El Servei de Farmacologia Clínica de Vall d'Hebron-Fundació Institut Català de Farmacologia torna a ser acreditat per l'OMS

Aquesta col·laboració implica la definició d’unes àrees de referència en les quals s’han d’emmarcar els projectes que es duen a terme des del servei de Farmacologia Clínica. Aquestes àrees són: Promoció i desenvolupament de la investigació multicèntrica internacional en farmacoepidemiologia i utilització dels medicaments; ensenyament i formació en farmacoepidemiologia i farmacovigilància preventiva; i, gestió dels medicaments i de la informació terapèutica amb un enfocament especial en l’impacte dels nous medicaments en la societat i la salut pública. Vall d’Hebron és pioner en la realització d’aquests treballs.

Promoció i desenvolupament de la investigació multicèntrica internacional en farmacoepidemiologia i utilització dels medicaments

Prenent com a punt de partida un estudi realitzat el 2016 sobre l’ús d’antibiòtics en diferents països (Botswana, Ghana, Perú, Nicaragua, Geòrgia i Croàcia),”actualment es treballa en la difusió dels resultats de l’estudi amb l’objectiu final d’ajudar a cada país a implantar mesures per millorar l’accés als antibiòtics”, explica el Dr. Eduard Diogène, cap del Servei de Farmacologia Clínica de Vall d’Hebron.

Ensenyament i formació en farmacoepidemiologia i farmacovigilància preventiva

Tenint en compte les dades de consum de determinats grups de medicaments i coneixent les reaccions adverses que poden provocar, el servei de Farmacologia Clínica ha dissenyat un projecte que comprèn accions tant de formació com de conscienciació. La primera part consisteix a realitzar uns càlculs, extrapolables a qualsevol país, que permeten conèixer la xifra aproximada de pacients que experimentaran reaccions adverses segons el volum de fàrmacs que es venen. S’han estudiat grups de medicaments com els psicofàrmacs, de creixent ús en el nostre país i que s’associen a diferents efectes adversos, o com les estatines, de gran consum també, que poden augmentar el risc de desenvolupar diabetis.

“Amb la informació que s’obté, CatSalut pot posar en marxa accions o campanyes orientades a la disminució del consum d’aquests medicaments o bé fer recomanacions als metges per revisar tractaments i ajustar la prescripció”, afegeix el Dr. Diogène.

Gestió dels medicaments i de la informació terapèutica amb un enfocament especial en l’impacte dels nous medicaments en la societat i la salut pública

Aquest tercer àmbit d’actuació aborda la instauració d’un model de gestió clínica de nous medicaments de dispensació exclusivament hospitalària. Acostumen a ser fàrmacs per oncologia, el tractament d’esclerosi múltiple, l’Hepatitis C, la SIDA, l’artritis reumatoide, les malalties inflamatòries i les malalties rares, principalment. “Són molt cars i el seu subministrament suposa més del 20% del pressupost de l’hospital, per això és important desenvolupar un model de gestió eficaç, que permeti realitzar un seguiment tant de la seva efectivitat com de la possible toxicitat”, recalca el cap del servei de Farmacologia Clínica de Vall d’Hebron.

En aquest sentit en el servei d’Oncohematologia infantil ja es realitza un seguiment pacient per pacient per verificar la seguretat d’aquests nous fàrmacs. En oncologia d’adults es fan controls als pacients tractats amb immunoteràpia per verificar la seguretat i la toxicitat d’aquest nou enfocament terapèutic.

Respecte a la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MDHDA) “volem utilitzar un nou model de gestió que permeti que cada cop que s’utilitzi un nou medicament en l’hospital es verifiqui si s’estan complint les condicions d’ús així com la seva efectivitat i seguretat. De fet, tenim un acord amb l’Institut Karolinska d’Estocolm per anar estenent aquest model en diferents hospitals europeus”, conclou el Dr. Eduard Diogène.