Vall d’Hebron mostra la seguretat a llarg termini de la teràpia CAR-T en pacients amb limfoma agressiu

Un estudi coordinat per Vall d’Hebron ha avaluat els efectes a llarg termini de la teràpia CAR-T en pacients amb un tipus de limfoma agressiu. Els resultats, publicats a la revista JAMA Network Open, mostren que el tractament té un perfil de seguretat favorable, tot i que és necessari un seguiment continuat dels pacients, ja que poden aparèixer efectes adversos fins i tot anys després. Es tracta d’un treball liderat pel grup de Farmacologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el grup d’Hematologia Experimental del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i els Serveis de Farmacologia Clínica i d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El limfoma no Hodgkin de cèl·lules B és un tipus de càncer que afecta el sistema limfàtic, concretament els limfòcits B, que són cèl·lules responsables de produir anticossos. Tot i que existeixen diverses opcions de tractament, molts pacients no responen adequadament a les teràpies convencionals. En aquests casos refractaris o en recaiguda, la teràpia amb cèl·lules CAR-T s'ha convertit en una opció prometedora per aconseguir una remissió prolongada.

És important entendre els possibles efectes adversos d’aquesta teràpia innovadora, tant a curt com a llarg termini. En els últims anys, nombrosos estudis han analitzat la toxicitat de la teràpia CAR-T durant les primeres setmanes, però en calen més per avaluar la seguretat després de mesos o fins i tot anys.

Amb aquest objectiu, Vall d’Hebron ha estudiat els efectes adversos que apareixen en pacients amb limfoma no Hodgkin de cèl·lules B com a mínim tres mesos després de la teràpia CAR-T. Entre el 2018 i el 2022, es va fer un seguiment de 172 pacients de sis hospitals de l’Estat durant un període entre 8 i 23 mesos, segons el cas. “Alguns pacients poden experimentar efectes adversos tardans, tot i que la majoria d’aquests es poden gestionar clínicament sense complicacions greus. Aquest treball confirma que la teràpia CAR-T té un bon perfil de seguretat”, afirma la Dra. Antònia Agustí, cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Farmacologia Clínica del VHIR.

Entre els efectes adversos més comuns es troben les infeccions, com ara la COVID-19, i la reducció en el nombre de neutròfils, un tipus de cèl·lula del sistema immunitari important per combatre les infeccions. Altres alteracions en la sang, com ara la reducció en el nombre de plaquetes, són freqüents en els primers mesos, però tendeixen a millorar després del sisè mes.

D’altra banda, s’observen efectes dermatològics, neurològics i cardiovasculars, tot i que són menys freqüents i generalment lleus. Finalment, es van identificar quatre pacients que van desenvolupar altres tipus de càncer després del tractament.

Segons els resultats, l’equip que ha liderat el projecte destaca la importància de fer un seguiment continuat dels pacients després del tractament. “Aquest estudi ens ajuda a entendre millor com millorar l'atenció dels pacients després de la teràpia CAR-T per detectar i gestionar possibles efectes adversos a llarg termini”, explica el Dr. Pere Barba, cap de secció de Teràpies Avançades del Servei d'Hematologia de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del grup d'Hematologia Experimental del VHIO.

L’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb el Servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital Gregorio Marañón, l'Institut de Recerca Sanitària INCLIVA de l'Hospital Clínic Universitari de València, l’Hospital Universitari de Salamanca, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de l’Hospital Clínic de Barcelona, i l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe.