Un estudi liderat per Vall d’Hebron confirma la utilitat d’un nou fàrmac per a pacients amb càncer diferenciat de tiroide sense opcions de tractament

L’estudi de fase III COSMIC-311, que el Dr. Jaume Capdevila, responsable de la unitat de tumors neuroendocrins de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), dins el Campus Vall d’Hebron, ha coliderat amb investigadors de referència mundial en càncer de tiroide, ha servit per demostrar l’activitat del fàrmac inhibidor multiquinasa cabozantinib en pacients de càncer diferenciat de tiroide refractari al iode radioactiu i que han progressat després d’una teràpia prèvia antiangiogènica. Els resultats d’aquest estudi s’han presentat en el marc del congrés anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que se celebra de manera virtual entre els dies 4 i 8 de juny. 

“Aquests resultats són molt rellevants, perquè els pacients en els quals s’ha demostrat l’eficàcia del cabozantinib actualment no disposen de cap opció de tractament que hagi demostrat un impacte en el control de la malaltia. Gràcies a aquest estudi, ara hi ha una nova eina al nostre arsenal terapèutic que ajuda a augmentar la seva supervivència de manera significativa, obrint una nova opció de tractament per a pacients per als quals ja no hi havia altres possibilitats”, explica el Dr. Jaume Capdevila, que recalca que cabozantinib és el primer fàrmac que ha demostrat eficàcia en una situació de progressió a altres inhibidors multiquinasa.

El càncer de tiroide diferenciat és el tumor endocrí més freqüent, amb bon pronòstic i supervivències superiors al 85%, i l’extirpació del tumor amb cirurgia és el tractament principal per a la majoria d’aquests càncers. Tot i això, en alguns pacients que presenten disseminació als ganglis limfàtics o en llocs distants cal fer servir iode radioactiu. Alguns d’aquests pacients, amb tot, acaben per no respondre a aquest tractament i el tumor torna a créixer.

“Avui tenim dos fàrmacs inhibidors multiquinasa aprovats en càncer diferenciat de tiroide disseminat refractari al radioiode, que són sorafenib i lenvatinib. El problema és que quan aquests fàrmacs fracassen, no tenim més opcions de tractament que hagin demostrat eficàcia”, explica el Dr. Capdevila. Cabozantinib és un inhibidor que ja havia demostrat activitat clínica en pacients amb càncer de tiroide en estudis previs de fase 1 i 2, i que ara es confirma amb aquest últim estudi internacional de fase 3.

Bloquejant el creixement dels vasos sanguinis

Per créixer, els tumors necessiten un subministrament important de sang. Per aconseguir-lo emeten senyals químics que estimulen el creixement de vasos sanguinis nous, cosa que es coneix com a angiogènesi. Alguns d’aquests senyals, com el factor vascular de creixement endotelial (VEGF), s’adhereixen a receptors en la superfície de cèl·lules endotelials normals. Quan el VEGF i altres factors de creixement endotelial s’adhereixen als seus receptors en les cèl·lules endotelials, dins d’elles s’inicien senyals que promouen el creixement i la supervivència de nous vasos sanguinis.

Tot això fa que una de les estratègies que se segueixen per aturar el creixement dels tumors sigui atacar aquesta angiogènesi. Cabozantinib bloqueja precisament els receptors de VEGF (VEGFR), a més d’altres vies metabòliques importants per a la formació dels tumors. “La capacitat que té d’inhibir dianes que altres fàrmacs no tenen, com c-MET, és una de les diferències principals, a més que sabem que és capaç de revertir la resistència a altres inhibidors de l’angiogènesi”, continua explicant el Dr. Jaume Capdevila.

Els resultats que es comuniquen al congrés d’ASCO 2021 de l’estudi COSMIC-311 inclouen els primers 187 pacients que hi van participar, i que es van assignar a l’atzar, en una proporció de 2 a 1, a dos grups, un que va rebre el tractament amb cabozantinib i un altre al qual es va administrar un placebo. Als pacients que van rebre placebo se’ls va oferir l’oportunitat de rebre cabozantinib després de la progressió de la malaltia. Els pacients es van estratificar segons si havien estat tractats prèviament amb lenvatinib i si tenien una edat de més o menys de 65 anys, ambdós factors pronòstics ben definits. Tots els participants en l’estudi presentaven un càncer diferenciat de tiroide refractari al radioiode i prèviament havien rebut tractament amb inhibidors de VEGFR.

En l’anàlisi intermèdia de les dades, s’ha vist que s’ha complert el criteri de valoració principal de l’estudi, que era la supervivència lliure de progressió de la malaltia, amb què s’ha demostrat que cabozantinib és capaç de millorar-la de manera significativa, observant-se un benefici en tots els subgrups, incloent-hi els que havien rebut lenvatinib de manera prèvia. “També hem vist que la taxa de resposta objectiva va ser del 15%, i del 0% en els pacients que van rebre el placebo, i també es va observar una tendència favorable a la supervivència global”, afegeix el Dr. Capdevila, que ha destacat que cabozantinib va mostrar, en definitiva, una millora clínica i estadísticament significativa respecte al placebo, amb la qual cosa, per tant, pot representar un nou estàndard en pacients amb càncer diferenciat de tiroide refractari al radioiode tractats prèviament.