L’esport anota un triple contra el càncer infantil: activa les defenses, accelera la recuperació i millora la salut emocional

Dos lleons, un petit i un gran que recorden les dues leucèmies que ha superat, als dos i als 17 anys. Són els tatuatges de l’Izan Balañà. El lleó més gran és com el que Ricky Rubio porta al braç i no és una casualitat. Es van conèixer durant la pandèmia, quan l’Izan va patir la recaiguda, en una visita que el jugador de bàsquet, que aleshores jugava a l’NBA, va fer als infants hospitalitzats a la planta d’oncologia pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Aquesta recaiguda no l’esperava ningú. Tenia 17 anys, jugava a bàsquet, estudiava un grau relacionat amb l’esport... estava en un moment pletòric. En aquella visita, el Ricky em va prometre que quan sortís jugaríem un partit de bàsquet i preparar-me per aquella trobada va ser un estímul en la meva recuperació, encara que hi hagués dies que no volia veure al meu fisioterapeuta, al Denys Santa Marina, ni en pintura”, recorda. L’Izan Balañà ha estat un dels pacients que han compartit la seva experiència a la I Jornada sobre “Esport, Rehabilitació i Càncer”, que l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Federació Catalana de Bàsquet han organitzat enguany a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron amb motiu del Dia Internacional del Càncer Infantil.

Avui, l’Izan, inspirat per qui va ser el seu fisioterapeuta, el Denys Santa Marina, i la seva experiència, estudia el doble grau de Fisioteràpia i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Vol dedicar-se a la fisioteràpia oncològica. A la jornada, va mostrar que té fusta, després de fer uns tirs amb els pacients i jugadors de bàsquet que van participar en la jornada, va parlar amb dos nois que estan passant pel procés que ell va viure fa cinc anys, un trasplantament de medul·la. I la conversa va acabar amb un gràcies i una abraçada. “Només per possibilitar aquestes trobades ja ha valgut la pena la iniciativa”, van coincidir les doctores Judith Sánchez Raya, cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de Vall d’Hebron, i Silvia Treviño, coordinadora de BQ Salut, de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ), dues de les impulsores.

Mil infants diagnosticats de càncer cada any

Cada any, un miler d’infants són diagnosticats de càncer a l’Estat, entre 100 i 120 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Tot i representar un 1% de totes les neoplàsies, representa la segona causa de mort en nens i adolescents, per darrere dels accidents de trànsit. Per conscienciar, mobilitzar recursos i incentivar la recerca, el 15 de febrer se celebra el Dia Internacional del Càncer Infantil. I en aquest marc, Vall d’Hebron i la Federació Catalana de Bàsquet han organitzat una jornada centrada en els beneficis de l’activitat física abans, durant i després d’un tractament oncològic, en la qual pacients, familiars, jugadors de bàsquet i professionals de la salut van compartir xerrades, projectes i molt de joc. El Dr. José Manuel Domínguez, subdirector assistencial de Vall d’Hebron, i Miquel Sans Cuffi, membre de la Junta Directiva de la FCBQ han donat el tret de sortida.

Com explica el Dr. Lucas Moreno, cap del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i cap del Grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el càncer no és una sola malaltia, sinó unes 40 malalties amb nombroses causes i pronòstics que tenen en comú una mutació en els gens que causen un creixement descontrolat de les cèl·lules. I en el cas dels infants, les causes, el diagnòstic, l’abordatge i el pronòstic és diferent del d’un adult. La ciència apunta que en les persones adultes aquestes mutacions tenen una relació amb l’envelliment o l’exposició a substàncies cancerígenes. En canvi, en els infants, les mutacions estan relacionades amb el desenvolupament, però saber les causes continua sent un repte. La investigació ha aconseguit elevar la supervivència a cinc anys fins al 83,9% en nens de 0 a 14 anys en les darreres dècades, segons el Registre Espanyol de Tumors Infantils (RETI-SEHOP). També ha demostrat que l’activitat física abans, durant i després del tractament oncològic no només millora la qualitat de vida dels pacients, sinó que pot ajudar a reduir els efectes secundaris i el risc de recaigudes. “L’exercici és una eina clau en la rehabilitació del pacient amb càncer infantil. No només millora la condició física –té beneficis cardiovasculars, metabòlics, activa les defenses i redueix problemes cognitius–, sinó que també té un impacte positiu en la salut mental i emocional”, ha explicat el Dr. Lucas Moreno. 

Un abordatge personalitzat segons el tipus de càncer i el tractament 

A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron l’activitat física i l’esport, adaptat sempre a cada moment i a cada infant, acompanya tots els pacients des del diagnòstic. L’equip de Medicina Física i Rehabilitació, amb la Dra, Judith Sánchez Raya, la Dra. Esther Toro, i Denys Santa Marina, fisioterapeuta i professor de Fisioteràpia Oncològica, ha exposat el seu model de treball, en el qual la família és al centre. “No tots els càncers pediàtrics afecten igual el cos. Les leucèmies, els limfomes i els tumors d’òrgans sòlids tenen impactes diferents. Per això, cada pacient requereix un abordatge específic segons la seva edat, estat físic i seqüeles potencials. I impliquem les famílies perquè l’activitat física tingui una continuïtat més enllà dels moments amb nosaltres”, ha dit la Dra. Judith Sánchez Raya. 

Els efectes secundaris de la malaltia i dels tractaments poden provocar debilitat muscular, afectacions cardiorespiratòries i fatiga crònica. “Hi ha nens i nenes que es cansen amb activitats bàsiques del dia a dia. Per això, fem una valoració individualitzada i adaptem la rehabilitació a cada moment del procés”, ha detallat la Dra. Esther Toro. 

Els especialistes divideixen la rehabilitació en quatre fases, que poden trepitjar-se en funció de les necessitats de cada pacient. La primera és la prehabilitació, que es duu a terme abans d’iniciar el tractament oncològic amb l’objectiu de preparar el pacient perquè estigui en les millors condicions físiques possibles. A continuació, es treballa la rehabilitació restaurativa, enfocada a corregir i compensar les seqüeles derivades del tractament, com la pèrdua de força per neuropaties o la recuperació de la mobilitat després d’una cirurgia. Durant el procés oncològic, s’implementa la rehabilitació de suport, que ajuda a mantenir la funcionalitat i la qualitat de vida malgrat els efectes secundaris dels tractaments. Finalment, per als pacients en estadis avançats, es realitza la rehabilitació pal·liativa, que se centra a garantir el màxim confort i benestar, millorant la seva qualitat de vida en la mesura del possible.

Un infant hauria de fer 60 minuts d’activitat diària, però tant un càncer com la vida a l’hospital, durant el tractament més intensiu, ho complica.  A més de l’exercici terapèutic en sala, es fomenta l’activitat física a l’aire lliure o en espais comuns. “Si es troben bé, intentem portar-los a l’àrea terapèutica per sortir de l’habitació i interactuar amb altres infants. Això no només ajuda físicament, sinó també emocionalment”, comenta. “I com que als infants els hi agraden els reptes, introduïm el joc per motivar-los i intentem que cada dia les sessions siguin diferents, per crear adherència als tractaments”, afegeix.

El bàsquet com a exemple de superació 

La jornada ha comptat amb figures del món de l’esport. Les veus de les jugadores Ainhoa López (Uni Girona) i Martina Claramunt (Jac Sants), ambdues tractades de leucèmia, han emocionat quan han compartit com l’esport les ha ajudat en el procés de recuperació. Per a les persones que estan passant un procés com el seu, recomanen escoltar-se, rodejar-se de persones que t’estimen, confiar i parar quan el cos ho demana.

Bota per la vida

Per tancar la jornada les doctores Judith Sánchez Raya, Silvia Treviño i l’entrenadora Cristina Oñate han presentat el projecte “Bota per la Vida”, una iniciativa de la Federació Catalana de Bàsquet que promou l’activitat física entre nens i nenes amb càncer, i han regalat un consell: “més sabatilles i menys pastilles”.  Amb iniciatives com aquesta, Vall d’Hebron i la Federació Catalana de Bàsquet fan valdre la importància d’un abordatge integral del càncer infantil, on el tractament mèdic es complementa amb estratègies per millorar la qualitat de vida dels pacients. L’esport, més enllà d’una activitat de lleure, s’ha convertit en una eina terapèutica fonamental per a la seva recuperació.