Se n'ha anat un amic

En l'Oncologia moderna, la qual té per objectiu guarir i tenir cura dels nens i nenes, i que ha permès assolir les taxes actuals de supervivència i millorar la qualitat de vida dels nens i les seves famílies, té un paper determinant la figura de Pep Pla. Pep Pla ha estat un innovador constant en molts aspectes de la seva vida professional, però ho ha estat fonamentalment en el món dels nens amb càncer. No li era una malaltia estranya doncs va haver d'aprendre a lluitar contra ella i ho va aconseguir. Juntament amb la seva esposa Joana va impulsar l'actual AFANOC (Associació de Familiars i Nens Oncològics de Catalunya), de la que ha estat el president, i la Fundació de Nens i Nenes amb Càncer de Catalunya.

La seva trajectòria vital ha estat admirable tan bon punt sempre ha posat com a objectiu ajudar els altres sense cap condició. Amic dels seus amics, fidel a les seves conviccions, lluitador incansable enfront de l'adversitat, visionari de futurs possibles, innovador constant en les mesures de suport als nens i a les seves famílies, intolerant amb la injustícia, amant de la seva família i lluitador enfront de la malaltia. Són aspectes que Pep Pla reunia en la seva persona i que va saber transmetre a tots aquells que van treballar amb ell i als a aquells que vàrem tenir la sort d'acompanyar-lo en el seu camí.

Va tenir un somni que es va convertir en una bonica  realitat, La Casa del Xuklis. Aquest espai de convivència i d’esperança, de tranquil·litat i  vida, que permet als nens i nenes i a les seves famílies afrontar la malaltia. Quants dels nostres nens i les seves famílies han  jugat als passadissos i jardins que un dia el Pep Pla va dibuixar en la seva ment com a meravellosa entelèquia a la qual el seu esforç va saber fer realitat. Avui, La Casa dels Xuklis és un exemple internacional del suport integral als nens i nenes afectes de càncer i a les seves famílies.

Es recorden del primer Dia de la Gorra? Ara fa setze anys. En Pep Pla i la seva gent van saber omplir primer el Parc de la Ciutadella i després tot Barcelona i Catalunya de nens i nenes que, amb les seves gorres, van donar carta de naturalitat a una malaltia que requeria el suport i l'ajuda de tots. Avui dia és un esdeveniment consubstancial a la solidaritat de la població catalana.

La vàrem tenir sempre al nostre costat, l'AFANOC ens va ajudar, com sempre ens dèiem, "en paral·lel" en molts aspectes fonamentals per al desenvolupament del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, els seus voluntaris i la seva coordinació, els seus assistents socials, els pallassos, els tallers per als nens ingressats i les seves famílies, les colònies d'estiu, la seva resposta a problemes que crèiem irresolubles, la seva implicació en la realitat del nostre actual servei, les contínues reformes de les sales de jocs. Els Xuklis ens van acompanyar a tots en el servei dia a dia. Tenien la capacitat d'absorbir els mals  “rotllos”  i de poder crear amb cada un d'ells històries que mai no tenien fi.

Segur que si avui  escoltem els Xuklis, tots estaran parlant del Pep, recordant les seves històries parlant dels seus projectes i com no, veurem unes llàgrimes baixar per les seves galtes.

Va tenir reconeixements i distincions. L'AFANOC va rebre la Medalla Josep Trueta l’any 2002 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2016, el Premi Nacional de l’Estat al Voluntariat Social el 2009. Va ser per a ell i per a tots un orgull el reconeixement a tants anys de lluita d'ell, de la Joana i de tots els seus. Però el que realment el Pep ha valorat ha estat l'amor i l'afecte que li han dispensat tots aquells que l'hem conegut i hem tingut l'oportunitat de conversar amb ell. Com deia Sisa en la seva cançó Qualsevol nit pot sortir el sol: “Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”, reflecteix perfectament una de les seves obres, La Casa del Xuklis.

Com ell sempre deia, adéu amic, bon camí.

Josep Sánchez de Toledo i Codina

Director Assistencial Xarxa Oncològica Catalunya ICO-ICS. Vall d’Hebron