Un grup d’experts liderat pel Dr. Ramón y Cajal proposa un nou paradigma en l’abordatge del càncer

Un estudi internacional liderat pel Dr. Santiago Ramón y Cajal, cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Vall d’Hebron i cap del grup de recerca en Patologia Molecular Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), planteja un nou enfocament de la biologia del càncer actual per tal d’augmentar l’eficàcia en el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia.

L’heterogeneïtat del càncer va més enllà de la Teoria Genòmica vigent, que defensa el càncer com a clon cel·lular que acumula diverses alteracions moleculars. El Dr. Ramón y Cajal proposa enfocar el càncer com un conjunt de clons que cooperen entre si i amb factors microambientals. Per això, el denomina com una malaltia ecomolecular i un consorci neoplàsic. Així, “el càncer funciona com un ecosistema, on la cooperació molecular entre varis tipus de cèl·lules i el microambient presenta un consorci on col·laboren cèl·lules tumorals i estromals”, descriu el Dr. Ramón y Cajal.

I és que “la concepció del càncer va més enllà de les alteracions genòmiques en les cèl·lules, s’ha d’entendre que hi ha comunicació per factors entre clons tumorals que afavoreixen la seva proliferació i invasió i per factors segregats per l’estroma que afavoreixen la formació del tumor. La identificació d’aquests factors de cooperació obre noves perspectives terapèutiques per frenar el desenvolupament de metàstasis”, subratlla.

El càncer es pot considerar una entitat emergent, complexa i dinàmica, on el resultat final d’invasivitat i metàstasis és major que el de la suma dels clons individuals. Quelcom semblant al que passa amb els píxels de la nostra televisió: no revelen res fins que no s’observen com a conjunt i se’n descobreix el significat de la imatge. I la imatge (o l’èxit del tumor) no només depèn en el consorci de les  poblacions clonals, sinó en els canvis moleculars que la comunitat clonal ha patit i l’ambient en el que es troba.

El fracàs en les teràpies clíniques

La majoria dels tractaments actuals es centren en la inhibició d’alteracions genètiques puntuals detectades en biòpsies diagnòstiques. No es consideren les alteracions que poden estar activades en altres àrees de la tumoració ni la progressió de les mateixes en les metàstasis. D’aquesta manera, dur a terme teràpies cap a variacions genètiques detectades en un mostratge limitat pot provocar la promoció d’altres línies cel·lulars (clons) o l’activació de vies que no havien estat identificades.

Com avançar en la detecció i els tractaments personalitzats?

El Dr. Ramón y Cajal proposa dos grans abordatges. En primer lloc, identificar els factors implicats en la comunicació cel·lular i amb les cèl·lules del microambient a través dels exosomes. El bloqueig d’aquesta col·laboració podria inhibir el desenvolupament de metàstasis.

En segon lloc, i donada l’heterogeneïtat intratumoral i la redundància d’alteracions moleculars, a més de que els diversos circuits de senyalització varien segons el tipus cel·lular, s’ha d’abordar l’estudi de nous inhibidors en funció dels circuits i connexions bioquímiques intracel·lulars específiques, mitjançant models basats en la biologia de sistemes que integrin tota la informació disponible.

A través del mapatge i dissecció del consorci a nivell molecular,i per mitjà de models matemàtics que continguin les alteracions moleculars descrites en un pacient concret, es podran caracteritzar totes les vies i xarxes involucrades en la tumorigènesi, generant informació més específica i eficient dels tipus cancerígens i dianes. “A través del coneixement d’aquestes vies interconnectades, es poden detectar quins factors  s’han d’inhibir per que realment tinguin un efecte terapèutic, en el context del tumor de cada pacient. Cal optimitzar cada via per veure el node més efectiu, per tenir en compte què es mourà quan toquem una peça i si no es fa amb biologia de sistemes, és impossible de predir”, afegeix el Dr. Ramón y Cajal. Tot això en un context tissular i segons els tipus cel·lulars: no es pot extrapolar el significat biològic i resposta al tractament en base a la simple detecció de mutacions (per exemple, els inhibidors del BRAF mutat funcionen bé en melanomes però tenen un efecte contrari en tumors de colon).

Com més caracteritzades les xarxes oncogèniques i els nodes crítics del tumor, més fàcil serà entendre quins passos calen per a reorientar les vies de diversificació i identificar les millors dianes terapèutiques.

En la realització d’aquest estudi publicat a la revista BBA Reviews on Cancer han participat Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR),el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC), l’Institut Lady Davis (Montreal, Canadà), el Departament d’Oncologia – Patologia Science for Life Laboratory (Suècia) i el Cancer Resarch Institute del departament d’Oncologia de la Universitat d’Alberta (Canadà).