Setmana de la Continència: trenquem tabús sobre la continència urinària per millorar la qualitat de vida de les dones

En el marc de la Setmana de la Continència, enguany l’Hospital Universitari Vall d’Hebron posa el focus en la salut femenina, especialment, en la prevenció i maneig de la continència urinària. Una de cada quatre dones patirà problemes de continència urinària al llarg de la seva vida, això es tradueix en un assumpte que afecta milions de persones i que pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida. La continència urinària, que sovint s’associa a l’embaràs, el part o la menopausa, continua sent un tema tabú, però és crucial posar fil a l’agulla per millorar la salut i el benestar de les afectades. Hem de saber és que es tracta d’un problema comú i tractable. Però és clau que les dones demanin ajuda als professionals de la salut i adoptin hàbits saludables per tenir cura del sòl pelvià. “Consultar a professionals de la salut i seguir les seves recomanacions pot marcar una gran diferència en el maneig de la continència”, assenyala Míriam Asensio, infermera de l’Hospital de la Dona de Vall d’Hebron i especialista en Sòl Pelvià. "Continua sent un problema de salut que genera vergonya. A la consulta de sòl pelvià, rebem pacients que han sofert durant anys sense comunicar el seu problema, a vegades presentant símptomes depressius", explica.

Trencar tabús

En el marc de la Setmana de la Continència, volem trencar tabús, així com oferir les eines i el coneixement necessari per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta condició. “Abans de tot, hem d’entendre com funciona el nostre cos”, explica Míriam Asensio. “La bufeta és com un globus d’aigua, per tant la ingesta de líquids ha de ser equilibrada, l’hem de mantenir suficientment hidratada, no beure més de dos litres de líquids al dia i anar buidant-la", precisa. A més, és important evitar irritants vesicals com el te, el cafè, les begudes ensucrades i les infusions diürètiques.

El sobrepès és un altre factor de risc, perquè el pes addicional exerceix pressió sobre el sòl pelvià. Per evitar aixecar-se a la nit, per orinar, Miriam Asensio recomana sopar aliments secs i reduir la ingesta de líquids des de la tarda.

Tractament

Una part essencial del tractament és mantenir un diari miccional, que ajuda a detectar hàbits i estils de vida que poden corregir-se. En funció d'aquesta valoració, es decideix si el pacient necessita rehabilitació, exercicis específics, tractament farmacològic o, en casos més greus, intervenció quirúrgica.

Cuidar el sòl pelvià és fonamental per prevenir i tractar la continència urinària. L’equip de professionals de Vall d’Hebron implicats en el seu tractament, metges i metgesses, professionals de la infermeria i de fisioteràpia ofereixen consells pràctics. Per exemple, realitzar exercicis de Kegel per enfortir els músculs del sòl pelvià mitjançant contraccions regulars; mantenir un pes saludable per reduir la pressió sobre el sòl pelvià; beure suficient aigua, però evitant excessos i reduint la ingesta a la nit; reduir el consum de cafeïna, alcohol i aliments picants; consumir aliments rics en fibra per prevenir el restrenyiment, que pot empitjorar la incontinència; mantenir una bona postura i aixecar objectes correctament per evitar pressió addicional sobre el sòl pelvià.

La població ha de saber també que existeixen dispositius com els pesaris vaginals, que poden ajudar a subjectar la bufeta en casos de prolapse. Aquests dispositius han de ser recomanats i gestionats per professionals de la salut.

A priori, la continència urinària pot millorar amb tractaments no quirúrgics i mitjançant un enfocament multidisciplinari que inclou educació sanitària i empoderament del pacient. "Avaluem cada cas individualment, identificant el tipus de continència: d'urgència, d'esforç o mixta, i proposem un pla de tractament personalitzat", comenta Míriam Asensio.

Embaràs, part i menopausa

Les dones embarassades i aquelles que han donat a llum tenen un risc més elevat de patir incontinència urinària a causa dels canvis físics i hormonals que afecten el sòl pelvià. A més, durant la menopausa, el risc augmenta per la disminució dels nivells d'estrògens, debilitant els músculs del sòl pelvià. De fet, el percentatge de dones afectades arriba al 50% a partir dels 65 anys.

Mentre les dones premenopàusiques solen presentar més símptomes d'incontinència d'esforç a causa de les conseqüències del part, en les dones postmenopàusiques és més freqüent la continència d'urgència, degut als signes de l'envelliment. Els experts diferencien tres tipus principals d'incontinència urinària: la d'esforç, causada per un augment de la pressió abdominal en activitats com tossir o aixecar objectes pesats; la d'urgència, caracteritzada per una necessitat sobtada d'orinar a causa de la hiperactivitat del múscul detrusor de la bufeta; i la continència mixta, que combina símptomes de les dues anteriors.