Els experts recomanen vacunar les embarassades per immunitzar els nadons envers patologies com la grip o la tos ferina

La immunització materna és un dels temes més destacats del XXII Curs d’Actualització Vacunes 2018, que organitza Vall d’Hebron. Els principals professionals sanitaris de l’Estat en l’àmbit de la vacunació es reuneixen durant dos dies a Vall d’Hebron per parlar, entre altres temes, de la necessitat de vacunar les dones embarassades per protegir els nadons contra malalties com la grip o la tos ferina. Fins al 30 d’abril se celebra la Setmana Internacional de la Immunització, amb què l’OMS crida a incrementar les taxes de cobertura pel bé de tota la població.

En aquest sentit, la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha destacat que actualment molts països apliquen programes de vacunació de les dones embarassades envers la grip i la tos ferina per tal d’evitar complicacions d’aquestes infeccions als seus fills mitjançant la transferència passiva d’anticossos a través de la placenta. “Cal tenir en compte que aquestes vacunes no es poden posar fins els sis mesos de vida, en el cas de la grip, i els dos mesos, en el cas de la tos ferina, que després cal repetir dues vegades més. Per tant, els nens neixen sense defenses contra aquestes malalties”, ha explicat la Dra. Campins. Actualment, a Catalunya, “el 80% de les dones embarassades reben la vacuna contra la tos ferina per immunitzar els seus fills. Aquesta cobertura és molt més baixa pel que fa a la vacuna de la grip. Per aquest motiu, cal seguir treballant per conscienciar sobre la importància de la vacunació”, ha afegit la Dra. Campins.

Vacunes en desenvolupament

Precisament, pel que fa a la recerca en immunització, s’està treballant també en noves vacunes que s’administrarien a les dones embarassades per protegir els nadons. “S’està desenvolupant una vacuna contra l’estreptococ del grup B, un bacteri que presenta la dona en el canal del part i que pot causar sèpsia neonatal —ha explicat la Dra. Campins—. L’aposta de Vall d’Hebron per la recerca és molt important. També participem en un assaig a nivell mundial per al desenvolupament d’una vacuna de nanopartícules envers el virus respiratori sincitial (VRS) que s’administraria a les embarassades per transferir immunitat als nadons”. Actualment no hi ha cap vacuna per a aquest virus, causant de un nombre molt important d’hospitalitzacions per bronquiolitis en nens petits cada hivern.

D’altra banda, un dels principals reptes és la immunització contra la grip. Tots els anys, la vacuna de la grip es reformula i modifica en funció dels subtipus de virus que es preveu que circularan. Algunes temporades gripals pot haver-hi poca concordança entre els virus circulants i els continguts a la vacuna, el que condiciona una menor efectivitat vacunal. “Vall d’Hebron és un dels centres que està participant en una investigació per desenvolupar una vacuna universal de la grip —ha explicat la Dra. Campins—. És a dir, una vacuna que seria sempre la mateixa, ja que cobriria els diferents subtips de virus, i que no caldria administrar cada any”. Justament, aquest any es el centenari de la pandèmia de grip de 1918, coneguda com a “grip espanyola”, que va causar la mort de 50 a 100 milions de persones arreu del mon.

Tanmateix, Vall d’Hebron ha participat en la recerca d’una vacuna contra l’herpes zòster per a pacients immunodeprimits per un trasplantament renal o hematopoètic o per tumors sòlids. Aquesta vacuna ja s’ha comercialitzat als Estats Units i s’acaba d’autoritzar a Europa.

Les vacunes pediàtriques, haurien de ser obligatòries?

Un altre dels temes del curs ha estat el de l’obligatorietat de les vacunes des de la perspectiva del pediatra. Com ha explicat el Dr. Fernando Moraga-Llop, vicepresident de la Associació Espanyola de Vacunologia, “degut, en part, als grups contraris a la vacunació, tenim brots cada any de patologies com el xarampió, malaltia que s’havia eliminat a Catalunya. A Espanya, cap vacuna és obligatòria. El debat sobre si caldria fer-les obligatòries està obert entre la comunitat científica i la societat”. En un context social on el discurs antivacunes, malgrat que molt minoritari, troba ressò en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, els experts avisen que és fonamental mantenir cobertures vacunals altes.  

En relació amb la necessitat d’ampliar el calendari vacunal, Shamez Ladhani, epidemiòleg del Sistema de Salut Públic del Regne Unit, ha presentat les bones dades d’efectivitat d’una vacuna antimeningocòccica B. Aquest és l’únic país que té en el seu calendari una vacuna contra la meningitis B, que, actualment, és la causa més freqüent de malaltia meningocòccica a Europa. El Dr. Moraga ha comentat que, a Espanya, “caldria valorar si també seria eficient incloure-hi en el calendari aquesta vacuna, que immunitza contra una patologia que encara que actualment es poc freqüent s’associa a seqüeles greus i te una letalitat que pot arribar al 10%”.