Vall d’Hebron i Clínic participen en un estudi que demostra l’eficàcia d’un nou fàrmac per tractar l’amiloïdosi familiar

L’amiloïdosi transtiretina (TTR) hereditària és la forma més comú d’amiloïdosi familiar. Es tracta d’una malaltia rara sistèmica causada per mutacions en el gen que codifica per a la transtiretina (una proteïna) i que afecta unes 50.000 persones a tot el món. L’esperança de vida és de 3 a 15 anys i la presència de cardiomiopaties s’associa a un pitjor pronòstic. 

El fetge és la principal font de la proteïna TTR i, en aquest tipus d’amiloïdosi, tant la proteïna normal com l’alterada s’acumulen en forma de dipòsits de substància amiloide en els nervis perifèrics, el cor, el ronyó i el tracte gastrointestinal. Així, apareixen les diferents formes de la malaltia, com la polineuropatia (afectació al cervell) o la cardiomiopatia (afectació al miocardi). “Fins ara, les úniques opcions de tractament eren el trasplantament de fetge o l’ús de fàrmacs per estabilitzar la proteïna circulant i evitar, així, la formació de dipòsits.  Tot i això, en molts dels pacients la malaltia continua progressant”, explica Josep M. Campistol.

Un nou tractament farmacològic per reduir la TTR en sang 

En l’estudi publicat al NEJM s’han avaluat l’eficàcia i la seguretat de l’Inotersen, un inhibidor oligonucleòtid antisentit (ASO) de segona generació. Es tracta d’un fàrmac que inhibeix la producció de TTR en el fetge. S’uneix al microRNA de la TTR i redueix la producció tant de proteïna TTR normal com patològica. Es de fàcil administració, ja que s’administra per via subcutània un cop a la setmana. Degut a la vida mitjana del fàrmac, Inotersen proporciona una reducció de la TTR constant al llarg del temps.

En l’estudi internacional de fase III hi van participar 172 pacients amb polineuropatia amiloïdoòtica familiar per transtiretina en presència o absència d’afectació cardíaca. Els resultats demostren que el tractament millora la malaltia neurològica i la qualitat de vida dels participants, independentment de l’estadi en que es trobés la malaltia o la presència o no de cardiomiopatia. La trombopènia (disminució en el recompte de plaquetes) i l’afectació glomerular (inflamació dels petits filtres del ronyó, els glomèruls), que van aparèixer en un 3% dels pacients en cada cas, van ser els efectes  adversos més freqüents i es van controlar amb un sistema de seguiment més exhaustiu. 

“Inotersen és una teràpia gènica que permet administrar per via subcutània oligonucleòtids que afavoreixen la degradació del microRNA de la proteïna TTR. Així es redueix la producció hepàtica de TTR”, explica Josep Gàmez, que també és coordinador a Vall d’Hebron del CSUR en Malalties Neuromusculars Rares i de la European Reference Network on Neuromuscular Diseases (EURO ERN-NMD).