Som un campus sanitari de referència que comprèn tots els camps de la salut: l'assistència, la recerca, la docència i la gestió.
La professionalitat, el compromís i la recerca dels professionals del Campus són elements clau per poder oferir una assistència excel·lent.
Apostem per la recerca com a eina per aportar solucions als reptes que ens trobem dia a dia en el camp de l’assistència mèdica.
Gràcies al nostre potencial assistencial, docent i de recerca treballem per incorporar nous coneixements per generar valor als pacients, als professionals i a la mateixa organització.
Generem, transformem i transmetem coneixement en tots els àmbits de les ciències de la salut per formar els futurs professionals.
La vocació de comunicació ens defineix. T’obrim la porta a tot el que passa al Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i t’animem a compartir-ho.
Donació per a hospital
Donació per a recerca
Dr. Oriol Bestard, Dr. David Martínez Selva, Dra. Ana Vivancos, Dra. Cristina Saura, Dr. Rodrigo Toledo
Aquesta iniciativa de la Fundació ”la Caixa” ofereix als científics emprenedors seleccionats suport econòmic i acompanyament a través de mentories individualitzades i formació.
La Fundació ”la Caixa” destinarà 3,3 milions d’euros a impulsar 29 projectes biomèdics innovadors amb capacitat per arribar al mercat i a la societat en el marc de la convocatòria 2023 del nou programa CaixaImpulse Innovació en salut. Entre ells se’n troben quatre liderats per investigadors i investigadores del Campus Vall d’Hebron.
CaixaImpulse Innovació presta suport a projectes biomèdics en l’àmbit de la innovació i la transferència ajudant els investigadors a validar els seus actius i a definir la seva estratègia d’explotació i valorització per acostar els projectes al mercat, per la qual cosa a més de suport econòmic també accediran a mentoria, consultoria i acompanyament per part d’experts internacionals en diferents àmbits de l’ecosistema de la innovació.
La convocatòria es duu a terme en col·laboració amb Caixa Capital Risc, un dels inversors principals de venture capital a Espanya, amb més de vint anys d’experiència.
A continuació, trobaràs un llistat dels projectes de Vall d’Hebron que han estat seleccionats per aquest programa:
Nou enfocament per millorar l’eficàcia de les teràpies contra el càncer basades en inhibidors de punts de control immunitari
Durant els últims anys s’han fet avenços importants en el camp de la immunoteràpia contra el càncer. Les teràpies basades en inhibidors de punts de control immunitari han demostrat beneficis en el tractament de diversos tipus de tumors i, després d’evidenciar millores excepcionals en alguns pacients, s’han aprovat perquè es puguin utilitzar en la lluita contra el melanoma, el càncer de ronyó, el de bufeta i el de pulmó, tot i que també han mostrat resultats prometedors en altres tipus de tumors. Tanmateix, tot i els avenços assolits, la majoria de pacients no responen a aquests tractaments: la taxa de resposta general és de només el 20 %. Hi ha, doncs, la necessitat urgent de detectar noves dianes terapèutiques i de dissenyar nous fàrmacs que es puguin utilitzar en combinació amb les immunoteràpies existents per augmentar-ne l’eficàcia terapèutica i millorar els resultats en els pacients.
El projecte dissenyarà i testarà l’eficàcia i la seguretat d’una nova molècula farmacològica que es pot combinar amb aquestes immunoteràpies per augmentar-ne així l’eficàcia. Aquesta molècula anirà dirigida contra la via de ferroptosi, procés d’oxidació lipídica que provoca mort cel·lular i que pot regular l’eficàcia de la immunoteràpia. Els resultats del projecte poden preparar el terreny per a un nou enfocament terapèutic basat en la combinació d’immunoteràpia i nous fàrmacs que permetin superar la resistència als inhibidors de punts de control immunitari.
Nou biomarcador predictor del desenvolupament i la progressió de la malaltia del fetge gras no alcohòlic
El fetge gras no alcohòlic és una de les causes principals de malaltia hepàtica al món. És causat per una acumulació excessiva de greix al fetge i es veu exacerbat per factors com l’obesitat i la diabetis. Es coneix com «la malaltia de l’assassí silenciós» perquè té una progressió molt gradual i la majoria de pacients que la pateixen no experimenten símptomes, per la qual cosa no són conscients de la seva condició. Al voltant del 25 % dels pacients desenvolupen esteatohepatitis no alcohòlica, que es caracteritza per inflamació hepàtica i fibrosa, i que pot derivar en patologies com la cirrosi hepàtica o el càncer. S’estima que el 2023 aquesta malaltia ja serà la raó principal per al transplantament de fetge al món.
Encara no es disposa de cap fàrmac aprovat per tractar la malaltia del fetge gras no alcohòlic. Un dels motius principals és la manca de biomarcadors clínics no invasius, cosa que és un obstacle important per al desenvolupament de nous medicaments. Malgrat que s’han identificat algunes molècules que poden servir com a biomarcadors, la biòpsia continua sent una de les tècniques de diagnòstic més rutinàries, tot i que presenta com a desavantatges més destacables la invasivitat i la variabilitat de la tècnica. Tot això fa molt desitjable la identificació de biomarcadors no invasius que facilitin tant el diagnòstic i el monitoratge de la progressió de la malaltia, com l’eficàcia terapèutica dels tractaments en desenvolupament.
En estudis previs amb un model animal, l’equip ha identificat dues proteïnes que, en combinació amb un algoritme matemàtic, es poden utilitzar com a biomarcador no invasiu per predir el desenvolupament i la progressió de les diferents etapes de la malaltia, incloses les més greus, com l’esteatohepatitis. El projecte es proposa avançar en la validació d’aquest nou biomarcador, que es postula com a alternativa a la biòpsia hepàtica i que ajudarà a identificar els subjectes que tenen la malaltia i a predir-ne la progressió, cosa que tindrà implicacions importants en la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones. A més, facilitarà el desenvolupament de nous fàrmacs per tractar aquestes infeccions.
Validació d’una nova tècnica per detectar el càncer de mama a partir de la llet materna
El càncer de mama que s’esdevé durant l’embaràs i durant el postpart, el més comú en dones de menys de 45 anys, generalment acostuma ser diagnosticat en estadis avançats en comparació d’altres càncers de mama, la qual cosa n’empitjora el pronòstic. El càncer de mama que s’esdevé durant el postpart és particularment agressiu, amb més risc de metàstasi i mortalitat.
En estudis previs l’equip del projecte ha demostrat que la llet materna de pacients amb càncer de mama conté ADN derivat de cèl·lules tumorals (o ctADN). Les proves dutes a terme fins avui demostren que en l’ADN aïllat a partir de la llet materna hi ha variants tumorals fins en un 78 % dels casos.
A partir d’aquest descobriment, en el present projecte es portarà a terme un assaig clínic que implicarà més de 5.000 dones amb l’objectiu d’incloure aquest nou sistema de diagnòstic en la pràctica clínica habitual. Es vol comprovar la idoneïtat de la biòpsia líquida en la llet materna com a prova diagnòstica per detectar el càncer de mama associat amb l’embaràs en etapes primerenques. A l’assaig clínic s’utilitzarà un test desenvolupat al laboratori de l’equip, basat en tecnologia de nova generació, i que ja ha estat utilitzat en els estudis prèviament esmentats. Aquest test haurà de complir amb la normativa europea actual que regula els productes sanitaris per a diagnòstics in vintro que implica un rigorós i complex procés de validació.
Nou fàrmac immunosupressor per prevenir el rebuig als trasplantaments d’òrgans
El trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules s’ha convertit en una pràctica mundial que pot prolongar i millorar la qualitat de vida dels pacients. Els avenços en les tècniques d’extracció, conservació, trasplantament i immunosupressió han millorat l’efectivitat dels trasplantaments. Tanmateix, encara que el volum de trasplantaments d’òrgans ha crescut de manera exponencial durant els últims anys, els resultats a llarg termini no han millorat gaire en les últimes dècades, principalment a causa dels importants efectes secundaris dels fàrmacs immunosupressors actuals, imprescindibles per evitar el rebuig immediat a l’òrgan trasplantat, però que comporten una elevada morbiditat i mortalitat associades.
L’equip del projecte ha desenvolupat una molècula immunosupressora de segona generació, modificada estructuralment per augmentar les seves propietats immunomoduladores i evitar de manera eficaç el rebuig al trasplantament per mitjà de la supressió de l’activitat de cèl·lules T i B, que són les cèl·lules principals del sistema immunitari encarregades de provocar el rebuig. Aquesta molècula impedeix la producció d’anticossos contra l’òrgan trasplantat per part dels limfòcits B, de manera que contribueix a millorar el perfil immunosupressor dels fàrmacs que s’utilitzen actualment, però amb la diferència important que no té els efectes adversos més rellevants associats a aquests fàrmacs.
En aquesta fase, els objectius del projecte són comparar l’eficàcia in vivo d’aquest nou fàrmac immunosupressor respecte dels tractaments d’ús habitual en dos models animals experimentals, avaluar els mecanismes que prevenen el rebuig al trasplantament mitjançant la nova molècula, dur a terme estudis de rendiment incloent-hi el desenvolupament d’una línia estable de producció del fàrmac, i establir una estratègia reguladora preclínica de transferència tecnològica.
Els projectes beneficiaris estudiaran la resposta a immunoteràpia en càncer, un nou biomarcador per a la malaltia del fetge gras no alcohòlic, l'ús de la llet materna per detectar el càncer de mama i la prevenció del rebuig dels trasplantaments d'òrgans.
Nefrologia, Hospital General
Oncologia Mèdica, Hospital General
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.