un espai com el Museu Nacional pot resultar beneficiós en la mesura que pot ajudar els pacients amb símptomes d’estrès posttraumàtic a verbalitzar records de les experiències passades amb pintures i escultures com a suport, reactivar les emocions positives i l’autoestima, reduir l’ansietat i introduir un element lúdic en la relació entre ells al llarg de la teràpia grupal.

Més risc de simptomatologia post trauma en població immigrant o refugiada

En seleccionar persones refugiades i immigrades per aquest primer estudi fruit del conveni de col·laboració entre el Museu Nacional i Vall d’Hebron s’ha tingut en compte que presenten simptomatologia post trauma en percentatges superiors als de la població autòctona, degut en bona part a les experiències viscudes. També que a aquestes dones sovint els hi resulta més complex accedir als recursos assistencials, cosa que pot significar que no sempre rebin el tractament necessari per a la seva resolució.

Sobre Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari integrat per quatre institucions especialitzades en àmbits diferents: l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el Vall d'Hebron Institut de Recerca, el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya. Assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà en un complex on treballen més de 9.000 professionals, que atenen 1.200.000 pacients a l’any en totes les especialitats i complexitat des de l’etapa prenatal fins l’adulta. Entre les línies de recerca que porta a terme el grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de Vall d’Hebron hi ha el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) en l’adult, les patologies duals relacionades amb addiccions, psiquiatria transcultural o la implicació de la genètica en l’àrea de la psiquiatria..

Sobre el Museu Nacional d’Art de Catalunya

El Museu Nacional d’Art de Catalunya ofereix un viatge a través de 1.000 anys d’art català, contextualitzat amb obres d’art Europeu. El museu conserva una col·lecció d’art romànic única al món, gràcies a una sèrie de conjunts de pintura mural entre els què es troben les pintures de Sant Climent de Taüll, una obra mestra de l’art universal. L’art romànic, juntament amb una extraordinària col·lecció d’art gòtic, i les obres d’art del període modernista que conserva, fan del Museu Nacional un referent a nivell internacional.