Un estudi demostra que la biòpsia líquida pot millorar el diagnòstic i el tractament del tumor cerebral pediàtric més freqüent

Un treball liderat pel Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, sota la direcció del Dr. Joan Seoane, director de Recerca Translacional del VHIO, cap del Laboratori d'Expressió Gènica i Càncer i professor ICREA i de la UAB, ha demostrat com l'anàlisi de l'ADN tumoral circulant (ctDNA són les sigles en anglès) en el líquid cefalorraquidi mitjançant biòpsia líquida pot ser una eina de gran utilitat en el maneig dels pacients pediàtrics amb medul·loblastoma. L'article, que acaba de ser publicat a la revista Nature Communications, és fruit d'un treball col·laboratiu i multidisciplinari de diferents equips del Campus Vall d'Hebron liderat pel Dr. Seoane amb la participació, entre d’altres, de la Dra. Laura Escudero, primera autora de l'estudi; del Servei d'Oncologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, amb l'equip de les doctores Soledad Gallego i Anna Llort, ambdues investigadores del grup de Recerca Translacional en Càncer en la Infància i l'Adolescència del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); i el Servei de Neurocirurgia de l'Hospital, amb la participació dels doctors Joan Sahuquillo, cap de la Unitat de Recerca en Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN)​ del VHIR i Maria Antònia Poca i Francisco Martínez-Ricarte, ambdós investigadors de la Unitat de Recerca en Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN)​ del VHIR. 

"La caracterització molecular del medul·loblastoma és crucial per al maneig i el tractament correctes d'aquesta malaltia. No obstant això, l'obtenció d'una mostra de teixit per a l’anàlisi està limitada pel fet que el tumor es troba en el cerebel i això dificulta molt l'accés quirúrgic a les biòpsies", explica el Dr. Seoane, que recalca que aquest nou treball demostra que l'anàlisi del ctDNA podria ajudar a dissenyar estratègies terapèutiques personalitzades més efectives i a reduir els tractaments excessius per prevenir efectes secundaris a llarg termini. Tal com ja ha succeït en altres tipus de tumors cerebrals i ha quedat recollit en treballs d'aquest mateix grup, el líquid cefalorraquidi –líquid que recorre tot el sistema nerviós central– té un gran valor com a matriu biològica on poder detectar ADN tumoral. L'ADN d'un tumor cerebral no se sol detectar a la sang sinó al líquid cefalorraquidi dels pacients.

Una malaltia molt heterogènia

El medul·loblastoma és el tumor cerebral més prevalent en la infància i es tracta d'un tumor complex i heterogeni amb un rang de pronòstic ampli, i és en alguns casos una neoplàsia extremadament agressiva. La resecció quirúrgica del tumor és actualment la primera opció en el tractament. "El medul·loblastoma evoluciona amb el temps i no sempre és possible adquirir noves mostres que permetin comprovar els canvis que es produeixen en el tumor per tal d’establir quin és el tractament més adequat en cada moment", assenyala el Dr. Seoane, que, a més, incideix que la recaiguda, que pot arribar a produir-se en fins a un 30 % dels pacients, és la principal causa de mortalitat en pacients amb medul·loblastoma.

El líquid cefalorraquidi com a resposta a les dificultats d'accés a aquests tumors

Tots aquests desafiaments fan necessari el desenvolupament de noves eines que permetin la caracterització molecular de la malaltia, i fer-ho mitjançant mètodes el mínim d’invasius possible. La hidrocefàlia –augment de la quantitat de líquid cefalorraquidi– és molt comuna en els pacients pediàtrics amb tumors de la fossa posterior com el medul·loblastoma. "En aquests casos, i abans del tractament quirúrgic del tumor, es requereix el drenatge del líquid cefalorraquidi per alleujar la pressió intracranial. A més, les mostres de líquid cefalorraquidi es recullen de manera rutinària per fer-ne una anàlisi citològica. Tenim, per tant, la possibilitat d'accedir fàcilment a aquestes mostres", assenyala la Dra. Laura Escudero, primera autora de l'estudi, alhora que incideix que l'estudi del ctDNA en líquid cefalorraquidi encara no s'havia explorat en aquest àmbit pediàtric.

El treball que ara s'ha publicat, que ha rebut el suport de la de la Fundació Fero i de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) a través de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) en un projecte coordinat pel Dr. Seoane, demostra com l'anàlisi del líquid cefalorraquidi permet identificar alteracions genòmiques del tumor durant la progressió tumoral i fins i tot abans de la cirurgia, ajudant a determinar el pronòstic del tumor, a identificar recurrències i a monitoritzar l'evolució tumoral per ajustar el tractament al tumor de cada pacient en cada moment. "Per exemple, la informació derivada de la biòpsia líquida és fonamental per establir un bon pronòstic i saber quan estem davant d'un tumor agressiu o no. Aquesta informació és rellevant tant per al cirurgià com per a l'oncòleg a l'hora de valorar els riscos i beneficis de cada intervenció. En pacients amb tumors poc agressius és possible realitzar intervencions més conservadores i reduir les dosis de quimioteràpia i radioteràpia per evitar els possibles efectes secundaris negatius del tractament, mentre que en aquells que són identificats com a més agressius s’utilitzaran altres enfocaments", explica el Dr. Joan Seoane.

Així mateix, l'anàlisi del ctDNA també ofereix informació valuosa per determinar diferents tractaments i avançar en la personalització del tractament d'aquests pacients, com assenyala la Dra. Laura Escudero: "En concret hi ha algunes mutacions que són clau a l'hora d'optar per alguns tractaments, com les del gen PTCH1, que codifica una proteïna anomenada patched-1. En aquest cas, inhibidors del que es coneix com a via Sonic Hedgehog podrien ser eficaços".

"En definitiva, els resultats d'aquest treball apunten a una via prometedora per al maneig dels pacients pediàtrics de medul·loblastoma a través de l'anàlisi del ctDNA en el líquid cefalorraquidi, que permetrà millorar el diagnòstic i el pronòstic de la malaltia, identificar possibles dianes terapèutiques i entendre com canvia el tumor al llarg del temps per tal de ser més precisos i eficaços en els tractaments", afegeix el Dr. Seoane.