Vall d’Hebron ha demostrat la relació entre tenir un mal microbioma i una pitjor recuperació després d’un trasplantament de fetge

Un estudi del grup Recerca en Microbioma conjuntament amb el grup Cirurgia Hepato-bilio-pancreàtica (HBP) i Trasplantament hepàtic, ambdós del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha aprofundit en la relació entre el microbioma i l’èxit dels trasplantaments de fetge. Els resultats publicats a la revista Science Direct han demostrat que les persones amb més complicacions i pitjor pronòstic continuen tenint disbiosis, o sigui una alteració en la microbiota bacteriana, un any després de l’operació. A diferència de les persones amb una evolució post operativa més positiva, que amb un any havien aconseguit un nivell saludable de microbiota tant per la diversitat com per la reducció en el nombre de patògens. Per l’altra banda, l’augment en la qualitat i la salut de la microbiota estava relacionada amb una millora dels indicadors que certifiquen un bon funcionament hepàtic.

La relació entre la funció del fetge i la flora intestinal ha estat demostrada en diferents estudis que han trobat una relació directa entre la disbiosis i l'agreujament de la malaltia hepàtica crònica. Una de les hipòtesis sobre aquesta relació és que la microbiota alterada ocasiona una major impermeabilitat de l’intestí i això provoca que arribin a sistema circulatori microorganismes patogènics potencials, o sigui bacteris que als intestins són inofensives, però que poden causar el dany en altres contextos, ocasionant un desgast el fetge. També s’havia provat que just després d’un trasplantament de fetge tots els pacients experimenten una reducció de la diversitat i salut de la microbiota, però mai  s’havia trobat una relació clara entre la microbiota i la gravetat del pacient que ha rebut un fetge nou. 

L’assaig va analitzar la microbiota de 17 pacients de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron abans i després de la intervenció mantenint el seguiment fins a un any després. Com a grup control es va reclutar les parelles dels pacients, perquè així s’aconseguia controlar variables com la dieta o l’estil de vida. També es va recollir mostres dels donants.

Com s’havia establert anteriorment, tots els pacients van experimentar un empitjorament de la flora intestinal després de l’operació per posteriorment experimentar una recuperació gradual. Tanmateix, hi havia diferències significatives segons la gravetat de la malaltia hepàtica del pacient, els pacients més greus experimentaven una baixada molt més pronunciada i una recuperació molt més lenta. Un any després de la intervenció els pacients amb pronòstic lleu tenien uns nivells de salut intestinal comparables al seu grup control, mentre que els pacients amb pronòstic greu continuaven amb disbiosis i a la vegada tenien un nombre de patògens en la microbiota per sobre la mitjana. 

Relació positiva entre la salut intestinal i els indicadors que assenyalen una bona funció hepàtica

La investigació va permetre establir la relació entre la millora de la salut intestinal i la dels indicadors d’albúmina i gammaglutamiltranspeptidasa, dos dels principals marcadors que s’utilitzen per valorar la salut hepàtica. El que enforteix la hipòtesi del vincle entre una microbiota sana i un bon funcionament del fetge. Més investigació serà necessària per descobrir si i en quin grau la microbiota influeix en les complicacions típiques d’un trasplantament com són el rebuig o infeccions. 

Una altra de les hipòtesis de l’equip investigador i que els resultats semblen confirmar, és que el tractament amb antibiòtics, més llarg i intens en pacients amb una varietat més greu de la malaltia, és un dels factors que afecten la microbiota. La Dra. Itxarone Bilbao, del grup de Cirurgia Hepato-bilio-pancreàtica (HBP) i Trasplantament hepàtic explica que “s’ha de tenir en compte el tractament amb antibiòtics rebut pel pacient abans de la intervenció alhora de valorar o buscar mitigar l’afectació en la seva microbiota. Per tant els diferents professionals mèdics han de treballar de formar transversal i coordinada”.

Tot i que es necessiten més estudis per desentranyar algunes de les incògnites que deixa aquest estudi, la Dra. Chaysavanh Manichanh, cap del grup de recerca en microbioma explica que el treball representa “un gran pas endavant per entendre l’evolució de la microbiota després d’un trasplantament de fetge i que ha de ser el fonament per posteriors recerques destinades a millorar la salut i la recuperació dels pacients amb un transplant”.