Seguiment personalitzat dels pacients amb trombosi a Vall d'Hebron

El Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari disposa des d’aquest mes de maig d’una nova Unitat Funcional de Trombosi Venosa, una iniciativa que permetrà ordenar i agilitzar el seguiment i tractament dels pacients diagnosticats amb malaltia tromboembòlica venosa. Amb la seva posada en marxa, els especialistes oferiran un seguiment personalitzat de cada cas i s’evitarà la reiteració de visites i proves diagnòstiques innecessàries. La nova unitat és una iniciativa del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular, la Unitat de Hemostàsia del Servei d’Hematologia i del Servei de Medicina Interna.

La gran novetat que ofereix la col·laboració entre els professionals de diferents serveis és que els pacients podran veure en una única visita tots els especialistes que participen al seguiment del seu cas. Això permetrà adaptar el tractament a les seves necessitats, un factor cada cop més important en aquesta patologia. Ho apunta el cap del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular, el Dr. Sergi Bellmunt, que destaca la importància del fet “que estiguem tots inclosos en el viatge del pacient, ja que des del moment que arriba a urgències o és diagnosticat, tots els implicats en el tractament, diagnòstic o seguiment a llarg termini estiguem coordinats”. Això permetrà “tractar el pacient amb malaltia tromboembòlica venosa d’una manera més eficaç, més ràpida i amb més seguretat”.

Clarificar el circuit del pacient

El pacient diagnosticat de malaltia tromboembòlica venosa a l’Hospital, necessiti o no quedar-hi ingressat, en marxarà amb una primera visita programa amb els especialistes per iniciar el seguiment i decidir el tractament pels següents 6 mesos, quan tornarà a l’Hospital per a una nova visita amb el cirurgià vascular i professionals d’hemostàsia o de Medicina Interna, i se li farà una ecografia de control. La cap de la Unitat d’Hemostàsia, la Dra. Amparo Santamaría, defensa que aquest sistema és una garantia que “el pacient té garantida la continuïtat assistencial”, ja que, des del primer moment entra en un circuit que busca un tractament a mida de cada cas. Com explica la Dra. Santamaría “amb l’aparició de noves medicacions, tenim clar que cal individualitzar cada cop més el tractament i la seva durada, així com realitzar un diagnòstic etiològic amb un estudi genètic de trombofília d’alt ric en casos seleccionats”. Això vol dir que, per evitar els pitjors efectes secundaris del tractament, els sagnats, que poden ser greus, cal una valoració global i un abordatge multidisciplinari del pacient per decidir-ho i aconseguir el màxim benefici. En alguns casos, fins i tot, el pacient pot opinar tenint en compte tant el risc de sagnat com el de recaiguda. Com ha destacat el Dr. Josep Maria Suriñach, del Servei de Medicina Interna, “en els darrers anys, la medicina tendeix a prendre decisions amb la participació de totes les especialitats implicades i, en el cas de la malaltia tromboembòlica, aquesta visió és especialment necessària”. Per aquest motiu, “la implementació de la Unitat Funcional optimitzarà i ordenarà la pràctica clínica habitual i suposarà un clar benefici per al pacient”.

En aquest sentit, el Dr. Bellmunt destaca que es tracta de “pacients en els quals tan important és el diagnòstic i el tractament inicial, com el maneig posterior, el control i el diagnòstic etiològic, la causa de la patologia”. Per aquest motiu la creació de la unitat tindrà uns efectes directes en la seva qualitat de vida. A la vegada, el fet d’agrupar les visites amb tots els especialistes a la vegada estalviarà als pacients viatges a l’Hospital i proves redundants. “Treballem en procés per evitar redundàncies, millorar l’experiència del pacient, augmentar la seguretat i aplicar els protocols d’una manera consensuada”, assegura.

La malaltia tromboembòlica venosa

La malaltia tromboembòlica venosa, també coneguda com a trombosi, pot afectar les extremitats inferiors o bé els pulmons (embòlia pulmonar). A Vall d’Hebron, cada any se’n diagnostiquen 500 casos. Aquesta patologia té una prevalença entre 1-2 casos per cada 1.000 persones, tot i que el risc creix si el pacient pateix alguna altra patologia. Una de cada 4 morts en el món és per trombosi i és la segona causa de mort en persones amb càncer.

El 60% dels casos són d’origen genètic i la resta d’origen ambiental (tractaments anticonceptiu o hormonals, síndrome de la classe turista...) o relacionats amb altres malalties (càncer, malalties inflamatòries, autoimmunes...). En tot cas, però, la meitat de les vegades se’n desconeix l’origen exacte. El risc d’un nou episodi en cas de no rebre un tractament adequat està entre el 15-25% als 5-10 anys, mentre que cau a només el 8% si es fa un bon seguiment.