Vall d’Hebron incorpora el primer pacient per tractar el càncer de pàncrees localment avançat amb nanopartícules

El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, ha incorporat el primer pacient de l’estudi clínic internacional del projecte NoCanTher. Es tracta d'un projecte que vol utilitzar nanopartícules magnètiques per tractar el càncer de pàncrees localment avançat. VHIO es converteix així en el primer centre espanyol que comença a aplicar aquesta nova tecnologia que vol millorar l'accessibilitat de la quimioteràpia al tumor de pàncrees.

“Aquest estudi clínic s'adreça a persones amb càncer de pàncrees localment avançat –és a dir, que no té metàstasi però que no es pot ressecar quirúrgicament– que reben quimioteràpia pal·liativa com a única opció de tractament. Es tracta de pacients per als quals hi ha una necessitat de noves estratègies que millorin els resultats del tractament actual amb quimioteràpia”, explica la Dra. Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, que lidera l’estudi clínic. Aquesta població suposa un 20% del total de pacients amb càncer de pàncrees.

L'estudi clínic que es posa en marxa ara amb la inclusió d'aquest primer pacient es basa en els resultats obtinguts a la fase preclínica del projecte NoCanTher, on el grup del CIBBIM-Nanomedicina Direccionament i Alliberament Farmacològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat per la Dra. Ibane Abasolo, ha tingut un paper molt rellevant. Al projecte s'han desenvolupat nanopartícules magnètiques de ferro que, en sotmetre's a un camp magnètic altern, generen calor –hipertèrmia magnètica. Aquesta calor es pot utilitzar perquè les cèl·lules tumorals siguin més sensibles al tractament estàndard amb quimioteràpia i, per tant, en millori l'eficàcia, i fins i tot pot destruir directament aquestes cèl·lules.

Fins ara, el VHIR i l'Hospital de Fuenlabrada de Madrid havien comprovat la utilitat de les nanopartícules en models animals, on prèviament s'havien induït tumors de pàncrees o on s'havien implantat tumors derivats de pacients. En els seus estudis havien demostrat que, quan les nanopartícules s'injecten dins del tumor directament, la hipertèrmia generada en redueix el volum i, a més, li provoca canvis físics que afavoreixen l'entrada de quimioteràpia. “Ara fem un pas més amb l'aplicació d'aquesta nova tecnologia en pacients i esperem que gràcies a aquest enfocament se’n puguin millorar els resultats”, afegeix la Dra. Macarulla.

L'aplicació de calor local al tumor, induït per les nanopartícules, augmenta l'eficàcia de la quimioteràpia

Aquest enfocament basat en nanopartícules magnètiques d'òxid de ferro permet aplicar calor únicament sobre la zona on hi ha les nanopartícules, en aquest cas el tumor de pàncrees, sense cap conseqüència per als teixits sans que hi ha al voltant del tumor. Mitjançant la hipertèrmia magnètica es pot transformar l'energia electromagnètica en calor per, juntament amb l'administració del tractament estàndard amb quimioteràpia, destruir les cèl·lules tumorals i controlar localment el creixement del tumor. Per a aquest estudi clínic es farà servir un generador de camp magnètic (Generador NTT) que ha estat dissenyat i construït específicament per a la generació local d’energia tèrmica dins del tumor.

“Creiem que amb aquesta nova tècnica podem canviar les característiques del tumor i aconseguir controlar la malaltia localment. Es tracta d'una prova pilot, un pas més per obrir possibles opcions terapèutiques per a pacients amb càncer de pàncrees localment avançat, als quals actualment no podem oferir alternatives més enllà de la quimioteràpia”, explica la Dra. Macarulla.

Un projecte multidisciplinari de llarg recorregut que arriba a l’estudi clínic

El projecte NoCanTher està coordinat per IMDEA Nanociencia (Madrid) i compta amb la participació d'onze centres nacionals i internacionals: BioKeralty Research Institute (Miñano), ImmuPharma (Londres), Chemicell (Berlín), University Hospital (Jena, Alemanya), Resonant Circuits (Londres), Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ) (Barcelona), Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) (Barcelona), Trinity College (Dublín), Université Paris Diderot (París), Hospital Universitari de Fuenlabrada (Madrid). La iniciativa compta amb finançament Horizon 2020 (GA:685795).