Vall d'Hebron, únic centre de l'Estat que utilitza una tècnica mínimament invasiva per tractar la paràlisi facial

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el primer del món a utilitzar una tècnica mínimament invasiva per tractar la paràlisi facial. Es tracta de realitzar només dues petites incisions, una darrera l’orella i l’altra a l’interior de la boca del pacient, per reparar el nervi facial i permetre la recuperació de la mobilitat de la cara. Aquesta intervenció, que realitzen els professionals de la recentment creada, aquest mes d’octubre, Unitat de Paràlisi Facial Vall d’Hebron, que integra diversos serveis de l’Hospital, permet escurçar el temps d’intervenció respecte a la que es realitza a altres centres. A la vegada, el postoperatori és més curt, el què permet iniciar abans la rehabilitació dels músculs afectats.

Els professionals de Vall d’Hebron utilitzen una combinació d’endoscòpia, microcirurgia reparadora i cirurgia plàstica d’autotrasplantament de teixits, musculatura i nervis per tractar els pacients. Es tracta d’una tècnica “molt complexa, de tercer nivell”, segons explica el cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats Vall d’Hebron, el Dr. Joan Pere Barret, que implica realitzar un trasplantament de nervis o de nervis i múscul de la cama del pacient a la cara. A diferència de la tècnica habitual, que deixa una gran cicatriu a la cara, en aquest cas només es realitzen dos petits talls que queden amagats a la vista. A més, la inflamació i l’edema posteriors són menors, es redueix el dolor i s’avança l’alta de l’hospital, tot plegat “amb uns resultats excel·lents”, com destaca el Dr. Barret. A la intervenció participen dos cirurgians plàstics, dos residents en cirurgia plàstica, 1 anestesiòleg, i resident en anestesiologia i dos professionals d’infermeria. 24 pacients ja s’han beneficiat d’aquest abordatge de la paràlisi facial en els darrers quatre anys.

La paràlisi facial

La paràlisi facial és una patologia que afecta entre 15 i 45 persones per cada 100.000. De totes elles fins a un 30% no aconseguirà una recuperació completa. És una paràlisi invalidant que posa en perill la viabilitat de l’ull, altera la parla i dificulta l’alimentació, i té un impacte psicològic i emocional molt important. La provoca la lesió d’un dels nervis facials, encarregats de moure els músculs de la cara i de part de l’oïda, i que controlen les llàgrimes i la saliva i el sentit del gust a la llengua. La paràlisi provoca deformitat a la meitat de la cara on se situa el nervi afectat, incapacitat per tancar l’ull, absència de llàgrima, caiguda d’un dels costats de la boca i dolor a l’oïda quan es produeixen sorolls forts, entre altres problemes.

La causa més freqüent d’aquesta lesió és l’anomenada paràlisi de Bell o paràlisi facial a frigore, sense causa coneguda. Un altre de les causes és la tumoral, per neurinoma del nervi auditiu, seguida pel càncer de la glàndula paròtide. També hi ha dos tipus de paràlisi congènita.

A banda del tractament quirúrgic, el paper de la rehabilitació és fonamental. Tant en pacients que necessitin cirurgia, com en els que no sigui precisa,  cal tornar a ensenyar-los a moure de forma adequada la musculatura de la cara, per aconseguir la màxima mobilitat voluntària i emocional, mitjançant tècniques de reeducació neuromuscular i/o infiltracions de toxina botulínica.

La Unitat de Paràlisi Facial Vall d’Hebron 

La creació de la nova Unitat de Paràlisi Facial a l’Hospital Vall d’Hebron, codirigida pels serveis de Cirurgia Plàstica i Cremats i Medicina Física i Rehabilitació, permetrà potenciar la col·laboració existent entre els diferents serveis del centre. Una col·laboració vital per tractar aquesta patologia i oferir el tractament idoni en el moment adequat. A banda de Cirurgia Plàstica i Cremats i Medicina Física i Rehabilitació, on s’inclou la tasca dels fisioterapeutes, en formen part els serveis de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral, d’Oftalmologia, d’Otorinolaringologia, de Pediatria, i els de Neurofisiologia Clínica, d’Anestesiologia i Reanimació i professionals d’infermeria.

El següent pas que se seguirà és analitzar la viabilitat d’utilitzar la cirurgia robòtica per tractar aquesta patologia. Aquest tipus d’unitat només és possible a centres d’alta complexitat com és el cas de Vall d’Hebron. De fet, a l’Estat només hi ha tres centres que disposin d’aquest servei i l’Hospital és l’únic que amb participació en la xarxa europea d’anomalies craniofacials rares i otorinolaringologia (ERN Rare Craniofacial anomalies and ENT).