Es crea el Servei de Genètica Clínica del Càncer en el marc de la Xarxa Oncològica de Catalunya

El Departament de Salut ha presentat avui en roda de premsa, coincidint diumenge amb el Dia Mundial contra el càncer, la creació del Servei de Genètica Clínica del Càncer amb l’objectiu de concentrar l’expertesa sobre els càncers hereditaris per a poder millorar-ne el seu diagnòstic i abordatge.

Aquest Servei es desplega en el marc de la Xarxa Oncològica de Catalunya i l’integren dues empreses públiques: l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Dos hospitals de l’ICS -l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida-, i l’ICO (Hospitalet, Girona i Badalona) formaran aquest Servei. Actualment els tres centres abasten més del 70% de la població de Catalunya i assisteixen a més de 3.000 persones amb predisposició al càncer hereditari.

Tanmateix, el secretari general del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, ha destacat que “aquest servei de referència nacional donarà cobertura sobre el càncer hereditari a tot Catalunya”. En aquest sentit, Elvira ha explicat que “amb la resta de proveïdors que no formen part de la Xarxa s’establiran convenis i processos de coordinació que permetran que tothom tingui accés a l’expertesa, al coneixement i a la cartera de serveis, garantint l’equitat territorial”.

Els càncers per motius hereditaris, és a dir, per conseqüència d'alteracions genètiques heretades dels progenitors, tenen una incidència baixa. En aquest sentit es calcula que al voltant d’un 5% dels càncers de còlon i de mama tenen un component hereditari. Entre els casos nous de càncer, al 2015 a Catalunya, l’estimació pel que fa al càncer de mama hereditari en dones va ser de 220 casos i en el de colorectal, 125. En homes, el 2015 s’estima que hi va haver 175 casos de càncer hereditari colorectal. Ara bé, tenir alguna alteració genètica no significa que es desenvolupi un càncer, sinó que hi ha més probabilitats de fer-ho que en la població general i de desenvolupar-lo en una edat inusualment jove.

El Servei va destinat a aquells casos en què hi ha una o més persones d’una mateixa branca de la família amb el mateix càncer o càncer relacionat (com per exemple el de mama/ovari, el de pàncrees/melanoma, o el de còlon/úter/ovari); als individus diagnosticats amb més d’un càncer; als que desenvolupen un càncer rar o infreqüent (càncer de pit en homes, càncer medul·lar, etc.) i a les famílies que se’ls ha diagnosticat una mutació en un gen que predisposa al càncer.

Els principals objectius d’aquest Servei són: concentrar expertesa en les síndromes hereditàries poc freqüents, disposar de professionals altament especialitzats en l’assessorament genètic i en el seguiment de pacients d’alt risc de desenvolupar un càncer, ser centre de referència en síndromes hereditàries oncopediàtriques i en assessorament reproductiu en càncer, liderar l’aplicació de les noves tecnologies i dels coneixements de les bases genètiques del càncer hereditari a l’àmbit clínic, i comptar amb un registre unificat i prospectiu de dades clíniques i genètiques de famílies amb càncer hereditari.

L’organització del Servei serà transversal entre els centres de la xarxa, basada en les principals àrees de coneixement mèdic (digestiu, mama i ginecologia, pediàtriques i minoritàries), en la qualitat assistencial i en l’assessorament genètic, reproductiu i genòmic.

El Dr. Joan Maria Brunet serà el director del Servei de Genètica Clínica del Càncer i la Dra. Judith Balmaña, cap del grup d’Alt Risc i Prevenció del Càncer de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), serà la cap Assistencial i de Recerca. El punt clau del Servei serà el de disposar d’un model assistencial homogeni que suposarà, entre d’altres, tenir protocols comuns; professionals coordinats i compartits; la creació d’agendes especialitzades de referència en oncogenètica pediàtrica, assessorament reproductiu i en determinades síndromes hereditàries minoritàries o el desplegament d’agendes telemàtiques amb l’Atenció Primària.

Els professionals que formen part d’aquest Servei avaluaran i assessoraran als pacients i les seves famílies sobre el risc de desenvolupar la malaltia; els oferiran informació sobre el càncer, els tractaments i els estudis genètics; donaran suport tant a l’individu com a la família i els oferiran sotmetre’s a la realització d’una prova genètica, i en base als resultats, establiran un programa d’accions preventives o de tractament més adequades a les seves necessitats.

Tot plegat, gràcies a un treball en xarxa per concentrar expertesa. Precisament, aquesta necessitat de treball en xarxa en el camp del càncer va portar a la creació de la Xarxa Oncològica de Catalunya l’abril de 2016.

Per als pacients, aquesta Xarxa ha permès l’accés a nous medicaments i a tractaments més innovadors; una atenció més integral i multidisciplinària; més equitat en l’accés a l’alta especialització i una millor qualitat de l’atenció rebuda, amb millors resultats. Per a la societat en general, aquesta Xarxa Oncològica suposa un millor ús dels recursos destinats al tractament del càncer amb millors resultats en salut amb més eficiència i equitat; atracció d’inversions; captació de fons per a la recerca i augment del teixit productiu; atracció de professionals altament qualificats i situar Catalunya com un dels referents mundials en l’abordatge del càncer.

La incidència del càncer a Catalunya

El tumor més freqüent en els homes és el càncer de pròstata, seguit del colorectal i el de pulmó, mentre que en les dones, el càncer de mama és, de llarg, el tumor més freqüent, seguit del colorectal i el de cos uterí. Les previsions indiquen que en els propers anys el nombre de casos de càncer diagnosticats a Catalunya creixerà de forma rellevant. Pel que fa als homes espassarà de 20.611 casos diagnosticats al 2015 a 21.743 l’any 2025, i en dones de 15.437 casos diagnosticats al 2015 a 17.268 al 2025. Tanmateix, el més significatiu és el progressiu envelliment dels pacients diagnosticats de càncer. Així, per exemple, l’any 2025 el 42,4% dels casos diagnosticats de càncer colorectal  i el 47,3% dels casos diagnòstics de càncer de bufeta en homes seran en pacients de més de 75 anys. En dones de més 75 anys, el fenomen és similar amb un 49,2% de les dones diagnosticades de càncer colorectal i un 23,7% de càncer de mama. Globalment, 4 de cada 10 pacients seran diagnosticats de càncer amb més de 75 anys, la qual cosa comporta que aquests pacients, a més del càncer, tindran altres patologies cròniques, la qual cosa influirà sobre la decisió terapèutica i el seu pronòstic.