Vall d'Hebron ha acollit dos dies de workshops amb un simulador d'ECMO com a avantsala al Congrés Internacional EuroELSO

El simulador en ECMO Hybrids VITA és fruit d'un acord que va establir el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb l'empresa Medical Simulator i s'ha desenvolupat sota el lideratge científic del Dr. Jordi Riera, especialista en medicina intensiva de l'Hospital Vall d'Hebron, investigador principal del grup de recerca en Xoc, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del VHIR i referent internacional en ECMO.

En aquest sentit, el Dr. Riera comenta que “el suport amb ECMO del pacient crític està associat a una alta complexitat i a un risc elevat de complicacions. La concentració de casos en una mateixa unitat és condició necessària per optimitzar la seguretat en l'assistència del pacient, així com també és essencial l'entrenament del ECMO team. La high fidelity simulation és la millor via d'adquisició i manteniment de competències”.

Tal com avancen Guillem i Álvaro Closas, de Medical Simulator, es tracta d'un solució integral per posar en marxa un programa de formació en ECMO basat en simulació, dissenyada a partir de les recomanacions ELSO i seguint els estàndards internacionals de les societats de simulació clínica. La solució Hybrids VITA incorpora un mòdul complet d'escenaris tant per a entrenament en workshops com per al seu ús dins d'un entorn de simulació clínica integrant-se física i funcionalment amb els simuladors de pacient.

El simulador encara es troba en fase pilot, però és totalment funcional i s'ha posat en pràctica durant dos dies en els workshops que s'han celebrat tant a l'estabulari del VHIR com a la recentment estrenada nova àrea de simulació de Vall d'Hebron. Aquests cursos han comptat amb l'assistència de més de 40 professionals de tot el món repartits en diferents grups. Durant el congrés EuroELSO que se celebra del 10 al 13 d'abril a Barcelona es farà la presentació oficial del simulador. La propera vegada que s’utilitzi serà al mes de juny en el marc del Congrés Nacional de la  SEMICYUC (Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries).

"El desenvolupament d'aquest simulador s'ha dut a terme mitjançant una estreta col·laboració entre enginyers i clínics", detalla el Dr. Riera. En la seva opinió, "aquesta col·laboració entre disciplines és essencial per a l'obtenció de solucions que finalment tenen impacte en l'evolució dels nostres pacients que al cap i a la fi és el nostre objectiu fonamental". La inversió en innovació finalment repercuteix positivament en el sistema.

Vall d’Hebron, un referent en simulació

D'aquesta manera Vall d'Hebron es consolida com a referent en la formació de professionals a través de la simulació. "Justament amb aquest objectiu va néixer la nova àrea de simulació, amb la voluntat de ser un centre de simulació d'alta complexitat i referent, igual que ja ho és l'hospital", explica la Dra. Mònica Rodríguez, subdirectora de Docència, cap d'Estudis i Presidenta de la Comissió de Docència de Vall d'Hebron.

"Un dels pilars del nostre projecte és desenvolupar noves eines per fer simulació, és a dir, per difondre el coneixement i innovar", afegeix la Dra. Rodríguez. "I qui millor pot desenvolupar aquestes eines són els mateixos professionals pel seu nivell d'excel·lència i perquè són els que imparteixen els cursos de simulació", comenta Montse Juárez, coordinadora de l’Aula Vall d'Hebron. Tant és així que s'està treballant en desenvolupar nous simuladors, com per exemple ECOMEDPAD, per a ensenyar a fer puncions sota control ecogràfic amb seguretat. "Des de la Direcció de Docència de Vall d'Hebron volem potenciar la seguretat i la millor eina per millorar la seguretat i la qualitat assistencial en el món de la salut és la simulació", recalca la Dra. Rodríguez.

"Aquesta filosofia de treball per assolir l'excel·lència mitjançant la introducció de la innovació i la recerca com a eixos principals diferencia el Campus Vall d'Hebron d'altres centres de simulació", destaca Anna Riera, cap de la Unitat d'Innovació del VHIR. De la mateixa manera, "també és un repte poder obtenir ingressos derivats de l'activitat innovadora per reinvertir-los en el mateix sistema i que a la fi es traduiran en una millor atenció a les persones", conclou.