Som un campus sanitari de referència que comprèn tots els camps de la salut: l'assistència, la recerca, la docència i la gestió.
La professionalitat, el compromís i la recerca dels professionals del Campus són elements clau per poder oferir una assistència excel·lent.
Apostem per la recerca com a eina per aportar solucions als reptes que ens trobem dia a dia en el camp de l’assistència mèdica.
Gràcies al nostre potencial assistencial, docent i de recerca treballem per incorporar nous coneixements per generar valor als pacients, als professionals i a la mateixa organització.
Generem, transformem i transmetem coneixement en tots els àmbits de les ciències de la salut per formar els futurs professionals.
La vocació de comunicació ens defineix. T’obrim la porta a tot el que passa al Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i t’animem a compartir-ho.
Donació per a hospital
Donació per a recerca
Un estudi longitudinal realitzat amb 1.453 nois i noies des dels 4 anys fins als 18 anys permet validar a nivell mundial una nova classificació dels patrons o velocitats de creixement dels adolescents en: maduradors molt primerencs, primerencs, intermedis, tardans i molt tardans. La nova classificació desterra mites com que els nois i les noies que comencen a créixer abans seran més petits que la resta o que els que fan l’estirada més tard seran més alts.
Experts de Vall d’Hebron, liderats pel Dr. Antonio Carrascosa, consultor docent sènior de Vall d’Hebron, ex-cap de Pediatria de Vall d’Hebron (1988-2015), cap de Grup de Creixement i Desenvolupament del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i catedràtic de Pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona, han realitzat un estudi longitudinal de creixement amb 1.453 persones (743 noies i 710 nois) entre els anys 1995 i 2017. Des dels 4 anys fins a l’arribada a l’edat adulta, els investigadors han recopilat dades de la talla, la velocitat de creixement, el pes i l’índex de massa corporal dels participants, tots ells nois i noies sense obesitat ni desnutrició. Es tracta del primer estudi d’aquest tipus que es realitza a tot el món amb un nombre tant elevat de participants. Aquest treball s’ha fet amb la col·laboració del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER).
La principal conclusió de l’estudi és que existeixen cinc patrons de creixement puberal o adolescent, i no només un patró, com es creia fins ara. A més, aquests cinc patrons o velocitats estan determinats pel moment d’inici de la pubertat. La nova classificació proposa que una noia que debuta en la pubertat amb 8 anys és una maduradora molt primerenca, mentre que una noia que debuta als 9 és una maduradora primerenca, als 10 anys és intermèdia, als 11 anys és tardana i als 12 anys és molt tardana. De la mateixa manera, un noi que debuta en la pubertat amb 10 anys és un madurador molt primerenc, mentre que un noi que debuta als 11 és un madurador primerenc, als 12 anys és intermedi, als 13 anys és tardà i als 14 anys és molt tardà.
Per tant, l’inici de la pubertat és el tret de sortida per al creixement adolescent. Així, els maduradors primerencs guanyen molts més centímetres d’alçada que la resta tot just a partir dels 8 anys en les noies i dels 10 anys en els nois. Per exemple, la nova classificació mostra que, com a mitjana, les noies molt primerenques fan 129 cm d’altura als 8 anys, mentre que, les molt tardanes, fan 126 cm. Però, als 12 anys, les molt primerenques fan 157 cm mentre que les molt tardanes fan 145 cm. Tots dos patrons de creixement són normals; simplement, els maduradors molt primerencs comencen a créixer abans. Per tant, un noi de 14 pot ser el més baix de la classe, i això no ha de ser un fet preocupant, perquè si tot just amb aquesta edat acaba de debutar en la pubertat, és un madurador molt tardà. L’estudi mostra que, com a mitjana, els nois i noies dels cinc grups arriben als 18 anys amb la mateixa estatura (al voltant dels 167,7 centímetres en les noies i dels 178 centímetres en els nois). “És a dir, cada nen creix al seu ritme, i tots cinc patrons són normals”, afirma el Dr. Antonio Carrascosa.
La pubertat, és a dir, l’aparició dels caràcters sexuals (creixement dels pits en les noies, increment de la mida testicular en els nois), provoca que s’acceleri el creixement. “Un fet que ja es coneixia —afegeix el Dr. Antonio Carrascosa—. El problema és que, fins ara, no s’havia realitzat cap estudi al món amb tants participants sobre la relació entre l’inici de la pubertat i els diferents patrons de creixement. Ara, quan un pediatre valori el creixement d’un noi ho podrà fer d’una forma molt més acurada”. Tenint en compte l’edat d’inici de la pubertat, el metge sabrà quin tipus de patró segueix l’adolescent, i sabrà si el seu creixement és normal o no en funció de la seva velocitat de creixement. Els mateixos autors d’aquest estudi ja havien publicat un de semblant fa vuit anys. “Però no havíem inclòs tants nois i noies. Ara, la nostra classificació, com aquest últim estudi té més de 100 participants per patró de creixement i més de 25.000 dades antropomètriques, està totalment validada”, afegeix el Dr. Antonio Carrascosa.
El fet que, com encara succeïx, els pediatres facin servir un únic patró de creixement (l’intermedi) com a comparador “normal” genera “molts errors diagnòstics, tractaments innecessaris i patiment —comenta el Dr. Antonio Carrascosa—. Per exemple, administrar tractaments farmacològics per frenar la progressió de la pubertat en nens o nenes molt primerencs, quan és no és necessari. Aquests són nens que comencen a créixer més aviat perquè simplement la seva pubertat s’inicia més aviat”.
Les diferències tan evidents en alçada entre companys de classe de la mateixa edat generen angoixes en molts pares.”Els pares pregunten que ‘què passa, que el meu fill no creix’, perquè veuen que els amics del nen són més alts. És evident que hi ha nens que tenen problemes de creixement i que cal medicar-los —afegeix el Dr. Antonio Carrascosa—, però si un noi de 14 o 15 anys és el més baixet de la classe, cal comparar el seu creixement amb el patró de creixement en relació al seu estat maduratiu. Constatar que la seva alçada és congruent amb el seu grup madurador pot evitar que se li administrin innecesariament fármacs anabolizants o inclús l'hormona de creixement”.
Amb aquest estudi, els experts de Vall d’Hebron també contribueixen a trencar alguns mites pel que fa al creixement. “Hi ha gent que creu que els nens que comencen a créixer abans creixen menys, però no és necessàriament així —explica el Dr. Diego Yeste, responsable de la Unitat d’Endocrinologia Pediàtrica de Vall d’Hebron—. De mitjana, tots els nois i noies dels cinc patrons o velocitats de creixement fan la mateixa alçada als 18 anys”.
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.