Vall d’Hebron crea un model per pronosticar la mortalitat a 90 dies de pacients oncològics que ingressen d’urgències

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha desenvolupat amb la col·laboració de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital del Mar un model predictiu, publicat a The Lancet, que ajuda els oncòlegs a identificar quins pacients amb càncer metastàtic i tractament sistèmic  que ingressen a urgències, principalment per dolor, febre o ofec, tenen més risc de morir en els següents 90 dies.

Aquesta eina, batejada amb el nom de “PROMISE score”, per les seves sigles en anglès de “Pronostic Score for Hospitalized Cancer Patients”, és una aplicació web, senzilla d’utilitzar per als professionals sanitaris. A partir d’informació clínica i de laboratori, fàcilment disponible en el moment d’un ingrés, prediu amb precisió el risc de mortalitat a 90 dies en pacients amb càncer avançat que reben un tractament actiu. El principal objectiu d’aquesta aplicació és assistir l’equip mèdic a identificar quins pacients tenen més possibilitats de sobreviure sense haver de fer més proves addicionals i ajudar-lo a prendre decisions.

La identificació dels paràmetres de risc en el moment de l’admissió ajuda l’equip mèdic a  orientar la seva atenció, millorar la qualitat de l’assistència i evitar procediments innecessaris en situacions que no aportaran un benefici clar del tractament, més enllà de reduir costos. “El model que hem desenvolupat té un fort poder predictiu per als pacients amb un pronòstic favorable, amb els quals podem apostar amb més convicció per intervencions terapèutiques agressives”, explica el Dr. Oriol Mirallas, adjunt del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador de la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular UITM-CaixaResearch del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). El Dr. Oriol Mirallas és l’autor principal d’aquest estudi que ha comptat amb la col·laboració de 41 professionals, junt amb Dr. Joan Carles, cap de Secció de l’hospital i responsable de la Unitat de Genitourinari, Sistema Nerviós Central, Sarcoma i Tumors d’Origen Desconegut i cap del Grup del Programa de Tumors Genitourinatis del Sistema Nerviós Central i Sarcoma del VHIO, i el Dr. Rodrigo Dienstmann, cap del Grup d'Oncology Data Science (ODysSey) del VHIO, qui va ajudar a desenvolupar el model i la web tool. D’altra banda, gràcies a aquesta nova eina, als pacients amb un alt risc de mortalitat se’ls hi pot evitar tractaments invasius que no milloraran el seu pronòstic i estalviar-los un patiment extra. “Està demostrat que el suport nutricional i unes cures pal·liatives centrades en la comunitat, milloren la qualitat de vida i la supervivència dels pacients en aquesta fase evolucionada de la malaltia”, destaca el Dr. Joan Carles.

Primera eina que cobreix un buit en la pràctica clínica

Les estimacions de supervivència són un element clau a l’hora de prendre decisions en les cures dels pacients oncològics. “ Fins ara, els professionals fèiem servir dades clíniques, validades en pacients ambulatoris, com l'estadi del tumor, la resposta al tractament o el nivell funcional del pacient segons l'escala ECOG -dissenyada per l’Eastern Cooperative Oncology Group i validada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)-, que avalua la qualitat de vida dels pacients oncològics, combinant-ho amb l'experiència clínica per decidir el millor maneig mèdic”, explica el Dr. Oriol Mirallas. “Però amb aquest model pronòstic, passem a tenir una dada objectiva i quantificable que ens ajudarà a saber quina serà l’evolució del malalt quan ingressi a planta. L'eina PROMISE ajudarà a proporcionar dades més precises per millorar  i facilitar la presa de decisions”, precisa.

La Dra. Berta Martín Cullell, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Sant Pau i investigadora de l’estudi comenta que "amb la validació de l’eina PROMISE al nostre centre, hem confirmat que aquest model ens permet predir amb precisió el pronòstic dels pacients oncològics que ingressen amb complicacions agudes. Això ens ajuda a identificar quins pacients poden beneficiar-se d’intervencions més agressives i millorar la qualitat de les decisions mèdiques. Aquesta eina, basada en dades clíniques accessibles, és un recurs valuós per optimitzar el tractament personalitzat i preservar la qualitat de vida dels pacients".

Per la seva banda la Dra. Sònia Servitja, cap de secció de Mama del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i investigadora de l'estudi, afegeix que "era imprescindible desenvolupar una eina per individualitzar la intensitat terapèutica dels pacients ingressats, més enllà de paràmetres com l'ECOG i la resposta al tractament. Actualment, som capaços d'individualitzar el tractament gràcies als estudis moleculars, tenim escales de predicció de toxicitat als tractaments oncològics, sobretot en pacients grans i/o fràgils, que ens permeten decidir a qui o amb què tractar, però ens faltava tenir dades més objectives per decidir fins quan tractar, per no fer més mal que bé. Ara, amb el PROMISE score podem identificar els pacients ingressats amb millor pronòstic i ens ajudarà a prendre decisions".

Aquest nou model pronòstic cobreix un buit en el coneixement i la pràctica clínica de pacients oncològics hospitalitzats. Els estudis disponibles fins aleshores, estan centrats en pacients geriàtrics o són estudis en un únic centre, amb pocs pacients i tractats principalment amb quimioteràpia, la qual cosa no mostra el panorama terapèutic actual. “La disponibilitat actual de tractaments oncològics personalitzats amb combinacions d’immunoteràpia i/o altres tractaments dirigits, aplicats a milers de pacients, ens ha obligat a buscar noves eines per a poder valorar el pronòstic i l’impacte en aquesta població per tal d’optimitzar i adequar la nostra pràctica clínica diària”, apunta la Dra. Sònia Serradell, responsable de la planta d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron.

Un algoritme personalitzat

Per crear aquesta aplicació i obtenir una dada objectiva, s’ha analitzat una mostra de 1.009 pacients, 749 ingressats a Vall d’Hebron i 260 de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital del Mar, que han jugat el paper de grup de validació. En el moment de l’ingrés, els pacients tenien més de 18 anys, un tumor sòlid avançat o metastàtic confirmat -principalment de pulmó, gastrointestinal o ginecològic, els més prevalents-, havien rebut tractament sistèmic anticancerós com a mínim sis mesos abans de l’hospitalització, i van estar hospitalitzats a urgències o a planta un mínim de 24 hores. Els pacients del grup de creació del model de Vall d’Hebron van ingressar entre març de 2020 i febrer de 2022, i els pacients del grup de validació extern, entre gener de 2021 i febrer de 2022. La mitjana d’edat era de 65 anys, el 51% eren dones, de mitjana feia 22 mesos que van rebre el diagnòstic i l’hospitalització va ser de 9 dies de mitjana.

L’aplicació web https://promise.vhio.net/, que permet calcular un valor individualitzat per predir la mortalitat a 90 dies de pacients hospitalitzats d’urgència amb un càncer avançat i en tractament actiu, analitza una sèrie de factors clínics i de laboratori fàcilment disponibles en el moment de l’ingrés. Un alt nivell de LDH (càrrega tumoral), neutròfils (inflamació) i albúmina ( proteïna que indica l’estat de nutrició del pacient), en l’analítica de sang a l’ingrés d’urgències, s’associa a un pitjor pronòstic. També es valora l’estat funcional ECOG, els darrers informes TAC per estimar la resposta al tractament i la progressió de la malaltia, l’estadi del tumor i l’estat anímic del pacient. Amb aquests valors, el PROMISE calcula un algoritme que ajuda a identificar aquells pacients que tindrien una supervivència superior a 90 dies sense haver de fer proves addicionals. “El percentatge de supervivència és una dada objectiva que ajuda l’equip mèdic a prendre decisions clíniques, però la planificació de l’estratègia final es farà sempre en consens amb els pacients i les seves famílies i el metge tractant”, precisa el Dr. Oriol Mirallas.

Cures adaptades a cada pacient

“Les hospitalitzacions no programades són freqüents en pacients oncològics i habitualment estan relacionades amb complicacions derivades del mateix càncer, per infeccions o per problemes de toxicitat relacionada amb el tractament”, assenyala el Dr. Joan Carles. Aquesta eina pot ajudar a agilitzar decisions i a optimitzar les hospitalitzacions, així com reduir hospitalitzacions llargues i repetides que es poden evitar en pacients terminals. El tractament oncològic és un equilibri delicat entre allargar la supervivència i maximitzar la qualitat de vida. L’hospitalització no sempre aporta beneficis, encara més, pot ser una experiència estressant per als pacients i per als cuidadors, i genera més càrrega financera en comparació amb l’atenció ambulatòria. “Estem totalment compromesos amb el benestar i la cura dels nostres pacients i aquesta serà una eina que ens ajudarà a adaptar els esforços terapèutics i adequar-los a cada pacient, tot aconseguint el màxim benefici durant”, destaca la Dra. Sònia Serradell.

L’aplicació web està disponible per als professionals que es dediquen a tractar malalts oncològics de manera oberta a través del link https://promise.vhio.net/. “Nosaltres seguirem treballant per perfeccionar i validar la “PROMISE Score” en altres poblacions i contexts per poder ajudar al màxim nombre de malalts i professionals” , conclou el Dr. Oriol Mirallas. Aquesta eina, que ara es desplegarà a altres centres per fer un estudi internacional amb més pacients, va ser dissenyada durant el segon any de residència del Dr. Oriol Mirallas i va comptar també amb la col·laboració de metges del servei d’Oncologia Mèdica; la supervisora de la planta d’Oncologia Mèdica, Ada Alonso; les tècniques en cures d’auxiliar d’infermeria  i l’equip de nutrició.