Vall d’Hebron inclou el primer pacient en un estudi pioner en l’ús de la teràpia CAR-T per al lupus

El lupus és una malaltia autoimmunitària crònica causada per l’atac del propi sistema immunitari que pot causar danys a qualsevol òrgan del cos. La majoria de pacients pateixen cansament i pèrdua de pes, entre altres símptomes, i sovint apareixen altres manifestacions, com ara dolor a les articulacions, erupcions a la pell, complicacions hematològiques o afectació renal. Actualment, existeixen fàrmacs per regular el sistema immunitari i rebaixar la inflamació, però requereix la presa crònica d’aquesta medicació i, a més, en alguns casos no és efectiva. En aquest sentit, Vall d’Hebron ha inclòs el primer pacient en un estudi pioner que provarà la seguretat i l’efecte de la immunoteràpia CAR-T en persones amb lupus. L’assaig clínic internacional de fase Ib/IIa, impulsat per Novartis, compta amb la participació del Campus Vall d’Hebron, a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya (BST).

La teràpia CAR-T és un tractament innovador que, fins ara, s’ha estat desenvolupant per tractar alguns tipus de tumors o malalties hematològiques, com ara limfomes o leucèmies. Es basa en extreure cèl·lules del sistema immunitari dels pacients, en aquest cas les cèl·lules T, que es modifiquen genèticament perquè expressin un receptor d’antigen quimèric (CAR) i posteriorment es tornen a infondre al pacient. En el cas dels tumors, aquest canvi permet que les cèl·lules modificades ataquin les cèl·lules tumorals. “En el lupus, les cèl·lules CAR-T eliminen els limfòcits B dels pacients que són els responsables de produir els anticossos que causen el lupus”, explica el Dr. Pere Barba, director del Programa CAR-T del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup d’Hematologia Experimental del VHIO. “Aquesta teràpia reinicia el sistema immunitari del o la pacient perquè ataqui les cèl·lules que ens interessen”, indica la Dra. Mònica Linares, metgessa especialista en hematologia del BST.

Una prova pilot duta a terme amb cinc pacients de lupus a Alemanya va mostrar resultats positius amb la teràpia CAR-T a finals de 2022. “En l’assaig clínic que posem ara en marxa volem comprovar que, eliminant els limfòcits B CD19 gràcies a les CAR-T, milloren els símptomes i fins i tot si desapareixen els anticossos responsables de la malaltia”, destaca la Dra. Josefina Cortés, metgessa internista i reumatòloga especialista en Lupus del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, responsable de la Unitat de Lupus al grup de Reumatologia del VHIR i investigadora principal del projecte. “Si obtenim bons resultats, podríem oferir noves opcions terapèutiques per a pacients que no responen als tractaments habituals i, fins i tot, per a la remissió de la malaltia”, afegeix.

Es tracta del primer assaig clínic multicèntric que analitza la seguretat i l’efecte de la teràpia en una malaltia autoimmunitària i obre la porta al desenvolupament de noves teràpies també per a altres patologies d’aquest tipus.

L’assaig de fase Ib/IIa es durà a terme a escala internacional en 12 pacients d’entre 18 i 65 anys amb lupus greu i que no respon als tractaments habituals. En tots ells s’extrauran cèl·lules immunitàries i es crearan les CAR-T dirigides que s’infondran de nou. Posteriorment, se’ls farà un seguiment durant dos anys. En l’assaig hi participen centres d’Espanya, França, Alemanya i Austràlia. A l’Estat es troben Vall d’Hebron i l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid.

Teràpia CAR-T a Vall d’Hebron

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el centre que registra més activitat d’immunoteràpia amb CAR-T a Espanya, amb prop de 300 pacients tractats des de 2019, sobretot pacients refractaris amb limfomes B, T i leucèmies agudes limfoblàstiques. Es tracta de l’únic centre a Catalunya autoritzat per al tractament en nens i adults. També s’investiga per ampliar aquest tractament a pacients amb altres malalties oncològiques i, ara també, per a patologies no oncològiques.