La mostra “Obrint Portes”, creada per pacients adolescents d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques al MNAC, aterra a Vall d’Hebron

La mostra “Obrint Portes”, amb peces artístiques creades per pacients adolescents del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha viatjat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) al vestíbul de l’Hospital Infantil Vall d’Hebron per continuar amb el seu objectiu d’explorar el potencial de l’art com a eina terapèutica. Després de quatre mesos al MNAC, Vall d’Hebron ha donat la benvinguda a  la mostra en un acte emotiu on els protagonistes del projecte han compartit l’experiència amb pacients i professionals.

El projecte “Obrint Portes” s’emmarca en el programa Arts en Salut del MNAC i l’Institut Català de la Salut (ICS). L’acompanya un estudi de recerca per valorar l’impacte en la salut del grup de participants, que permetrà eixamplar la base d’evidència del potencial de les arts en la millora de la salut de les persones i identificar eines i estratègies terapèutiques basades en l’art.

“Estic emocionat de veure el resultat de les obres d’art que heu fet a partir d’una simple porta”, ha traslladat el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, als nois i noies pacients del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques que han participat en el projecte a l’acte de presentació amb l’equip del MNAC. Deia l’escriptor Paul Auster, mort recentment, que “l’art no evitarà que els infants passin gana. Però té una altra funció de tipus espiritual. Obre ments i cors, ens connecta i pot crear canvis en nosaltres mateixos. Necessitem pintar, cantar, escriure... l’art és el menjar espiritual”. Amb aquesta filosofia va néixer el projecte “Obrint Portes”, adreçat a pacients oncològics de 12 a 17 anys i les seves famílies. “Volíem millorar el benestar emocional i potenciar la socialització d’un grup de joves que viuen o han viscut un procés oncològic”, ha explicat Anna Saló, psicooncòloga de Vall d’Hebron i investigadora principal del projecte, en el qual treballen, per part del museu, la historiadora de l’art, Natàlia Esquinas; la pedagoga Eva Vilanova, i la coordinadora dels Projectes d’Arts en Salut del MNAC Norma Vélez. I, segons les primeres valoracions dels adolescents i famílies que han participat, han aconseguit l’objectiu.

Els participants han completat una sèrie de qüestionaris que ara ha de treballar l’equip de Vall d’Hebron. Les primeres impressions són optimistes. “Sospitem que els resultats seran positius perquè tots recomanarien l’activitat i si hi ha algun “però” és que les nou sessions s’han quedat curtes”, ha assenyalat Norma Vélez. A la pregunta de com us heu sentit amb el projecte, algunes respostes diuen que “relaxat”, “estic més alegre”, “he guanyat amics” o “tinc més confiança en mi”.

Per què dissenyar una porta?

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el MNAC van treballar conjuntament en el disseny del projecte “Volem investigar si aquesta activitat pot millorar el benestar emocional, fomentar l’autoestima i la comunicació social, treballar l’autoimatge i la gestió de la incertesa, i analitzar els efectes sobre la salut mental”, ha dit Anna Saló. Durant tres mesos i nou sessions, entre novembre i gener, els dimarts a la tarda, els adolescents i les seves famílies tenien cita al MNAC on se’ls va proposar crear una peça artística: una porta. “Volíem que participessin en un procés creatiu de debò”, ha explicat Norma Vélez. “Vam triar la porta perquè té una càrrega simbòlica que permet reflexionar sobre conceptes molt dispars. Poden ser una metàfora de la vida i tenir moltes connotacions: positives i negatives. Una porta tancada pot ser un espai segur, però també una presó. I una porta oberta pot connectar amb somnis i esperances”, ha reflexionat.

Partint de la idea que l’art esdevé un espai per compartir i per expressar-se, des de l’observació, el diàleg i la creació, la intervenció va arrencar amb una pregunta: “què és una porta per a tu?”. Després d’una pluja d’idees van acabar amb una paraula a partir de la qual dissenyarien la porta. “Seguretat”, “novetat” o “privacitat” van ser algunes de les paraules que donen lloc a les obres.

L’Aitana, una de les joves creadores, destaca d’aquest procés la llibertat que ha tingut a l’hora de crear. “Durant uns mesos, els dimarts a la tarda eren intocables. Al taller del MNAC, tenia el meu moment, amb la meva porta i un espai on desconnectar”, ha explicat. “El fet de no tenir límits a l’hora de crear, m’ha anat molt bé, em sento més animada i amb ganes de fer coses”. Un cop definit el projecte en esbossos, els nois i noies van comptar amb el suport dels equips tècnics del Museu, com el d’infraestructures, el de conservació preventiva i el de fusteria. Van anar transformant unes portes nues fins a convertir-se en les obres d’art plenes de significat i vida. “És una mostra petita, però real, com qualsevol que tenim al museu. Cada porta va acompanyada del seu codi QR a través del qual podem descobrir el procés creatiu i l’artista”, ha destacat Norma Vélez.

El projecte ha tingut en compte les famílies, que viuen intensament el procés de la malaltia. Mentre els adolescents treballaven al taller, se’ls va oferir les sessions ‘Tardes d’Art’, un espai per compartir la seva experiència a través de tertúlies d’art dinamitzades per una educadora. La iniciativa va ser favorable i la prova és que pares i mares tenen un grup de WhatsApp on mantenen el vincle i continuen fent activitats mediades pel MNAC.

Investigar noves eines terapèutiques

Tot i que l’art conviu als hospitals amb els sèrums i tensiòmetres, hi havia pocs estudis sobre els seus efectes en pacients oncològics pediàtrics. Se sap que escoltar música ajuda a controlar el nivell de glucosa en sang o que pintar millora la gestió de l’estrès i ajuda en estats depressius. “Però amb aquest projecte estem investigant si les activitats desenvolupades poden afavorir la salut mental i emocional, com ara mitigar l’ansietat, símptomes depressius i trastorn d’estrès posttraumàtic”, ha descrit Anna Saló. “Els pacients adolescents amb càncer tenen més risc de patir malestar emocional i aïllament social per les característiques del tractament, que poden implicar ingressos freqüents i/o limitació d’activitats i condicions que afecta la seva qualitat de vida”, ha assenyalat. “Si les conclusions són positives, el projecte ‘Arts en Salut’ es podria ampliar amb la voluntat de seguir creant nous projectes que estudiïn la connexió entre art i salut en altres patologies”, ha assenyalat Carlota Aguilera, mànager d’assajos clínics i investigadora del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d’Hebron.

Aquesta tercera col·laboració del MNAC i Vall d’Hebron en el programa Arts en Salut, s’ha finançat gràcies a les botes amb les quals Leo Messi va fer el gol número 644 amb el FC Barcelona i va superar el rècord de Pelé com a màxim golejador amb un  mateix equip. Es van subhastar a l’emblemàtica casa Christie’s per 140.000 euros.