Experts del VHIR identifiquen un nou mecanisme implicat en un tipus de càncer infantil

Els investigadors, liderats pel Dr. Josep Roma, investigador principal del grup de recerca,  i la Dra Soledad Gallego, cap del servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d’Hebron, han descobert quin és el mecanisme que fa que la via Hedgehog estigui fortament activada en aquests tumors tot i no presentar mutacions directes en la majoria de casos. Concretament, l’estudi revela una elevada presència dels lligands Indian Hedgehog (IHH) i Desert Hedgehog (DHH) i demostra que tenen un paper fonamental en l’activació oncogènica dels rabdomiosarcomes infantils. Ha estat publicat a la revista British Journal of Cancer.

La via de senyalització Hedgehog té un paper clau en la proliferació cel·lular, el creixement i la diferenciació de les cèl·lules tumorals. També controla la seva capacitat migratòria i de formació de metàstasis i per tant, l’agressivitat que les caracteritza. Ja es coneixia la funció oncogènica d’aquesta via, però el present estudi ha demostrat quin és el seu mecanisme d’activació. Aclarir el mecanisme molecular serà clau per al desenvolupament de noves teràpies específiques, que podran ésser dissenyades amb molta més especificitat un cop revelat el mecanisme exacte. A diferència d’altres tipus de càncer, en el rabdomiosarcoma l’activació és deguda a una sobreexpressió d’alguns dels lligands de la via més que no pas a mutacions genètiques dels seus components.

“Per dur a terme l'estudi, es van implantar línies cel·lulars de tumors humans de rabdomiosarcomes (RMS) en models animals d'experimentació i van observar que quan les cèl·lules no tenien els lligands els tumors no podien créixer o bé el seu creixement era molt limitat. Per tant, inhibir la interacció entre el lligand i el seu receptor podria ser una bona diana terapèutica”, explica el Dr. Josep Roma.

Aquest descobriment permetrà oferir alternatives a mitjà termini per als pacients que no responen a les teràpies actuals. De fet, L’any 2011 aquest mateix grup de recerca ja va descobrir la implicació d’una altra via de senyalització –via Notch- en els rabdomiosarcomes i ara “una de les línies de treball que tenen en marxa està enfocada a aconseguir la doble inhibició farmacològica d’aquestes dues vies, Notch i Hedgehog”, avança.

D'altra banda, aquest treball, en el que també ha participat el grup de recerca translacional de tumors sòlids pediàtrics de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, es podria replicar en altres tipus de càncer com el de pàncrees, ovari i colorrectal on també s'ha descrit l'activació de la via Hedgehog.

Recerca en rabdomiosarcoma

La recerca en càncer pediàtric del VHIR té com a objectiu buscar tractaments altament efectius per als gairebé un miler de nens que, anualment, a l’Estat espanyol, se’ls hi diagnostica un càncer i per això la recerca translacional, en aquest camp, és cabdal.

Tant és així que des de fa 15 anys hi ha una línia de recerca en sarcomes infantils dintre del laboratori de Recerca Traslacional en càncer pediàtric del VHIR.   

Durant 2011 van descobrir la implicació d’una via de senyalització –via Notch- en l’agressivitat, la capacitat invasora i de metàstasi dels rabdomiosarcomes. Al 2012 les seves investigacions els van conduïr a identificar dues noves proteïnes (la integrina-α2 i la N-cadherina) implicades en el procés de metàstasi d’aquest tumor.

El rabdomiosarcoma

El càncer infantil afecta uns 900 infants cada any, a l’Estat espanyol. El 8% dels tumors detectats, entre 80 i 90 anuals, són un rabdomiosarcoma. Es tracta de tumors malignes que poden aparèixer en gran varietat de localitzacions (extremitats, cap i coll, nas, orelles, etc.). De fet és el tipus més comú de sarcoma de teixits tous en nens.

Segons la seva localització i subtipus histològic i molecular seran més o menys agressius, amb més capacitat invasora, destructora o de metàstasi. En els casos més favorables pot haver-hi una taxa de curació d’un 80-90%. Però, si la malaltia es troba en fase avançada o es presenta amb metàstasi, el pronòstic és molt més desfavorable i la taxa pot ser molt menor, inclús per sota del 40%.

Oncòlegs pediàtrics i investigadors han vist un augment de la supervivència del càncer infantil durant els últims 20 anys, gràcies a nous tractaments més individualitzats i a una millor definició molecular del tumor. Tot i així, un 20% dels nens amb càncer encara no es curen.